El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: wordpress

Sobre Facebook, Twitter y WP

Hoy he hecho un par de tuiteos sobre lo que os hablo ahora. Son un par de recomendaciones.
La primera, un artículo de la periodista y bloguera Silvia Cobo, una mujer que se ha especializada en hacer «información sobre los medios y las empresas de comunicación e Internet». En su blog publica hoy una interesante, didáctica y sintética defición de las dos redes sociales de moda, Facebook y Twitter.
Lo hace analizando cinco diferencias entre ambas herramientas, aplicándolo al mundo del periodismo.

«Nos hemos acostumbrado a utilizar Facebook y Twitter en nuestro trabajo diario. Ambas redes hacen esfuerzos por atraer a los periodistas editando guías de uso y publicitando las buenas prácticas. Son las dos redes sociales más populares del momento. Pero desde el punto de vista del uso periodistico, ¿en qué se diferencian? ¿Para qué es mejor utilizar una y no la otra?»

Y cita cinco diferencias, que podéis leer íntegramente en su web: SilviaCobo.com
La segunda recomendación y tercera palabra del título de mi artículo de hoy se refiere a WordPress, el sistema de gestión de contenidos de este blog. Un aficionado, ahora convertido en profesional del tema, que ha echado una mano desde hace tiempo a quienes usamos WP es Fernando Tellado, el autor de la web Ayuda WordPress, así como uno de los responsables de las traducciones al castellano del WP original en inglés.
Hoy cumple cuatro años y hasta ahora ha «publicado 2.563 entradas y entre todos hemos dejado 19.145 comentarios, ahí es nada». En efecto. Ahí es nada.

Avui he fet un parell de piulades sobre el que us parlaré ara. Són un parell de recomanacions.
La primera, un article de la periodista i blocaire Silvia Cobo, una dona que s’ha especialitzada en fer «informació sobre els mitjans i les empreses de comunicació i Internet». Al seu bloc publica avui una interessant, didàctica i sintètica defició de les dues xarxes socials de moda, Facebook i Twitter.
Ho fa analitzant cinc diferències entre les dues eines, aplicant-lo al món del periodisme.

«Ens hem acostumat a utilitzar Facebook i Twitter en el nostre treball diari. Les dues xarxes fan esforços per atraure els periodistes editant guies d’ús i publicitant les bones pràctiques. Són les dues xarxes socials més populars del moment. Però des del punt de vista del ús periodístic, en què es diferencien? Per a què és millor utilitzar una i no l’altra? «

I cita cinc diferències, que podeu llegir íntegrament al seu web: SilviaCobo.com
La segona recomanació i tercera paraula del títol del meu article d’avui es refereix a WordPress, el sistema de gestió de continguts d’aquest bloc. Un aficionat, ara convertit en professional del tema, que ha donat un cop de mà des de fa temps als que fem servir WP és Fernando Tellado, l’autor del web Ayuda WordPress, així com un dels responsables de les traduccions al castellà del WP original en anglès .
Avui compleix quatre anys i fins ara ha «publicat 2563 entrades i entre tots hem deixat 19.145 comentaris, déu n’hi do». En efecte. Déu n’hi do.

WordPress y jazz

En el mundo de internet, se habla mucho de Google, de Facebook y de Twitter. Pero existen otros nombres y apellidos.
Uno de los nombres más importantes e interesantes se llama WordPress. Y si hablamos de apellidos, junto a los creadores de esas otras marcas, está un joven valor llamado Matt Mullenweg, un programador estadounidense de 27 años que, hace ocho, creó este sistema de gestión de contenidos, así como el antispam llamado Akismet, la compañía Automattic y el servicio gratuito de blogs WordPress.com, mucho mejor, desde mi punto de vista, que el Blogger de Google.
Matt nos acaba de comunicar que ya está lista la versión 3.3 de WP, que incluye la nueva función de arrastrar y soltar en un nuevo cargador de fotos, sonidos y vídeos.
Pero lo que me ha vuelto a llamar gratamente la atención es el nombre que recibe la versión: Sonny, en honor a Sonny Stitt, como las anteriores versiones recibieron otros nombres jazzísticos: Mingus, Duke, Ella, Dexter, Coltrane, Thelonious… que podéis encontrar también en la página de Wikipedia dedicada a WP.
Stitt fue un saxofonista estadounidense que tocó tanto el saxo alto como el tenor, seguidor de Charlie Parker y Lester Young y un referente, a su vez, del gran John Coltrane, cuyo apellido también dio nombre a la versión 2.7.
Stitt les sobrevivió a todos ellos, murió relativamente joven, a los 58 años, en Washington (1924-1982).
Tener en cuenta que si no tenéis un blog propio, podéis probar gratuitamente WordPress.com (en castellano y catalán).
La versión actual, de código abierto, para instalar en vuestros sitios, ya se puede descargar de forma gratuita tanto en castellano, de WordPress España, como en catalán, de WordPress Català.

