Txerrad@s

El blog del periodista Txerra Cirbian

Página 38 de 169

Per a què serveix un diari…

Fa un parell de mesos, el lloc belga skyrock va penjar aquest vídeo a Youtube, que ara em passa un amic. És un vídeo que juga amb una campanya del diari Newsday.com per a la seva edició electrònica, preparada per l’iPad d’Apple.
Tots els periodistes tenim esperances en que el futur permeti una certa convivència entre el paper i altres suports de lectura, com aquesta o altres tablets o lectors electrònics.
Però aquesta broma visual em recorda aquella que deia que, al cap i a la fi, el diari només serveix per embolicar l’entrepà.
Ah… per liquidar l’insecte jo prefereixo el matamosques, que és molt més barat.

Algunos tuiteos hasta el 26 de febrero

  • Ayer explicaba el 23-F en minúsculas (ver http://www.txerra.info). Hoy me llega (vía El Mundano y Rodri) este interesante post: http://t.co/s1ij0j7 #
  • Hace 2 horas, Matt Mullenweg ha anunciado que ya está lista la esperada versión 3.1 de WordPress http://wordpress.org/news/2011/02/django #
  • Una buena historia en Barrapunto sobre el chico que desveló el código de Half life 2: http://barrapunto.com/article.pl?sid=11/02/22/060250 #
  • Furgonas de los Mossos d'Esquadra se han posicionado 'tapando' las ventanas del consulado de Marruecos de BCN, entre Diputació y Rocafort #
  • Los funcionarios del consulado de Marruecos en Barcelona están teniendo una animada mani delante de la puerta (www.marocconsuladobcn.org) #
  • No so perdáis los reportajes de Lluís Mauri a bordo del Hespérides. Hoy, "Una montaña rusa interminable" http://t.co/MmnOZox #
  • El iraní Farhadi gana el Oso de Oro de la Berlinale (via @eP_Catalunya http://t.co/goOJ7eD) y @el_pais http://t.co/ot0kwGs #
  • Hereu será el candidato a alcalde de Barcelona del PSC (por Albert Ollés y Xabier Barrena en El Periódico) http://t.co/rTddhpC #
  • ¿Pero aún sucede?"Ataques fascistas en la Facultad de Ciencias Políticas de la Complutense de Madrid" via rebelion.org: http://goo.gl/10bzw #
  • La noticia de la mani por la legalización de Sortu en Bilbao, a través del 'Gara' ( http://goo.gl/dfLNh ) y El Correo http://t.co/GA2fpNE #
  • Siempre disfruto con el blog del gran fotógrafo @pacoelvira. Atención a su reflexión sobre el photoshop y Sofía Loren http://goo.gl/03gsu #

Powered by Twitter Tools

Algunes ‘piulades’ fins el 26 de febrer

  • Ayer explicaba el 23-F en minúsculas (ver http://www.txerra.info). Hoy me llega (vía El Mundano y Rodri) este interesante post: http://t.co/s1ij0j7 #
  • Hace 2 horas, Matt Mullenweg ha anunciado que ya está lista la esperada versión 3.1 de WordPress http://wordpress.org/news/2011/02/django #
  • Una buena historia en Barrapunto sobre el chico que desveló el código de Half life 2: http://barrapunto.com/article.pl?sid=11/02/22/060250 #
  • Furgonas de los Mossos d'Esquadra se han posicionado 'tapando' las ventanas del consulado de Marruecos de BCN, entre Diputació y Rocafort #
  • Los funcionarios del consulado de Marruecos en Barcelona están teniendo una animada mani delante de la puerta (www.marocconsuladobcn.org) #
  • No so perdáis los reportajes de Lluís Mauri a bordo del Hespérides. Hoy, "Una montaña rusa interminable" http://t.co/MmnOZox #
  • El iraní Farhadi gana el Oso de Oro de la Berlinale (via @eP_Catalunya http://t.co/goOJ7eD) y @el_pais http://t.co/ot0kwGs #
  • Hereu será el candidato a alcalde de Barcelona del PSC (por Albert Ollés y Xabier Barrena en El Periódico) http://t.co/rTddhpC #
  • ¿Pero aún sucede?"Ataques fascistas en la Facultad de Ciencias Políticas de la Complutense de Madrid" via rebelion.org: http://goo.gl/10bzw #
  • La noticia de la mani por la legalización de Sortu en Bilbao, a través del 'Gara' ( http://goo.gl/dfLNh ) y El Correo http://t.co/GA2fpNE #
  • Siempre disfruto con el blog del gran fotógrafo @pacoelvira. Atención a su reflexión sobre el photoshop y Sofía Loren http://goo.gl/03gsu #

