Txerrad@s

El blog del periodista Txerra Cirbian

Página 26 de 169

Tuiteos hasta el 4 de febrero

  • El amigo Paco Elvira no necesita que le hagan publicidad, porque su trabajo y su calidad humana hablan de sobras por él: pero aquí tenéis un gran #FF para @pacoelvira y su estupendo blog PacoElvira.com #
  • @XaviRoca66 Va ser un gran guionista, però quan va deixar la producció espanyola per l’italiana ja no vaig sentir parlar més d’ell #
  • Protecció Civil recomana recollir els nens i anar-se’n a casa. Com s’ho farà qui treballa fins la nit? http://t.co/NBoIp2pa #neuperiodico #
  • Los compañeros d @elperiodico_cas están volcados con la situación meteorológica en Catalunya que podéis seguir con la etiqueta #neuperiodico #
  • Acabo de enterarme, gracias a Entre cómics y Álvaro Pons, de la muerte del gran guionista de cómics Antonio Segura http://t.co/WyQQchOK #
  • Algunas de las collejas que se nos vienen encima por parte del Gobierno del PP, en este editorial de @elperiodico_cas http://t.co/AeJJOUy3 #
  • Lo que es incomprensible @rosamariaartal es que haya tantos ingenuos q votaron PP pensando q la facilidad de despido ayuda a mejorar el paro #
  • ¿Trabajamos solos o en equipo? Una reflexión sobre ello en http://t.co/6dYVjn8p a partir de un artículo de Maite Ruiz http://t.co/XjBRPAub #
  • Receta contra el estrés: parar un momento, siéntate y toma un ratito el sol… Ya seguirás más tarde.#igers #ipho http://t.co/KK40vFde #
  • Juan López de Uralde ( @juralde ) explica en su blog q el ministro José Manuel Soria «golpea a las energías renovables» http://t.co/StQBDlJJ #
  • Dicho por Oskar Lafontaine: «La idea de igualdad, de que la dignidad del hombre es inviolable, es una idea cristiana» http://t.co/1HUhj9bD #
  • El comunicado d @Spanair anunciando q echa el cierre en su web http://t.co/9umao8Mc / También informan en @Spanairinformac y en el 900131415 #

Powered by Twitter Tools

  • L’amic Paco Elvira no necesita que le facin publicitat, perquè la seva feina i qualitat en parlen de sobra: però aquí teniu un gran #FF para @pacoelvira i el seu magnífc bloc PacoElvira.com #
  • @XaviRoca66 Va ser un gran guionista, però quan va deixar la producció espanyola per l’italiana ja no vaig sentir parlar més d’ell #
  • Protecció Civil recomana recollir els nens i anar-se’n a casa. Com s’ho farà qui treballa fins la nit? http://t.co/NBoIp2pa #neuperiodico #
  • Los compañeros d @elperiodico_cas están volcados con la situación meteorológica en Catalunya que podéis seguir con la etiqueta #neuperiodico #
  • Acabo de enterarme, gracias a Entre cómics y Álvaro Pons, de la muerte del gran guionista de cómics Antonio Segura http://t.co/WyQQchOK #
  • Algunas de las collejas que se nos vienen encima por parte del Gobierno del PP, en este editorial de @elperiodico_cas http://t.co/AeJJOUy3 #
  • Lo que es incomprensible @rosamariaartal es que haya tantos ingenuos q votaron PP pensando q la facilidad de despido ayuda a mejorar el paro #
  • ¿Trabajamos solos o en equipo? Una reflexión sobre ello en http://t.co/6dYVjn8p a partir de un artículo de Maite Ruiz http://t.co/XjBRPAub #
  • Receta contra el estrés: parar un momento, siéntate y toma un ratito el sol… Ya seguirás más tarde.#igers #ipho http://t.co/KK40vFde #
  • Juan López de Uralde ( @juralde ) explica en su blog q el ministro José Manuel Soria «golpea a las energías renovables» http://t.co/StQBDlJJ #
  • Dicho por Oskar Lafontaine: «La idea de igualdad, de que la dignidad del hombre es inviolable, es una idea cristiana» http://t.co/1HUhj9bD #
  • El comunicado d @Spanair anunciando q echa el cierre en su web http://t.co/9umao8Mc / También informan en @Spanairinformac y en el 900131415 #

Powered by Twitter Tools

Hipotecas

No sé si es real o sólo uno de los muchos correos que corren por la red.
Supongamos por un momento que no podéis pagar vuestra hipoteca, que el banco os echa las manos al cuello y que estáis a punto de deshaucio.
¿Qué pasaría si decidiérais hacerle un contrato de alquiler a vuestra pareja, hijos u otro familiar mientras el piso es vuestro?
Debería ser legal, por una cantidad reducida y contrato indefinido.
Así, si el banco os lo arrebata en una subasta, por ejemplo, al menos no os echarían de casa, ya que está alquilada con un contrato con otra persona…
Únicamente que el propietario sería el banco y no vosotros, claro.