En el món d’internet, es parla molt de Google, de Facebook i de Twitter. Però hi ha altres noms i cognoms.
Un dels noms més importants i interessants es diu WordPress. I si parlem de cognoms, al costat dels creadors d’aquestes altres marques, hi ha un jove valor anomenat Matt Mullenweg, un programador nord-americà de 27 anys que, fa vuit, va crear aquest sistema de gestió de continguts, així com l’antispam anomenat Akismet, la companyia Automattic i el servei gratuït de blocs WordPress.com, molt millor, des del meu punt de vista, que el Blogger de Google.
Matt ens acaba de comunicar que ja està llesta la versió 3.3 de WP, que inclou la nova funció d’arrossegar i deixar anar en un nou carregador de fotos, sons i vídeos.
Però el que m’ha tornat a cridar gratament l’atenció és el nom que rep la versió: Sonny, en honor a Sonny Stitt, com les anteriors versions van rebre altres noms jazzístics: Mingus, Duke, Ella, Dexter, Coltrane, Thelonious… que podeu trobar també a la pàgina de la Vikipèdia dedicada a WP.
Stitt va ser un saxofonista nord-americà que va tocar tant el saxo alt com el tenor, seguidor de  Charlie Parker i Lester Young, i un referent, per part seva, del gran ohn Coltrane, el cognom del qual també va donar nom a la versió 2.7.
Stitt els va sobreviure a tots ells, va morir relativament jove, als 58 anys, a Washington (1924-1982).
Tenir en compte que si no teniu un blog propi, podeu provar gratuïtament WordPress.com (en castellà i català).
La versió actual, de codi obert, per instal·lar en els vostres llocs, ja es pot descarregar de forma gratuïta tant en castellà, de de WordPress España, com en català, de WordPress Català.

WordCamp Spain 2010

Ahir vaig estar immers en la WordCamp Spain 2010, una jornada dedicada a promocionar i difondre l’ús de WordPress, el gestor de continguts que permet que aquest i altres 14 milions de blogs a tot el món funcionin i puguin ser llegits per vosaltres, amables lectors.
Des de les 9 del matí fins a les 2 de la tarda vaig estar a la sala d’actes de l’Espai Jove La Fontana, al barri barceloní de Gràcia, d’una forma presencial.
Després de dinar, ho vaig fer a distància, seguint els «piulets«, els «tweets» o missatges curts enviats per altres assistents mitjançant Twitter, de la mateixa manera que vaig fer jo al matí.

El vídeo correspon a la primera presentació, la que va fer Fernando Tellado, sobre «Cosas que quizás no sabías que se pueden hacer con WP», amb un gran subtítol en pantalla: For those about to rock… we salute you (com la cançó dels AC/DC).
El portuguès Zé Fontainhas, un dels responsables d’Automattic, l’empresa que està darrere de WordPress, ens va explicar després What’s coming for WordPress, xerrada en la qual va detallar algunes de les novetats de la versió 3.1 de WP, que sortirà a la llum aquest dimecres 15 desembre, i que us animo a provar, si esteu pensant en obrir un lloc o un bloc propi.
I si no teniu encara un domini a internet, recordeu que una plataforma molt fàcil d’utilitzar és WordPress.com i que us permet adaptar més als vostres desitjos i necessitats que Blogger, per exemple.

WordPress en castellà

El barri de Gràcia de Barcelona va acollir dissabte el WordCamp Spain, una jornada dedicada a debatre el present i futur d’aquesta gran eina anomenada WordPress (WP).

WordPress és la plataforma semàntica de publicació personal amb els principis de l’estètica, els estàndards web i la usabilitat. WordPress és de franc i alhora no té preu. Més simplement, WordPress és el que uses quan tens ganes de treballar amb un programari de blog, no de lluitar-hi.

Em va agradar molt la intervenció de José Fontainhas, membre d’Automattic, l’empresa que apadrina WordPress, fundador de la comunitat portuguesa de WP i cofundador de la brasilera. La xifra que es pot veure a sobre del seu cap és la de bitàcoles escrites en castellà.