Powered by Twitter Tools

Una historia del 23-F, en minúscula

Estos días están emitiendo montones de programas sobre el 23-F, el día en que España sufrió el más importante conato de golpe de Estado de finales del siglo XX, el que estuvo a punto de dar al traste con la incipiente democracia nacida tras la muerte del dictador Francisco Franco.
Estamos hablando de la Historia de este país, en mayúsculas.
En minúsculas están las historias cotidianas, las que vivimos las personas anónimas aquellas horas tensas.
En mi caso, era estudiante de Periodismo en la Universidad Autónoma de Barcelona, en Bellaterra, a unos 25 kilómetros de la capital. Iba a las clases de la tarde cuando podía, porque combinaba un trabajo de repartidor-vendedor de libros por la mañana con colaboraciones en la revista Fotogramas y el suplemento dominical de El Periódico de Catalunya, mi empresa desde aquella época.
Eran poco más de las seis y media de la tarde cuando el catedrático de cine Román Gubern irrumpió en clase -no recuerdo cuál- y nos anunció que un grupo de guardias civiles había entrado en el Congreso y mantenía retenidos a todos los diputados. Como la cosa pintaba mal, se suspendían las clases.
No recuerdo muchos corrillos -mi memoria es flaca-, aunque sí una extraña sensación (¿miedo, seguramente?) en la boca del estómago y un pensamiento: «Otra vez, no, por favor».
Volvimos hacia Barcelona en el coche de mi amiga Maite y nos dirigimos cada uno hacia su casa. ¡Y yo vivía al lado mismo de la casa-cuartel de la Guardia Civil de la avenida de Madrid!
Recuerdo haberme planteado con mi mujer la posibilidad de quemar o tirar papeles, documentación y libros, de coger el petate y marchar hacia la frontera francesa. Horas de tensión, pendientes de la radio y de la tele, en un momento en que las redes sociales e internet no existían ni en la imaginación de Stanley Kubrick ni de Philip K. Dick.
Menos mal que al final todo quedó en un mal sueño.

Una història del 23-F, en minúscula

Aquests dies estan emetent un munt de programes sobre el 23-F, el dia en que Espanya va patir el més important conat de cop d’Estat de finals del segle XX, el que va estar a punt de fer malbé la incipient democràcia nascuda després de la mort del dictador Francisco Franco.
Estem parlant de la Història d’aquest país, en majúscules.
En minúscules hi ha les històries quotidianes, les que vivim les persones anònimes aquelles hores tenses.
En el meu cas, era estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, a uns 25 quilòmetres de la capital. Anava a les classes de la tarda quan podia, perquè combinava una feina de repartidor-venedor de llibres al matí amb col.laboracions a la revista Fotogramas i el suplement dominical d’El Periódico de Catalunya, la meva empresa des d’aquella època.
Eren poc més de dos quarts de la tarda quan el catedràtic de cinema Romà Gubern va irrompre a classe-no recordo quin-i ens va anunciar que un grup de guàrdies civils havia entrat al Congrés i mantenia retinguts a tots els diputats. Com la cosa pintava malament, es suspenien les classes.
No recordo molts cercles-la meva memòria és prima-, encara que sí una estranya sensació (por, segurament?) A la boca de l’estómac i un pensament: «Una altra vegada, no, si us plau».
Vam tornar cap a Barcelona al cotxe de la meva amiga Maite i ens dirigim cada un cap a casa. I jo vivia al costat mateix de la casa-caserna de la Guàrdia Civil de l’avinguda de Madrid!
Recordo haver-me plantejat amb la meva dona la possibilitat de cremar o llençar papers, documentació i llibres, d’agafar el petate i marxar cap a la frontera francesa. Hores de tensió, pendents de la ràdio i de la tele, en un moment en què les xarxes socials i internet no existien ni en la imaginació de Stanley Kubrick ni de Philip K. Dick.
Sort que al final tot va quedar en un malson.

Pioneros de internet

Invitados a la fiesta de Vilaweb

Los compañeros de Vilaweb, el primer portal informativo en catalán que salió a la red, en 1995, ha celebrado estos días su 15º aniversario.
En una fiesta, Vicent Partal y sus invitados recordaban que en aquellos años, lo que hoy es algo cotidiano, entonces era una ilusión cargada de futuro.
El vídeo que aparece en este enlace está en catalán, pero los lectores castellanohablantes lo entenderán con facilidad. Es una lección de historia.

