El blog del periodista Txerra Cirbian
Quan vaig marxar de vacances, fa 15 dies, em vaig deixar algunes recomanacions pendents.
Havia donat un cop d’ull a la cerimònia de lliurament dels BOB (The Best of the Blogs), els premis internacionals de weblogs que una cadena de ràdio i televisió alemanya, la Deutsche Welle, concedeix des de l’any 2004.
El guardó al millor bloc en espanyol ha anat a parar aquest any a La vuelta al mundo de Asun y Ricardo. Seguir leyendo
Cuando me fui de vacaciones me dejé algunas recomendaciones en el tintero (frase hecha donde las haya, porque hace años que no escribo a pluma ni con boli).
Había echado un vistazo a la ceremonia de entrega de los BOB (The Best of the Blogs), los premios internacionales de weblogs que una cadena de radio y televisión alemana, la Deutsche Welle, concede desde el año 2004.
El galardón al mejor blog en español ha ido a parar este año a La vuelta al mundo de Asun y Ricardo.
Li escrivia fa una estona a un col·lega, al periodista andalús Santiago Pérez, autor de l’interessant bloc Diario de hoy, que ara, de tornada de les vacances, penses en quin article has d’escriure al bloc… I fins i tot, si has, pots o vols escriure de nou.
Es fa costerut, com quan tornes a la feina…
I de sobte, et sorgeix la idea, l’espurna de l’article, i tornes al teclat.
Le escribía hace un rato a un colega, al periodista andaluz Santiago Pérez, autor del interesante blog Diario de hoy, que ahora, de vuelta de las vacaciones, piensas en qué artículo escribir en tu blog. E incluso, si debes, puedes o quieres escribir de nuevo.
Se hace cuesta arriba, como cuando regresas al trabajo…
Y de repente, te surge la idea, la chispa del artículo, y vuelves al teclado.
Este sábado he paseado por Moià, una pequeña ciudad situada en el centro de Catalunya, a menos de 60 kilómetros de Barcelona, perfecta para una escapada de un día.
Además de ser la cuna de Rafael Casanova, del tenor Francesc Viñas, del dibujante Picanyol y hasta del grupo teatral La Fura dels Baus.
Ah… si váis, no dejéis de comprar los embutidos de Cal Vives. Son magníficos.
Aquest dissabte m’he passejat per Moià, una petita ciutat situada en el centre de Catalunya, a menys de 60 quilòmetres de Barcelona, perfecta per a una escapada d’un dia.
A més de ser el bressol de Rafael Casanova, del tenor Francesc Viñas, del dibuixant Picanyol i fins i tot del grup teatral La Fura dels Baus.
Ah … si hi aneu, no deixeu de comprar els embotits de Cal Vives. Són magnífics.
Volia acabar la setmana amb unes petites suggeriments per als que us vingui de gust acostar-vos al Priorat, aquesta comarca de excel·lents vins, de la qual ja haureu vist algunes de les fotos que vaig penjar fa uns dies, sense temps per explicar res més.
Quería acabar la semana con unas pequeñas sugerencias para quienes os apetezca acercaros al Priorat, esa comarca catalana de excelentes vinos, de la que ya habréis visto algunas de las fotos que colgué hace unos días, sin tiempo para explicaros nada más.
Me ha llegado una curiosa lista de los hoteles más sucios de Europa, según las críticas que han dejado los clientes en la web de Tripadvisor, un sitio especializado en viajes y alojamientos.
M’ha arribat una curiosa llista dels hotels més bruts d’Europa, segons les crítiques que han deixat els clients a la web de Tripadvisor, un lloc especialitzat en viatges i allotjaments.
Us convido a veure una sèrie de fotos que he pres a la comarca del Priorat, terra d’excel·lents vins.
Aquesta imatge se’m va quedar al mòbil (les altres eren de la Canon reflex) i no l’havia compartit amb vosaltres.
És el Pont dels Sospirs, a Venècia, tot i que s’està restaurant i té aquest aspecte.
Horrible, oi?
Y para acabar con esta serie dedicada a Venecia, os mostraré algunas fotos más, curiosas o cotidianas, y os citaré tres restaurantes donde podéis comer bien y, relativamente, barato.
I per acabar amb aquesta sèrie dedicada a Venècia, us mostraré algunes fotos més, curioses o quotidianes, i us citaré tres restaurants on podeu menjar bé i, relativament, barat.
Després del recés juganer d’ahir, en què també apareixia la ciutat dels canals i Florència, avui us continuo explicant coses de Venècia. Per exemple, del (mal) temps…
Tras el receso juguetón de ayer, en el que también aparecía la ciudad de los canales y Florencia, hoy os continúo explicando cosas de Venecia. Por ejemplo, del (mal) tiempo…
Seguir leyendo
Como os decía en el post anterior, un viaje en vaporetto permite hacer fotos como estas. El más adecuado es el número 1, que recorre el gran canal y que es la línea más utilizada.
Com us deia en el post anterior, un viatge en vaporetto permet fer fotos com aquestes. El més adequat és el número 1, que recorre el gran canal i que és la línia més utilitzada.
Atès que és una ciutat sense cotxes – encara que en l’última entrega d’aquesta sèrie us ensenyaré un -, per arribar a Venècia jo us aconsello viatjar en avió.
Els preus dels vols de baix cost, com Vueling, en el meu cas, permeten anar i tornar per menys de 120 euros.
Un cop a l’Aeroport de Venècia-Marco Polo, pots acostar-te a l’oficina de turisme que hi ha al vestíbul i demanar un plànol i preguntar per allò que us interessi.
Seguir leyendo
Aquests dies, com podeu veure per les fotos, he estat a Venècia. No és la primera i, espero, que no sigui l’última vegada que vagi a aquesta ciutat italiana, que hi he visitat ja una desena d’ocasions.
L’heu llegit bé: unes deu vegades…
Seguir leyendo
© 2025 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