Seguir leyendo

WordPress en español

El barrio de Gràcia de Barcelona acogió el sábado el WordCamp Spain, una jornada dedicada a debatir el presente y futuro de esta gran herramienta llamada WordPress (WP).
Me gustó mucho la intervención de José Fontainhas, miembro de Automattic, la empresa que apadrina WordPress, fundador de la comunidad portuguesa de WP y cofundador de la brasileña. La cifra que se puede ver encima de su cabeza es la de bitácoras escritas en castellano.
Seguir leyendo

WordCamp Spain

Barcelona es converteix avui a la capital del WordPress, amb el WordCamp Spain.

«Un esdeveniment dedicat a promoure, compartir i difondre els coneixements i l’esperit de comunitat entre els usuaris, desenvolupadors i empreses que fan servir WordPress per als seus projectes.»

WordPress és una gran eina per crear i administrar un bloc i un lloc web, entre altres coses. Si algú no la coneix, que sàpiga que a més del Blogger de Google, hi ha WordPress.com:  un espai web on pot construir la seva pròpia bitàcola d’una forma fàcil i senzilla, i gratuïta.
A la jornada d’avui està previst que acudeixin noms coneguts dins l’àmbit de la informàtica, com ara Angel Docampo, Raúl Illana, Matt Mullenweg, Jane Wells, José Conti, José Fontainhas, Fernando Tellado, Luis Rull, Rafael Poveda i Fernando Muñoz, entre d’altres. A la resta del món potser no els soni de res aquesta gent, però diguem que són persones importants dins d’aquesta comunitat de bojos del WP. De fet, som unes 160 els apuntats a aquesta jornada.
Diguem ara que Mullenweg (que s’ha excusat a última hora) té només 25 anys, però va ser el jove que crec aquesta meravellosa eina amb la que estic escrivint i dirigint-me a tots vosaltres.

WordCamp Spain

Barcelona se convierte hoy en la capital de WordPress, con el WordCamp Spain.

«Un evento dedicado a promover, compartir y difundir los conocimientos y el espíritu de comunidad entre los usuarios, desarrolladores y empresas que usan WordPress para sus proyectos.»

WordPress es una gran herramienta para crear y administrar un blog y un sitio web, entre otras cosas. Si alguien no la conoce, que sepa que además del Blogger de Google existe WordPress.com: un espacio web donde puede construir su propia bitácora de una forma fácil y sencilla, y gratuita.
A la jornada de hoy está previsto que acudan nombres conocidos dentro del ámbito de la informática, como Angel Docampo, Raúl Illana, Matt Mullenweg, Jane Wells, José Conti, José Fontainhas, Fernando Tellado, Luis Rull, Rafael Poveda y Fernando Muñoz, entre otros. Al resto del mundo quizá no les suene de nada esta gente, pero digamos que son personas importantes dentro de esta comunidad de locos del WP. De hecho, somos unos 160 los apuntados a esta jornada.
Digamos por ejemplo que Mullenweg (que ha excusado su presencia a última hora) tiene solo 25 años, pero fue el joven que creo esta maravillosa herramienta con la que estoy escribiendo y dirigiéndome a todos vosotros.

Misteris del MySQL

Logo de MySQLEstic segur que només alguns dels meus lectors sabran què és aquesta paraulota escrita aquí dalt, MySQL.
Es refereix a les bases de dades i resulta que alguna cosa relacionat amb això, en aquest bloc, feia que els qui intentaven llegir el que jo escrivia es trobessin amb la foto de les meves ulleres, i poc més.
El fet cert és que ahir a la nit estava acollonit, com diria el meu bon amic Ferran Monegal: a on havien fugit les meves sis-centes entrades i escaig?
Finalment, aquest matí, Juan ML, un jove tècnic de l’empresa on aquesta allotjada aquesta web, Sync.es, m’ha vingut a dir: «No és culpa nostra, cavaller, sinó del seu WordPress i un petit arxiu anomenat wp-db».
El llenguatge tècnic és molt més complex, i l’informàtic citava un missatge d’error: «WordPress database error MySQL server has gone away for query», és a dir «un error tipic del gestor de continguts de WordPress«.
I Juan m’afegia un enllaç salvador «amb algunes solucions», que jo també incloc per a desesperats com jo.
Però la curiositat sempre em pot. Així que Googleig i arribo fins a la Vikipèdia : «MySQL és un sistema de gestió de bases de dades relacional, multi-fil, multiusuari, que usa el llenguatge SQL (Structured Query Language), amb més de sis milions d’instal·lacions».
I a partir d’aquí, entrem en el tèrbol món de les paraulotes majors.
És a dir, que lo deixo i torno al meu terreny, que és escriure i que vostès, em llegeixin.