No sé si és real o només un dels molts correus que corren per la xarxa.
Suposem per un moment que no podeu pagar la vostra hipoteca, que el banc us posa les mans al coll i que esteu a punt de desnonament.
Què passaria si decidiérais fer-li un contracte de lloguer a la vostra parella, fills o un altre familiar mentre el pis és vostre?
Hauria de ser una cosa legal, per una quantitat reduïda i contracte indefinit.
Que si el banc us ho agafa en una subhasta, per possar-hi un exemple, si més no no us farien fora de casa vostra, ja que està llogada amb un contracte amb una altra persona…
Únicament que el propietari seria el banc i no pas vosaltres, es clar.

Antonio Segura

Acabo de enterarme (via Entre cómics) de la muerte de Antonio Segura, uno de los mejores guionistas de la historieta española de los años 80 y 90.
Nacido en Valencia en 1947, de su mano surgieron personajes y series como Bogey, Hombre, Sarvan, Kraken o Eva Medusa, dibujadas por Leopoldo Sánchez, José Ortiz, Jordi Bernet y Ana Miralles, en revistas como Cimoc, Metropol y K.O. Comics.
Álvaro Pons, autor del magnífico blog La cárcel de papel, charlaba con él en esta entrevista, de la que os reproduzco dos de sus respuestas.

Acabo d’assabentar-me (via Entre cómics) de la mort d’Antonio Segura, un dels millors guionistes de la historieta espanyola dels anys 80 i 90.
Nascut a València el 1947, de la seva mà van sorgir personatges i sèries com ara Bogey, Hombre, Sarvan, Kraken o Eva Medusa, dibuixades per Leopoldo Sánchez, José Ortiz, Jordi Bernet i Ana Miralles, a revistes com ara Cimoc, Metropol i K.O. Comics.
Álvaro Pons, autor del magnífic bloc La cárcel de papel, xerrava amb ell en aquesta entrevista, de la qual us hi deixo dues de les seves respostes.
Seguir leyendo

Periodismo en equipo

Como muchos de vosotros sabéis, no hay nada mejor a la hora de escribir que leer.
Puede parecer una perogrullada, pero es así. Es muy difícil juntar palabras sin referentes. Probablemente hay algunos genios que lo hacen, pero yo no estoy en ese club.
Diría, como Guardiola, que me gusta formar equipo. No amo la firmitis, ese sarampión juvenil que consiste en firmar la más pequeña información cuando detrás de ella suele encontrarse la agencia de noticias o el gabinete de comunicación, y no el propio trabajo.Com molts de vosaltres sabeu, no hi ha res millor a l’hora d’escriure que llegir.
Pot semblar una bajanada, però és així. És molt difícil ajuntar paraules sense referents. Probablement hi ha alguns genis que ho fan, però jo no estic en aquest club.
Diria, com Guardiola, que m’agrada formar equip. No estimo la firmitis, aquest xarampió juvenil que consisteix a signar la més petita informació quan al darrere tans sols n’hi ha normalment l’agència de notícies o el gabinet de comunicació, i no la pròpia feina. Seguir leyendo

Ser cristiano es ser de izquierdas

Ser cristiano es ser de izquierdas. La frase no es una broma, aunque a algunos sectores del catolicismo más tradicional les pueda parecer que lo es, y de mal gusto.
Pero sólo es preciso bucear en las esencias del cristianismo para recordarlo.
El tema me ha venido a la cabeza leyendo la entrevista que hoy publica la revista Sin Permiso con Oskar Lafontaine.
El político alemán, uno de los fundadores del nuevo partido Die Linke (La Izquierda), creado hace cuatro años a partir de varios grupos de izquierda, asegura:

“Por desgracia pocas personas saben que Die Linke es el único partido que conoce la salida de la crisis”.