Entre los asistentes estaban Carles Bellver, creador, con Jordi Adell, de la primera web de nuestro país, la de la Universidad Jaume I, cuando en el mundo apenas si había un centenar. También emprendedores, como Eudald Domènech, fundador del primer servidor comercial del país, Servicom, o algunos de los primeros periodistas y profesores presentes en la red: Alfons Cornella, Artur Serra, Luis Angel Fernández Hermana, Mercè Molist, Karma Peiró, Cristina Ribas, Ángel Cortes y Lluís Foix. También había algunos de los primeros políticos que se interesaron por la red: Jordi Valls, Ramon García Bragado, Carles Flamerich, Teresa Serra, Marta Continente. Promotores de las primeras comunidades locales, como Oriol Ferran o Vicenç Badenes; universitarios como Llorenç Valverde, Núria Almiron y Mar Iglesias; informáticos como Joan Jofra o el fundador de Softcatalà, Jordi Mas, Ricard Vaqué o David de Montserrat, autores de las primeras iniciativas Girona, la gente de Antaviana, pioneros de Poniente, o Miguel Saperas, de la Avellana Digital.

Como es lógico, faltan muchos nombres. Personas que aún son fundamentales en la red hoy en día y que no están entre los citados. Incluso periodistas que, como yo mismo, curioseábamos en todo aquello y que, por diferentes motivos, no estuvimos en aquella primera línea.
Eran los tiempos en que a Windows 3.1 le sucedía la aparición de Windows 95 y en los que los navegadores Netscape y Explorer nos descubrían un mundo desconocido a las increíbles velocidades que proporcionaban aquellos viejos módems a 9.600 bps, 14.400 bps, 28,8 Kbps, 33,6 Kbps y 56,6 kbps en los últimos tiempos, previos al ADSL.
Pero todo eso ya es historia y, dada la rapidez con que van las cosas, el futuro de internet ya es ahora, y el ahora ya es pasado.

Pioners d’internet

Invitados a la fiesta de Vilaweb

Els companys de Vilaweb, el primer portal informatiu en català que va sortir a la xarxa, el 1995, ha celebrat aquests dies el seu 15è aniversari.
En una festa, Vicent Partal i els seus convidats recordaven que en aquells anys, el que avui és una cosa quotidiana, llavors era una il·lusió carregada de futur.
El vídeo que apareix en aquest enllaç és tota una lliçó d’història.

Entre els assistents hi havia Carles Bellver, creador, amb Jordi Adell, de la primera web del nostre país, la de la Universitat Jaume I, quan al món tot just si n’hi havia un centenar. També emprenedors com Eudald Domènech, fundador del primer servidor comercial del país, Servicom, o alguns dels primers periodistes i professors presents a la xarxa: Alfons Cornella, Artur Serra, Luis Angel Fernández Hermana, Mercè Molist, Karma Peiró, Cristina Ribas, Àngel Cortes i Lluís Foix. També hi havia alguns dels primers polítics que es van interessar per la xarxa: Jordi Valls, Ramon García Bragado, Carles Flamerich, Teresa Serra, Marta Continente. Promotors de les primeres comunitats locals, com Oriol Ferran o Vicenç Badenes; universitaris com Llorenç Valverde, Núria Almiron i Mar Iglesias; informàtics com Joan Jofra o el fundador de SoftCatalà, Jordi Mas, Ricard Vaqué o David de Montserrat, autors de les primeres iniciatives gironines, la gent d’Antaviana, pioners de Ponent, o Miquel Saperas, de l’Avellana Digital.

Com és lògic, falten molts noms. Persones que encara són fonamentals en la xarxa avui en dia i que no estan entre els esmentats. Fins i tot periodistes que, com jo mateix, curioseábamos en tot allò i que, per diferents motius, no vam estar en aquella primera línia.
Eren els temps en que a Windows 3.1 li succedia l’aparició de Windows 95 i en els quals els navegadors Netscape i Explorer ens descobrien un món desconegut a les increïbles velocitats que proporcionaven els vells mòdems a 9600 bps, 14.400 bps, 28,8 Kbps, 33,6 Kbps i 56,6 kbps en els últims temps, previs a l’ADSL.
Però tot això ja és història i, donada la rapidesa amb què van les coses, el futur d’internet ja és ara, i ara ja és el passat.

