Invitados a la fiesta de Vilaweb

Els companys de Vilaweb, el primer portal informatiu en català que va sortir a la xarxa, el 1995, ha celebrat aquests dies el seu 15è aniversari.
En una festa, Vicent Partal i els seus convidats recordaven que en aquells anys, el que avui és una cosa quotidiana, llavors era una il·lusió carregada de futur.
El vídeo que apareix en aquest enllaç és tota una lliçó d’història.

Entre els assistents hi havia Carles Bellver, creador, amb Jordi Adell, de la primera web del nostre país, la de la Universitat Jaume I, quan al món tot just si n’hi havia un centenar. També emprenedors com Eudald Domènech, fundador del primer servidor comercial del país, Servicom, o alguns dels primers periodistes i professors presents a la xarxa: Alfons Cornella, Artur Serra, Luis Angel Fernández Hermana, Mercè Molist, Karma Peiró, Cristina Ribas, Àngel Cortes i Lluís Foix. També hi havia alguns dels primers polítics que es van interessar per la xarxa: Jordi Valls, Ramon García Bragado, Carles Flamerich, Teresa Serra, Marta Continente. Promotors de les primeres comunitats locals, com Oriol Ferran o Vicenç Badenes; universitaris com Llorenç Valverde, Núria Almiron i Mar Iglesias; informàtics com Joan Jofra o el fundador de SoftCatalà, Jordi Mas, Ricard Vaqué o David de Montserrat, autors de les primeres iniciatives gironines, la gent d’Antaviana, pioners de Ponent, o Miquel Saperas, de l’Avellana Digital.

Com és lògic, falten molts noms. Persones que encara són fonamentals en la xarxa avui en dia i que no estan entre els esmentats. Fins i tot periodistes que, com jo mateix, curioseábamos en tot allò i que, per diferents motius, no vam estar en aquella primera línia.
Eren els temps en que a Windows 3.1 li succedia l’aparició de Windows 95 i en els quals els navegadors Netscape i Explorer ens descobrien un món desconegut a les increïbles velocitats que proporcionaven els vells mòdems a 9600 bps, 14.400 bps, 28,8 Kbps, 33,6 Kbps i 56,6 kbps en els últims temps, previs a l’ADSL.
Però tot això ja és història i, donada la rapidesa amb què van les coses, el futur d’internet ja és ara, i ara ja és el passat.