Ser cristià és ser d’esquerres. La frase no és una broma, encara que a alguns sectors del catolicisme més tradicional els pugui semblar que ho és, i de mal gust.
Però només cal bussejar en les essències del cristianisme per recordar-ho.
El tema m’ha vingut al cap llegint l’entrevista que avui publica la revista Sin Permiso amb Oskar Lafontaine.
El polític alemany, un dels fundadors del nou partit Die Linke (L’Esquerra), creat fa quatre anys a partir de diversos grups d’esquerra, assegura:

«Per desgràcia poques persones saben que Die Linke és l’únic partit que coneix la sortida de la crisi».

Seguir leyendo

Tuiteos hasta el 28 de enero

  • Roger de Gràcia y su programa @Treuredelcap nos han descubierto a una cantante de estética similar a la de Beth Rodergas: Alba Marbà y canta la mar de bien http://t.co/jE6oujAL #
  • Virgencita, virgencita… http://t.co/ZGG4UM4H #
  • A ver… Um… Déjeme ver qué le pasa… #iphonegrafia #igers #curiositats #curiosidades #sanidad http://t.co/MdGszSSz #
  • Éxito en la red de esta imagen http://t.co/MIrtZcpL : un restaurante que le ofrece tocar gratis a un músico y su magnífica respuesta http://t.co/nIAhYE6Z #
  • Creueta cap el cel #iphonegrafia #igers #ripoll : http://instagr.am/p/kVHcE/

  • Roger de Gràcia i el seu programa @Treuredelcap ens han descobert una cantant d’estètica similar a la Beth Rodergas: Alba Marbà … i canta molt bé http://t.co/jE6oujAL #
  • Virgencita, virgencita… http://t.co/ZGG4UM4H #
  • A ver… Um… Déjeme ver qué le pasa… #iphonegrafia #igers #curiositats #curiosidades #sanidad http://t.co/MdGszSSz #
  • Éxit a la xarxa d’aquesta imatge http://t.co/MIrtZcpL : un restaurant li ofereix tocar gratis a un músic i l’irónica resposta d’aquest http://t.co/nIAhYE6Z #
  • Creueta cap el cel #iphonegrafia #igers #ripoll : http://instagr.am/p/kVHcE/

Paco Roca

Como aficionado a la historieta, hoy debería estar (y lo estoy, en espíritu) en Angulema.
Pero ya que no he podido ir al festival francés, me hace feliz el estreno, aquí y ahora, de Arrugas, un filme de animación basado en el magnífico cómic de Paco Roca, y la candidatura al Oscar de Chico y Rita, la película rodada al alimón entre Javier Mariscal, su hermano Tono Errando y Fernando Trueba, de quien ya se ha hablado mucho.
De Roca, autor de otra gran novela gráfica, El invierno del dibujante, premiada en el último Salón del Cómic de Barcelona, podéis encontrar información en este enlace de su web, en la Wikipedia y en Koomic, quienes han colgado en Youtube una entrevista en dos partes. Yo os dejo la primera parte, en la que el dibujante habla de su trayectoria.

Com aficionat a la historieta, avui hauria d’estar (i n’estic, en esperit) a Angulema.
Però ja que no he pogut anar al festival francès, em fa feliç l’estrena, aquí i ara, d’Arrugas, un film d’animació basat en el magnífic còmic de Paco Roca, i la candidatura a l’Oscar de Chico y Rita, la pel·lícula rodada al conjuntament entre Javier Mariscal, el seu germà Tono Errando i Fernando Trueba, de la qual ja s’en ha parlat molt.
De Roca, autor d’una altra gran novel·la gràfica,  El invierno del dibujante, premiada a l’últim Saló del Còmic de Barcelona, podeu trobar informació en aquest enllaç del seu web, a la Viquipèdia i a Koomic, que han penjat a Youtube una entrevista a dues parts. Jo us deixo la primera part, en què el dibuixant parla de la seva trajectòria.

Cita a las 8…

¿No os ha pasado alguna vez que os citen a una hora y que os reciban media hora más tarde?
En mi profesión suelo ser muy puntual, porque quien te recibe suele ser una persona ocupada que te hace el favor de responder a una pregunta o concederte una entrevista.
No es cuestión de hacer perder el tiempo a nadie.
También hay quien va de estrella y te hace esperar para tocarte las narices y que sepas con quien estás tratando.
Son unos impresentables muy poco profesionales en este aspecto. Es una cuestión de educación, de ser respetuoso con el otro.
Curiosamente, en el mundo de la medicina, la impuntualidad es norma.