Misterios del MySQL

Logo de MySQL Estoy seguro que sólo algunos de mis lectores sabrán qué es ese palabro escrito ahí arriba, MySQL .
Se refiere a las bases de datos y resulta que algo relacionado con esto, en este blog, hacía que quienes intentaban leer lo que yo escribía se encontraran con la foto de mis gafas, y poco más.
Lo cierto es que anoche estaba acollonado, como diría mi buen amigo Ferran Monegal: ¿a dónde habían huido mis seiscientas y pico entradas?
Finalmente, esta mañana, Juan ML, un joven técnico de la empresa donde esta alojada esta web, Sync.es , me ha venido a decir: "No es culpa nuestra, caballero, sino de su WordPress y un archivito llamado wp-db".
El lenguaje técnico es mucho más complejo, y el informático citaba un mensaje de error: "WordPress database error MySQL server has gone away for query", o sea "un error tipico del gestor de contenidos de WordPress". Y Juan, me añadía un enlace salvador "con algunas soluciones", que yo también incluyo para desesperados como yo.
Pero la curiosidad siempre me puede. Así que Googleo y llego a la Wikipedia : "MySQL es un sistema de gestión de base de datos relacional, multihilo y multiusuario con más de seis millones de instalaciones". Chúpate esa.
Y a partir de ahí, entramos en el turbio mundo de los palabros mayores.
O sea, que lo dejo y vuelvo a lo mío, que es escribir y que ustedes, me lean.

He vist coses…

Aquests dies m’estic barallant amb una bona eina de publicació de bitàloles, el WordPress.
En realitat ho estic fent amb un plugin de multillenguatge anomenat Gengo, creat per Jamie Talbot, que permet amb una certa (teòrica) facilitat escriure i publicar aquestes entrades en un sol bloc (aquest Txerra.info) i dos idiomes, en lloc d’utilitzar, com faig ara, dos blocs diferents (Txerrades, en català, i Txerradas, en castellà).
He demanat ajuda a alguns experts, com ara Juan Antonio Lebrijo (autor de blog.Lebrijo.com, un interessant bloc sobre tecnologies de la informació i comunicacions); companys de llistes de distribució, com el Benjamí Villoslada, autor del sempre excel·lent Bitassa a lloure, i companys de feina, com l’Àngel Parra, la meva primera influència quan vaig començar a jugar amb Linux i Ubuntu, i el Dani González, un tipus fantàstic.
I és en aquest moment, quan demanes ajuda i te l’ofereixen desinteressadament quan descobreixes que aquest company amb el qual parles de la feina, de la família o d’alguna frikada que us agrada a tots dos, doncs també escriu una bitàcola… I no d’ara, no, sinó des de fa més temps que tu.
Són coses que passen: un es creu el melic del món i no és res més que una puça a l’univers d’internet.
Però, a més a més, el d’en Dani no és un bloc qualsevol, no. Es tracta de No puedo creer, un diari on ell i un grup de col·laboradors signen «notícies, gadgets, invents i artefactes per a frikis i geeks», amb molts milers d’entrades diàries.
I encara n’hi ha més: aficionat al (bon) cinema de ciència-ficció, Dani signa els seus posts com Troy. Només li sobra la T per ser Roy (l’actor Rutger Hauer), el líder dels replicants de Blade Runner, la mítica pel·lícula de Ridley Scott. Per això no és estrany que el seu altre bloc de notes, un poc més personal, sigui He visto cosas.
El seu títol prové, naturalment, del monòleg que pronuncia Roy al film: «He vist coses que no creuríeu. Atacar naus cremant més enllà de Orión. He vist llamps C brillar en la foscor prop de la porta de Tanhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir?»
La resposta, humorística, de l’autor del bloc a aquest dubte existencial és: «¡No! És hora de publicar-los aquí o en No puedo creer

