Ahir a la nit vaig estar veient La princesa del poble, títol atorgat per no se sap qui a la Belén Esteban, però a glopades, perquè de cop un es pot ofegar.
A hores d’ara, és poc probable que, en aquest país, hi hagi algú que no sàpiga qui és aquesta senyora. Si hagués d’explicar-ho a un marcià, potser li diria que anés a la Wikipedia:

Nascuda a Madrid, el 9 de novembre de 1973, Belén Esteban és una presentadora i col·laboradora de diversos programes de televisió i un personatge mediàtic a Espanya. El seu salt als mitjans de comunicació es va produir després de la ruptura de la seva relació sentimental amb el torero Jesulín de Ubrique, del qual té una filla, Andrea. Les disputes públiques amb el torero i la seva família l’han mantingut constantment en primer pla: exclusives en revistes del cor i programes de televisió, romanços mediàtics i portades de la revista Interviú fonamenten des de llavors la seva presència als mitjans.

He escrit algun article sobre Belén, perquè em fascina aquest enamorament mediàtic, que jo considero una simple utilització per part d’una cadena que en quasevol moment la deixarà tirada quan els índexs d’audiència baixin.
De fet, ahir a la nit va tenir un impressionant nombre de seguidors, al voltant dels dos milions i mig de persones, encara que per sota d’Àguila Roja i Amar en tiempos revueltos, en el conjunt d’Espanya,
Anem doncs cap al terreny polític, perquè em va sorprendre l’anunci de Tele 5 que s’havia fet un estudi, realitzat per Sigma Dos, segons el qual …

«La copresentadora de Sálvame quedaria només per darrere de les dues principals forces polítiques espanyoles, PP i PSOE, i superaria a grups tan importants com Esquerra Unida. En aquest sentit, l’enquesta -realitzada a 3.200 persones-revela que el 7,9% dels entrevistats la votaria com a presidenta del Govern de cara a les pròximes eleccions generals sense tenir en compte el programa polític que presentés.»

I després? Què faria després de ser escollida?
Bé … Segons els índexs d’audiència, el programa es va enfonsar fins al 15è lloc a Catalunya, on la van veure menys de 300.000 persones. Ai! Potser Belén va tenir la poca fortuna d’expressar una manera de pensar molt centralista sobre el País Basc i Catalunya?