No us ha passat mai que us citin a una hora i que us rebin mitja hora més tard?
En la meva professió acostumo a ser molt puntual, perquè qui et rep pot ser una persona molt ocupada i que et fa el favor de respondre a una pregunta o concedir-te una entrevista.
No és qüestió de fer perdre el temps a ningú.
També n’hi ha qui va d’estrella i et fa esperar per tocar-te els nassos i que sàpigues amb qui estàs tractant.
Són uns impresentables molt poc professionals en aquest aspecte. És una qüestió d’educació, de ser respectuós amb l’altre.
Curiosament, en el món de la medicina, la impuntualitat és norma.
Seguir leyendo

Seguros

M’ha arribat una carta signada per Jordi Pueyo, director de Màrqueting Assegurances del RACC, encara que probablement aquest senyor d’ignorar que porta la seva signatura.
He de dir que no tinc queixa de l’entitat, vull dir, del RACC com a associació d’ajuda a l’automobilista. Tampoc els utilitzo en excés: el meu nivell d’avaries és molt baix i crec que he fet servir la seva grua un parell de vegades en anys, quan em va deixar tirat la meva vella Yamaha 250SR.
La missiva es refereix a la meva assegurança de llar, que tenen subcontractat amb Liberty. La veritat és que no estic massa content amb aquesta asseguradora. Quan l’he necessitat, han tirat pilotes fora.
La carta afegeix que han estudiat meu perfil, que han «detectat» que el capital indicat com a continent és «inferior al recomanat» i que «ja han incorporat» (i incrementat) aquesta dada (i uns euros de més) en el pròxim rebut .
Em temo que no els deixaré fer-ho. Acabo d’anul·lar la meva pòlissa amb ells. M’ha arribat una carta signada per Jordi Pueyo, director de Màrqueting Assegurances del RACC, encara que probablement aquest senyor d’ignorar que porta la seva signatura.
He de dir que no tinc queixa de l’entitat, vull dir, del RACC com a associació d’ajuda a l’automobilista. Tampoc els utilitzo en excés: el meu nivell d’avaries és molt baix i crec que he fet servir la seva grua un parell de vegades en anys, quan em va deixar tirat la meva vella Yamaha 250SR.
La missiva es refereix a la meva assegurança de llar, que tenen subcontractat amb Liberty. La veritat és que no estic massa content amb aquesta asseguradora. Quan l’he necessitat, han tirat pilotes fora.
La carta afegeix que han estudiat meu perfil, que han «detectat» que el capital indicat com a continent és «inferior al recomanat» i que «ja han incorporat» (i incrementat) aquesta dada (i uns euros de més) en el pròxim rebut .
Em temo que no els deixaré fer-ho. Acabo d’anul·lar la meva pòlissa amb ells.

Hoteles chulos

La gent de TripAdvisor, on acostumo a escriure de forma altruista algun comentari de llocs per on pas, m’allotjo o m’alimento, m’acaba d’alegrar el dia.
Em envia una carteta que diu:

«Un hotel sobre el que vas escriure una opinió en TripAdvisor acaba de guanyar un dels premis Travellers’ Choice de 2012

És a dir, una llista dels millors hotels del món, elegits pels seus usuaris.
I clar, un punxa a l’enllaç i mira la llista, elegida per usuaris d’aquesta xarxa de viatgers.
Avís a navegants: tot ha de ser orientatiu, no una veritat absoluta. Sobretot en aquesta web, on preval el anglosaxó i el francès.
Encara que a tot arreu hi ha interessos creats, a Espanya tenim Minube, que funciona bastant bé i els acaben de donar un premi als seus creadors.

La gent de TripAdvisor, on acostumo a escriure de forma altruista algun comentari de llocs per on pas, m’allotjo o m’alimento, m’acaba d’alegrar el dia.
Em envia una carteta que diu:

«Un hotel sobre el que vas escriure una opinió en TripAdvisor acaba de guanyar un dels premis Travellers’ Choice de 2012

És a dir, una llista dels millors hotels del món, elegits pels seus usuaris.
I clar, un punxa a l’enllaç i mira la llista, elegida per usuaris d’aquesta xarxa de viatgers.
Avís a navegants: tot ha de ser orientatiu, no una veritat absoluta. Sobretot en aquesta web, on preval el anglosaxó i el francès.
Encara que a tot arreu hi ha interessos creats, a Espanya tenim Minube, que funciona bastant bé i els acaben de donar un premi als seus creadors.