Cap a la pau, legalització

Des de la distància, com molts altres ciutadans bascos, el meu suport al lema:

«Bakearantz, legalizazioa. Cap a la pau, legalització»

Encara que no comparteixi l’ideari polític de Sortu, no es pot ignorar ni deixar de banda una opció política que potser segueixin milers de persones i que ha apostat per la no violència. Una opció política que una llei de partits, feta a mida de les dues grans formacions espanyoles, pretén deixar fora del joc electoral.
Al País Basc, totes les veus són necessàries per avançar cap a la pau.

Hacia la paz, legalización

Desde la distancia, como muchos otros ciudadanos vascos, mi apoyo al lema:

«Bakearantz, legalizazioa. Hacia la paz, legalización»

Aunque no comparta el ideario político de Sortu, no se puede ignorar ni dejar de lado una opción política que quizá sigan miles de personas y que ha apostado por la no violencia. Una opción política que una ley de partidos, hecha a medida de las dos grandes formaciones españolas, pretende dejar fuera del juego electoral.
En el País Vasco, todas las voces son necesarias para avanzar hacia la paz.

Algunos tuiteos hasta el 19 de febrero

Algunes ‘piulades’ fins el 19 de febrer

Art sobre poesia

La meva amiga Marta Pérez Sierra és una escriptora i poeta de la qual ja us he parlat en alguna ocasió.
Un dels seus llibres és l’originalíssim Sexe Mòbil Singular (SMS) amb què va ser capaç, fa un parell d’anys, de fer 50 poesies elegantment eròtiques amb els 160 caràcters que cabien en un sms, un missatge de telèfon … gairebé un tuiteo sexy.
Marta té l’enorme i magnífica capacitat de crear sinergies artístiques al seu voltant, com proven algunes de les col.laboracions que ha anat establint al llarg del temps amb diversos artistes plàstics.
Per exemple, aquesta tarda, en una creperia del barri de Sants (Xubulut. Carrer de Papin, 8. Barcelona), s’ha presentat una exposició de 17 creadors que han elaborat 27 peces, treballades amb diferents tècniques i impreses en paper fotogràfic sobre cartró ploma.
Com és lògic, el resultat és irregular, però tan gratificant per a l’autora com meritori per part dels artistes.

Arte sobre poesía

Mi amiga Marta Pérez Sierra es una escritora y poeta de la que ya os he hablado en alguna ocasión.
Uno de sus libros es el originalísimo Sexo Móvil Singular (SMS) con el que fue capaz, hace un par de años, de hacer 50 poesías elegantemente eróticas con los 160 caracteres que cabían en un sms, un mensaje de teléfono… casi un tuiteo sexy.
Marta tiene la enorme y magnífica capacidad de crear sinergias artísticas a su alrededor, como prueban algunas de las colaboraciones que ha ido estableciendo a lo largo del tiempo con varios artistas plásticos.
Por ejemplo, esta tarde, en una crepería del barrio de Sants (Xubulut. Calle de Papin, 8. Barcelona), se ha presentado en una exposición de 17 creadores que han elaborado 27 piezas, trabajadas con diferentes técnicas e impresas en papel fotográfico sobre cartón pluma.
Como es lógico, el resultado es irregular, pero tan gratificante para la autora como meritorio por parte de los artistas.

Bona nit, i bona sort

Segur que us sona la frase. Pertany a la pel·lícula Good night, and good luck (Bona nit, i bona sort), que va ser dirigida pel George Clooney el 2005, amb el David Strathairn com a protagonista.
Recorrent a la Wikipedia, el film es pot resumir en el següent:

Situada a la dècada dels 50, durant els primers anys del periodisme televisiu als Estats Units, reflecteix els conflictes entre un veterà presentador de ràdio i televisió, Edward R. Murrow, i el senador Joseph McCarthy durant les seves controvertides actuacions durant l’època de l’anomenada caça de bruixes.
Murrow va efectuar en el seu programa See it now una sèrie de denúncies que van afectar decisivament el final d’aquest període de persecució, encara que el mateix periodista fos finalment apartat dels horaris PDE màxima audiència de la seva cadena, la CBS.

Doncs bé, he estat amablement convidat per parlar d’aquesta pel lícula, aquest dimecres, dia 16, pels responsables del cineclub del Reial Cercle Artístic de Barcelona (carrer dels Arcs, 5. A les 19.30 hores).
Esteu convidats a assistir. L’entrada és gratuïta, la pel·lícula val la pena i el col.loqui posterior promet ser interessant.