He visto cosas…

Estos días estoy batallando con una buena herramienta de publicación de bitácoras, el WordPress.
En realidad me estoy peleando con un plugin de multilenguaje llamado Gengo, creado por Jamie Talbot, que permite con una cierta (teórica) facilidad escribir y publicar estas entradas en un solo blog (este Txerra.info) y dos idiomas, en lugar de utilizar, como hago ahora, dos blogs diferentes (Txerradas, en castellano, y Txerrades, en catalán).
He pedido ayuda a algunos expertos, como Juan Antonio Lebrijo (autor de blog.Lebrijo.com, un interesante blog sobre tecnologías de la información y comunicaciones), compañeros de listas de distribución, como Benjamí Villoslada, autor del siempre excelente Bitassa a lloure, y compañeros de trabajo, como Ángel Parra, mi primera influencia cuando empecé a jugar con Linux y Ubuntu, y Dani González, un tipo estupendo.
Y es en ese momento, cuando pides ayuda y te la ofrecen desinteresadamente cuando descubres que ese compañero con el que hablas del trabajo, de la familia o de algo friki que os gusta a los dos, pues también escribe una bitácora… Y no de ahora, no, sino desde hace más tiempo que tú.
Son cosas que pasan: uno se cree el ombligo del mundo y no es más que una pulga en el universo de internet.
Pero, además, lo de Dani no es un blog cualquiera, no. Se trata de No puedo creer, un diario donde él y un grupo de colaboradores firman «noticias, gadgets, inventos y artilugios para frikis y geeks», con muchos miles de entradas diarias.
Y aún hay más: aficionado al (buen) cine de ciencia ficción, Dani firma sus post como Troy. Sólo le sobra la T para ser Roy (el actor Rutger Hauer), el líder de los replicantes de Blade runner, la mítica película de Ridley Scott. Por ello no es extraño que su otro blog de notas, un poco más personal, sea He visto cosas.
El título del mismo proviene, naturalmente, del monólogo que pronuncia Roy en el filme: «He visto cosas que no creeríais. Atacar naves ardiendo más allá de Orión. He visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de la puerta de Tanhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. ¿Es hora de ¿morir?»
La respuesta, humorística, del autor del blog: «¡No! Es hora de publicarlos aquí o en No puedo creer.

Escriptors

Escriure és un alliberament. La dificultat de veure el que escrius publicat en paper ha donat lloc a grans frustracions.
Per això, l’aparició democratitzadora de les bitàcoles, dels blocs, i la facilitat d’ús d’eines incloses al Blogger i WordPress, per citar dos llocs, ha destapat milers d’escriptors… sense entrar en el relliscós terreny de la qualitat, o no, de molts d’aquests diaris.
Recentment s’ha parlat del poder terapèutic de l’escriptura en un taller impartit al Centre Penitenciari de Joves de La Trinitat, a Barcelona. Segons s’ha publicat, José, un dels interns, escriu el bloc Memorias cautivas. I al cinema, s’acaba d’estrenar Diarios de la calle, amb la Hilary Swank, amb un tema semblant.
Els últims premis 20 Blogs, del diari gratuït 20 minutos, acaben de guardonar a en Daniel Díaz, un jove taxista de 29 anys, autor de la bitàcola Ni libre ni ocupado, descobrint a un nou autor, de la mateixa forma que van fer l’any passat amb l’Ezcritor.
En aquesta entrevista, Díaz explica que llegeix altres diaris i cita La decandencia del ingenio, per exemple; comenta que, per a ell, «el bloc és el periodisme i el format literari i visual del segle XXI», i afegeix que «cap bloc tindria sentit sense la resta».
Té raó.

Escritores

Escribir es una liberación. La dificultad de ver lo escrito publicado en papel ha dado lugar a grandes frustraciones.
Por eso, la aparición democratizadora de las bitácoras, de los blogs, y la facilidad de uso de herramientas incluidas en Blogger o WordPress, por citar dos sitios, ha destapado miles de escritores, sin entrar en el resbaladizo terreno de la calidad o no de muchos de estos diarios.
Recientemente se ha hablado del poder terapeútico de la escritura en un taller impartido en el Centro Penitenciario de Jóvenes de La Trinitat, en Barcelona. Según se ha publicado, José, uno de los internos, escribe el blog Memorias cautivas. Y en el cine acaba de estrenarse Diarios de la calle, protagonizada por Hilary Swank, con un tema similar.
Los últimos premios 20 Blogs, del diario gratuito 20 minutos, acaban de galardonar a Daniel Díaz, un joven taxista de 29 años, autor de la bitácora Ni libre ni ocupado, descubriendo a un nuevo autor, de la misma forma que hicieron el año pasado con el Ezcritor.
En esta entrevista, Díaz explica que lee otros diarios y cita , y cita La decandencia del ingenio, por ejemplo; comenta que, para él, «el blog es el periodismo y el formato literario y visual del siglo XXI», y añade que «ningún blog tendría sentido sin el resto».
Tiene razón.

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