Ana Pastor, los blogs y Twitter

Hace algunas semanas, creo recordar, Ana Pastor, la presentadora del programa Los desayunos de TVE, indicaba (no sin cierta pesadumbre) que Twitter había matado a su blog.
Quería decir con ello que los periodistas nos hemos acostumbrado a escribir deprisa, a lanzar noticias, sentencias, titulares, réplicas y comentarios de todo tipo a través de esa estupenda herramienta.
A mi me está pasando lo mismo: entre Twitter, para textos, e Instagram, para imágenes, estoy dejando un poco de lado el blog.
Claro que en el caso de esta querida compañera de profesión median varios abismos: ella tiene millones de espectadores,
Como no quiero que me ocurra eso, os prometo pasarme más a menudo por aquí.

Fa algunes setmanes, crec recordar, Ana Pastor, la presentadora del programa Los desayunos de TVE, indicava (no sense certa recança) que Twitter havia matat al seu bloc.
Volia dir amb això que els periodistes ens hem acostumat a escriure de pressa, a llançar notícies, sentències, titulars, rèpliques i comentaris de tot tipus a través d’aquesta estupenda eina.
A mi em passa el mateix: entre Twitter, per a textos, i Instagram, per a imatges, estic deixant una mica de banda el bloc.
És clar que en el cas d’aquesta estimada companya de professió mitjançant diversos abismes: ella té milions d’espectadors,
Com que no vull que això passi, us prometo escriure-hi més sovint.

Tuiteos hasta el 21 de enero

  • La frase de la noche es de @WayneRooney : "Pepe. What an idiot. Sometimes people wind u up" (Pepe. Qué idiota. A veces la gente te gana)" #
  • Per un gran conjunt com @realmadrid és fotut que et guanyi sempre el mateix equip a casa i que sigui el @fcbarcelona ha de fer mooolta ràbia #
  • Que indecible griterío el 'De buena ley' en @telecincoes Pero se parece el del resto de programas de la cadena. Qué lástima. Cambio a Boing #
  • Cruïlla / Cruce de caminos #fotoscel #paisajes #ripoll

Tuiteos hasta el 14 de enero

Es curioso, pero el «tweet digest» semanal ha pillado sólo tres tuiteos…
Os dejo un par de fotos más de esta semana, por si no las habéis visto por aquí.

  • El titular (con paralelismo) del día es el de @iescolar :»Comunidad Valenciana: nuestra Grecia». En su blog, naturalmente (http://t.co/8Gzj4R7O) #
  • Des de fora de la finestra d’ahir, amb el Pedraforca al fons. Encara n’ho endevineu?#fotoscel #igers #iphonegrafi http://t.co/l4rqPi6b #
  • Des de la finestra… el Pedraforca! Però des de quina finestra? Endevinalla 😉 #iphonegrafia #igers #ripoll

És curiós, però el «tweet digest» setmanal n’ha agafat només tres piulades…
Us deixo un parell de fotos més d’aquesta setmana, per si no les heu vist per aquí.

  • El titular (con paralelismo) del dia és de @iescolar :»Comunidad Valenciana: nuestra Grecia». En su blog, naturalmente (http://t.co/8Gzj4R7O) #
  • Des de fora de la finestra d’ahir, amb el Pedraforca al fons. Encara n’ho endevineu?#fotoscel #igers #iphonegrafi http://t.co/l4rqPi6b #
  • Des de la finestra… el Pedraforca! Però des de quina finestra? Endevinalla 😉 #iphonegrafia #igers #ripoll

Santuario de Montgrony

Tanto ayer como hoy he invitado a los amigos de Twitter y Facebook a que identifiquen el lugar desde donde están tomadas estas dos fotos.
Se trata de un pequeño santuario, Montgrony, a unos pocos kilómetros de Gombrèn, en el corazón del Pirineo gerundense, en la carretera que va desde Ripoll hasta Guardiola de Bergadà, muy cerca de la Pobla de Lillet y de las fuentes del río Llobregat.
El lugar es precioso y numerosas personas utilizan las paredes verticales que rodean el recinto para practicar escalada.
Además, si os apetece quedaros a comer, el grupo que regenta el restaurante lo hace muy bien, con unos menús y cartas que mantienen una buena relación de calidad y precio.

