Atès que és una ciutat sense cotxes – encara que en l’última entrega d’aquesta sèrie us ensenyaré un -, per arribar a Venècia jo us aconsello viatjar en avió.
Els preus dels vols de baix cost, com Vueling, en el meu cas, permeten anar i tornar per menys de 120 euros.
Un cop a l’Aeroport de Venècia-Marco Polo, pots acostar-te a l’oficina de turisme que hi ha al vestíbul i demanar un plànol i preguntar per allò que us interessi.
Després, per arribar al centre de la ciutat, hauràs de prendre l’autobús número 5, just davant, o un dels vaixells de la companyia Alilaguna. L’embarcador d’aquest últim està situat a uns 300 metres, a l’esquerra de l’edifici principal.

Tot i que el preu d’aquests bots sigui una mica més car (13 euros), té un avantatge: si t’allotges al centre o al Lido evita que hagis de pagar un vaporetto, els famosos autobusos aquàtics venecians.
Qui aterri a l’aeroport de Treviso, per exemple amb la companyia Ryanair, que sàpiga que està a uns 20 quilòmetres i que ha de prendre també un altre autobús (5 euros) i que trigarà una hora i escaig, més o menys, en arribar a Venècia.
El seu preu és similar al de l’autobús número 5. El vaporetto costa 6,50 euros per recorregut, encara que hi ha opcions més aconsellables segons el temps d’estada: des d’unes hores a diversos dies.

En el meu cas, vaig optar per un bitllet de 72 hores que et permet tot tipus de viatges per Venècia i la llacuna (Murano, Burano i resta d’illes), així com el retorn amb autobús de l’aeroport des de la Piazzale Roma, la plaça-estació d’autobusos veneciana.
Qui vulgui un viatge en góndola, que sàpiga que se situa al voltant dels 80 euros, encara que en temporada baixa, com és ara, i per a una parella, et poden deixar el passeig (tres canals secundaris i un trosset del Gran Canal) per uns 70 euros. El preu està pactat entre els gondolers, que difícilment es faran la competència baixant el preu.
Els vaporetti són la forma més econòmica de recórrer els canals … i les fotos surten prou bé, com veureu en aquest i els següents posts.