Escriure és un alliberament. La dificultat de veure el que escrius publicat en paper ha donat lloc a grans frustracions.
Per això, l’aparició democratitzadora de les bitàcoles, dels blocs, i la facilitat d’ús d’eines incloses al Blogger i WordPress, per citar dos llocs, ha destapat milers d’escriptors… sense entrar en el relliscós terreny de la qualitat, o no, de molts d’aquests diaris.
Recentment s’ha parlat del poder terapèutic de l’escriptura en un taller impartit al Centre Penitenciari de Joves de La Trinitat, a Barcelona. Segons s’ha publicat, José, un dels interns, escriu el bloc Memorias cautivas. I al cinema, s’acaba d’estrenar Diarios de la calle, amb la Hilary Swank, amb un tema semblant.
Els últims premis 20 Blogs, del diari gratuït 20 minutos, acaben de guardonar a en Daniel Díaz, un jove taxista de 29 anys, autor de la bitàcola Ni libre ni ocupado, descobrint a un nou autor, de la mateixa forma que van fer l’any passat amb l’Ezcritor.
En aquesta entrevista, Díaz explica que llegeix altres diaris i cita La decandencia del ingenio, per exemple; comenta que, per a ell, «el bloc és el periodisme i el format literari i visual del segle XXI», i afegeix que «cap bloc tindria sentit sense la resta».
Té raó.