Ahir i avui he convidat els amics de Twitter i Facebook a que identifiquessin el lloc des d’on estan preses aquestes dues fotos.
Es tracta d’un petit santuari, Montgrony, a uns pocs quilòmetres de Gombrèn, al cor del Pirineu gironí, a la carretera que va des de Ripoll fins a Guardiola de Bergadà, molt a prop de la Pobla de Lillet i les fonts del riu Llobregat.
El lloc és preciós i nombroses persones utilitzen les parets verticals que envolten el recinte per practicar escalada.
A més, si us ve de gust quedar-vos a dinar, el grup que regenta el restaurant ho fa molt bé, amb uns menús i cartes que mantenen una bona relació de qualitat i preu.

Empleos en peligro

En el continuo goteo de personas que desembocan en el desempleo, los periodistas no somos una excepción.
Los últimos en sumarse al paro han sido los colegas del diario gratuito ADN, pero en estos momentos están en peligro los puestos de trabajo del diario Público, en concurso de acreedores (eufemismo de la suspensión de pagos), y buena parte de los de El Punt – Avui, que luchan contra la amenaza de otro ERE (eufemismo de despido masivo).
Hasta MC, la editora de revistas como Penthouse, El mundo de la mountain bike, Ciclismo en ruta y F-1 Racing ha anunciado también una suspensión de pagos.
Es cierto que en época de bonanza económica han nacido nuevos medios de comunicación que han querido participar del gran pastel de los ingresos publicitarios. Y también que ahora, en recesión y con nuevas fuentes de información gratuitas, ese pastel son sólo unas migas a repartir.
¿Supone eso la desaparición del periodismo?
Yo creo que no. La información bien elaborada y bien explicada siempre serà necesaria. El problema estriba en quién paga por realizar esa información. Nosotros y nuestros impuestos son los que, parcialmente, pagamos la de los medios de comunicación públicos. Ahora bien, pocas veces (o ninguna) la radio y la tele estatales o autonómicas son independientes del Gobierno de turno.
En cuanto a los medios privados, los empresarios que hay al frente de los mismos pretenden, como es lógico, hacer rentables sus negocios.
Pero ¿cuándo ha sido negocio la información independiente, la que no depende de los mercados, de los partidos o del poder?
Nunca.
El otro problema es que el ciudadano probablemente no siente la necesidad de pagar por ser informado con independencia. La prensa gratuita (falsamente gratuita, porque también vive de la publicidad) y el vocerío indiscriminado en internet no han ayudado ni ayudan. Esa es una tendencia que hemos de intentar cambiar ofreciendo más calidad que cantidad. Mejorando los productos, no haciendo las mismas cosas que los demás.En el continu degoteig de persones que desemboquen en la desocupació, els periodistes no en som una excepció.
Els últims a sumar-se a l’atur han estat els companys del diari gratuït ADN, però en aquests moments estan en perill els llocs de treball del diari Público, en concurs de creditors (eufemisme de la suspensió de pagaments), i bona part dels d’El Punt – Avui, que lluiten contra l’amenaça d’un altre ERO (eufemisme d’acomiadament massiu).
Fins i tot MC, l’editora de revistes com Penthouse, El mundo de la mountain bike, Ciclismo en ruta i F-1 Racing ha anunciat també una suspensió de pagaments.
És cert que en època de bonança econòmica han nascut nous mitjans de comunicació que han volgut participar del gran pastís dels ingressos publicitaris. I també que ara, en recessió i amb noves fonts d’informació gratuïtes, aquest pastís són només unes engrunes a repartir.
Suposa això la desaparició del periodisme?
Jo crec que no. La informació ben elaborada i ben explicada sempre ha estat necessària. El problema rau en qui paga per realitzar aquesta informació. Nosaltres i els nostres impostos són els que, parcialment, paguem la dels mitjans de comunicació públics. Ara bé, poques vegades (o cap) la ràdio i la televisió estatals o autonòmiques són independents del Govern de torn.
Pel que fa als mitjans privats, els empresaris que hi ha al capdavant pretenen, com és lògic, fer rendibles els seus negocis.
Però quan ha estat negoci la informació independent, la que no depèn dels mercats, dels partits o del poder?
Mai.
L’altre problema és que el ciutadà probablement no sent la necessitat de pagar per ser informat amb independència. La premsa gratuïta (falsament gratuïta, perquè també viu de la publicitat) i la cridòria indiscriminada a internet no han ajudat ni ajuden. Aquesta és una tendència que hem d’intentar canviar oferint més qualitat que quantitat. Millorant els productes, no fent les mateixes coses que els altres.

Diputados: un honor, no una carrera

Un amigo me ha hecho llegar esta interesante propuesta que debería ser tomada en cuenta por nuestros representantes en el Congreso de los Diputados… aunque tengo serias dudas de que se lo tomen en serio.