Buenas noches, y buena suerte

Seguro que os suena la frase. Pertenece a la película Good night, and good luck (Buenas noches, y buena suerte), que fue dirigida por George Clooney en el 2005, con David Strathairn como protagonista.
Echando mano de la Wikipedia, el filme se puede resumir en lo siguiente:

Situada en la década de los 50, durante los primeros años del periodismo televisivo en Estados Unidos, refleja los conflictos entre un veterano presentador de radio y televisión, Edward R. Murrow, y el senador Joseph McCarthy durante sus controvertidas actuaciones durante la época de la llamada caza de brujas.
Murrow efectuó en su programa See it now una serie de denuncias que afectaron decisivamente el final de ese período de persecución, aunque el propio periodista fuera finalmente apartado de los horarios pde máxima audiencia de su cadena, la CBS.

Pues bien, he sido amablemente invitado para hablar de esta película, este miércoles, día 16, por los responsables del cineclub del Reial Cercle Artístic de Barcelona (calle de los Arcs, 5. A las 19.30 horas).
Estáis invitados a asistir. La entrada es gratuita, la película merece la pena y el coloquio posterior promete ser interesante.

Nit de gran cinema

L’altre dia, un individu va deixar anar en una cadena de televisió de forma menyspreadora: «El cinema espanyol és tan dolent que la gent no s’ho descàrrega». No puc estar més en desacord amb la frase i amb la idea que hi ha al darrere.
Ahir a la nit, en una de les moltes piulades que vaig anar deixant a la xarxa i que, espero, fossin d’ajuda a algun lector, vaig expressar la meva estimació cap a les pel·lícules i per les sales de cinema.
Sé que el futur de l’audiovisual passa per diferents plataformes de visió, que els més joves opten per l’ordinador o el mòbil i la gent més gran es conforma amb la tele. Són qüestions d’economia, de comoditat …
Jo em resisteixo a acceptar que el cinema, el bon cinema, com el que representa Pa negre, la pel·lícula guanyadora dels Premis Goya, el deixem de veure en una gran pantalla als cinemes.
Segur que algun dels meus companys de la crítica i la majoria dels internautes em respondrà que hi ha minisales gairebé més petites que les pantalles d’algunes televisions que corren ara per les cases.
És igual, perquè l’important és la convivència de les dues opcions i la supervivència del cinema… que en el fons és el que ens va dir ahir a la nit a tots l’Álex de la Iglesia.

Noche de gran cine

El otro día, un individuo soltó en una cadena de televisión de forma despreciativa: «El cine español es tan malo que la gente no se lo descarga». No puedo estar más en desacuerdo con la frase y con la idea que hay detrás.
Anoche, en uno de los muchos tuiteos que fui dejando en la red y que, espero, fueran de ayuda a algún lector, expresé mi amor por las películas y por las salas de cine.
Sé que el futuro del audiovisual pasa por diferentes plataformas de visión, que los más jóvenes optan por el ordenador o el móvil y la gente más mayor se conforma por la tele. Son cuestiones de economía, de comodidad…
Yo me resisto a aceptar que el cine, el buen cine, como el que representa Pa negre, la película ganadora de los Premios Goya, no lo podamos ver en una gran pantalla, en una sala de cine como es debido.
Seguro que alguno de mis compañeros de la crítica y la mayoría de los internautas me responderá que hay minisalas casi más pequeñas que las pantallas de algunas teles que corren ahora por las casas.
Es igual, porque lo importante es la convivencia de ambas opciones y la supervivencia del cine… que en el fondo es lo que nos dijo anoche a todos Álex de la Iglesia.

Algunes ‘piulades’ fins el 12 de febrer

  • La imagen de la joven afgana mutilada gana World Press Photo; la cornada a Julio Aparicio, 2º, y elecciones en Sudán, 3º http://t.co/z7feFJz #
  • El grupo Zeta nombra a Ernest Folch nuevo director editorial de Ediciones B (via El Periódico) http://t.co/rVomxGU #
  • Kim Amor desde Egipto: «Mubarak dimite y abandona El Cairo. Suleiman anuncia la retirada del rais». En El Periódico http://t.co/ZuvYKDS #
  • @Retiario @rsalaverria Sí, un periódico que crea artículos y reportajes propios y que escoge y sintetiza entre fuentes existentes creíbles #
  • Los que no véis TV3 podéis partiros de la risa con los especiales de ‘Polònia’ (http://t.co/Clf3SkX ) y verlos en http://www.tv3.cat/polonia #
  • Seguir leyendo

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