Tampoco estoy seguro de dónde proviene pero ya lo he visto en varios blogs y sitios de internet.
Os lo reproduzco tal cual esta petición para que se haga efectiva una Ley de Reforma del Congreso del 2011 (enmienda de la Constitución española)

1. El diputado será asalariado solamente durante su mandato y no tendrá otros ingresos que los de su escaño. Y no tendrá jubilación proveniente solamente de la derivada de ese mandato.
2. El diputado contribuira a la Seguridad Social. Todos los diputados (anteriores, actuales y futuros) que están actualmente en el fondo de jubilación del Congreso pasarán al régimen vigente de la Seguridad Social al día siguiente de la publicación de esta enmienda en el BOE. El diputado participará de los beneficios dentro del régimen de la Seguridad Social exactamente como todos los demás ciudadanos. El fondo de jubilación no puede ser usado para ninguna otra finalidad.
Un amic m’ha fet arribar aquesta interessant proposta que hauria de ser presa en compte pels nostres representants al Congrés dels Diputats… encara que tinc seriosos dubtes que se la prenguin de debò.
Tampoc estic segur d’on prové, però ja l’he vist en diversos blocs i webs d’internet.
Reprodueixo ara aquesta petició perquè es faci efectiva una Llei de Reforma del Congrés del 2011 (esmena de la Constitució espanyola)

1. El diputat serà assalariat només durant el seu mandat i no tindrà altres ingressos que els del seu escó. I no tindrà jubilació provinent només de la derivada d’aquest mandat.
2. El diputat contribuirà a la Seguretat Social. Tots els diputats (anteriors, actuals i futurs) que estan actualment en el fons de jubilació del Congrés passaran al règim vigent de la Seguretat Social al dia següent de la publicació d’aquesta esmena al BOE. El diputat participarà dels beneficis dins del règim de la Seguretat Social exactament com tots els altres ciutadans. El fons de jubilació no pot ser usat per a cap altra finalitat.
Seguir leyendo

Tuiteos hasta el 7 de enero

  • El periodista i exdirector de @elperiodico_cat Rafael Nadal guanya el premi Josep Pla amb les seves memòries d’infància http://t.co/0jpE8FAP #
  • Amb les netes, el Dia de Reis / Abuelo aguantando a las nietas, el Día de Reyes #bcn #barcelona #igers #iphonegra http://t.co/viyrzOf0 #
  • Dia de Reis / Día de Reyes #igers #iphonegrafia #bcn http://t.co/pfERKT2F #
  • La poeta i amiga @mpsierra acaba de publicar el seu úlltim llibre, ‘boCins’ (en castellano, ‘pedacitos’), una delícia: http://t.co/Jj9Xcp1c #
  • El periodista i exdirector de @elperiodico_cat Rafael Nadal guanya el premi Josep Pla amb les seves memòries d’infància http://t.co/0jpE8FAP #
  • Amb les netes, el Dia de Reis / Abuelo aguantando a las nietas, el Día de Reyes #bcn #barcelona #igers #iphonegra http://t.co/viyrzOf0 #
  • Dia de Reis / Día de Reyes #igers #iphonegrafia #bcn http://t.co/pfERKT2F #
  • La poeta i amiga @mpsierra acaba de publicar el seu úlltim llibre, ‘boCins’ (en castellano, ‘pedacitos’), una delícia: http://t.co/Jj9Xcp1c #
  • Hola @JuanDiegoBotto Todos los diarios tienen deudas. Y los más importantes, de mayor calado. Hace días, PR publicaba http://t.co/4PDuYIkP #
  • Playa de Sant Salvador, junto a la casa-museo de Pau Casals #iphonegrafia #igers #elvendrell #fotoscel #fotosmar http://t.co/Aszpd4z7 #
  • No importa el soporte donde escribir @iescolar sino hacer periodismo en libertad y ganarnos dignamente la vida con ello #gratisnotrabajo #
  • Reflexión interesante sobre la #crisis de la #prensa escrita: «El suicidio de los grandes medios españoles» x
    S. McCoy http://t.co/MITDRJda #
  • Creo q los periodistas tenemos las cosas más claras q los empresarios de prensa: seguir informando ¡Ánimo @publico_es ! http://t.co/uyPG7kTj #
  • Magnífico artículo de Jaume Figueras sobre Rogelio Hernández, el actor que dobló las voces de los más grandes http://t.co/ulimsb68 #
  • RT @jaumefigueras: Per què molts diaris no diuen ni una paraula sobre la mort de Rogelio Hernández? #
  • Una carta a los Reyes Magos de parte de los Joves d’Esquerra Verda, los jóvenes de Iniciativa per Catalunya @iniciativa http://t.co/DeIrnPvt #
  • Pillado in fraganti fumando en el interior de un belén / Caganer agafat in fraganti fumant al pessebre #bcn #iger http://t.co/vC7aSUgd #
  • Amigos, #feliz2012 .. tras lograr sobrevivir a #Pantoja #Sobera #JoseMota y cia. Todo eso, además, sin llegar a atragantarme con las uvas #

Powered by Twitter Tools

Seguir leyendo

El viaje de Penadès

Me llega via Linkedin lo último que ha hecho Josep Lluís Penadès, un realizador, productor y guionista que acaba de volver de Suramérica, donde ha rodado un documental.
Un hombre que fue locutor en TVE y M80 Radio, presentador del programa Quatre vides de Radio 4 y guionista en una productora.
No me andaré por la ramas y os dejo aquí lo que él mismo dice:

Desde que a los 13 años me inicié en el mundo de la radio mi vida quedó irremediablemente vinculada a los medios de comunicación. Al pisar un plató de televisión no me conformé con narrar sino que además quería mostrar. Desde el año 2005 procuro hacerlo a través de mis documentales sobre todo aquello que me indigna o me asombra.

En su blog explica su última aventura. No me entusiasma su formato, difícil de leer (es demasiado vertical), pero es muy interesante. Se titula Mi primer viaje a Sudamérica, y partía del intento (frustrado) de ver Venezuela y Colombia con los ojos de su hijita Ariadna, en un recorrido en bicicleta eléctrica.
Por cierto: podéis encontrar fragmentos de sus trabajos en Youtube en estas direcciones:
RASD: ¿Justicia sin guerra?: en http://youtu.be/8COXNGj4eyY
Desplazados: en http://youtu.be/TGtAly6W-sc
Milton, el nieto de la abuela: en http://youtu.be/dDL1Ke-3qfw

M’ha arribat via Linkedin l’últim que ha fet Josep Lluís Penadès,, un realitzador, productor i guionista que acaba de tornar de Sud-amèrica, on ha rodat un documental.
Un home que va ser locutor a TVE i M80 Ràdio, presentador del programa Quatre vinyes de Ràdio 4 i guionista en una productora.
No em aniré per les branques i us deixo aquí el que ell mateix diu:

Des que als 13 anys em vaig iniciar en el món de la ràdio la meva vida va quedar irremeiablement vinculada als mitjans de comunicació. En trepitjar un plató de televisió no em vaig conformar amb narrar sinó que a més volia mostrar. Des del 2005 procuro fer-ho a través dels meus documentals sobre tot allò que m’indigna o em sorprèn.

Al seu bloc explica la seva última aventura. No m’entusiasma el seu format, difícil de llegir (és massa vertical), però és molt interessant. Es titula Mi primer viaje a Sudamérica, i part de l’intent (frustrat) de veure Veneçuela i Colòmbia amb els ulls de la seva petita filla Ariadna, en un recorregut amb bicicleta elèctrica.
Per cert: podeu trobar fragments dels seus treballs a Youtube en aquestes direccions:
RASD: ¿Justicia sin guerra?: en http://youtu.be/8COXNGj4eyY
Desplazados: en http://youtu.be/TGtAly6W-sc
Milton, el nieto de la abuela: en http://youtu.be/dDL1Ke-3qfw

No olvidéis a los demás

Aunque estamos jodidillos, hay otras personas en otras partes del mundo más necesitadas que nosotros.
Por ejemplo, en Haití, como suele recordarnos a menudo Forges en sus dibujos.
Hoy he vuelto a ver este vídeo de Mezclando por Haití y compruebo que Intermón-Oxfam está también detrás.
Aunque sólo sea estos días, echemos una mano… y si podemos, durante todo el año.

Encara que estem fotudets, hi ha altres persones en altres parts del món més necessitades que nosaltres.
Per exemple, a Haití, com sol recordar sovint Forges als seus dibuixos.
Avui he tornat a veure aquest vídeo de Mezclando por Haití i comprovo que Intermón-Oxfam està també al darrere.
Encara que només sigui aquests dies, donem un cop de mà … i si podem, tot l’any.

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