El blog del periodista Txerra Cirbian
Programas y temas relativos a la televisión
Ho confesso, amics: jo també vaig veure l’entrevista a Tele 5 amb Belén Esteban.
Va ser impressionant.
Seguir leyendo
M’havia resistit aquest mes a parlar de certs personatges de la televisió. No tinc res a objectar a la feina d’uns professionals del xou, encara que a mi no m’agraden. Procuro no perdre-hi ni un minut.
Però a vegades un cau en la temptació de, mentre fa zapping, punxar el canal dels xafarders…
Me había resistido este mes a hablar de ciertas criaturas de la tele. No tengo nada que objetar al trabajo de unos profesionales del show, salvo que a mí no me gustan. Procuro no perder ni un minuto con ellos. Pero a veces uno cae en la tentación de, mientras zapea, pinchar el canal de los cotillas…
Seguir leyendo
Con el trabajo que tengo entre manos, menos mal que hay amigos que me pasan enlaces, uf…
Por ejemplo, el del World Science Festival (el Festival Mundial de la Ciencia)…
Amb la feina que tinc aquests dies, menys mal que hi ha amics que em passen enllaços, uf…
Per exemple, aquest del World Science Festival (el Festival Mundial de la Ciència)…
Ahir vaig publicar a El Periódico de Catalunya un article sobre Jesús Calleja, que també podeu trobar a les meves pàgines.
Calleja és un muntanyenc lleonès i conegut aventurer televisiu de la cadena Cuatro, a qui vaig entrevistar per telèfon, l’any passat, mentre ell circulava pels Pics d’Europa a la recerca d’una excursió en la que, dies més tard, es va endur al seu paisà José Luis Rodríguez Zapatero, el president del Govern espanyol.
Tota una figura, aquest home. Hi ha molta gent a qui no li agrada, potser pel seu estil, però aquí està, pujant cims de milers de metres d’alçada. Això sí, amb una càmera al costat per a deixar-ne constància.
Us deixo l’enllaç de la pàgina web personal de l’aventurer i el bloc que està publicant a la cadena Cuatro.
Ayer publiqué en El Periódico de Catalunya un artículo sobre Jesús Calleja, que también podéis leer en mis páginas.
Calleja es un montañero leonés y conocido aventurero televisivo de la cadena Cuatro, al que entrevisté por teléfono, el año pasado, mientras él circulaba por los Picos de Europa en busca de una excursión a la que días más tarde se llevó a su paisano José Luis Rodríguez Zapatero, el presidente del Gobierno español.
Todo un elemento, este hombre. Hay mucha gente a la que no le cae bien, quizá por su estilo, pero ahí está, subiendo picos de varios miles de metros. Eso sí, con una cámara al lado para dejar constancia.
Os dejo la página web personal del aventurero y el blog que está publicando en la cadena Cuatro.
Estos días, en la tele, abundan ofertas de todo tipo. Una parte de mi trabajo, en el diario El Periódico, es escribir algunos artículos de opinión sobre aquello que es criticable en las diferentes cadenas, públicas o privadas.
Por ejemplo, ayer publiqué el titulado Cosas que merecen la pena (ver estos días en la tele), y que también se puede leer en este enlace del blog.
Me gustó tanto el documental En la mirada d’un home comú, que emitió El 33 (el segundo canal de la televisión catalanaTV-3), que la noche pasada estuve buscando algún dato más del autor del filme.
He averiguado que José Domingo Rivera y un compañero, Diogo Costa, han rodado otro documental, En enero quizás, que ya se ha podido ver en algunos festivales, como este de Santiago de Chile, país de Rivera.
Ha sido un placer descubrir que en la tele se pueden ver estas cosas. Otras cosas…
Aquests dies, a la tele, abunden ofertes de tot tipus. Una part de la meva feina, al diari El Periódico, és escriure alguns articles d’opinió sobre allò que és criticable en les diferents cadenes, públiques o privades.
Per exemple, ahir vaig publicar el titulat Coses que valen la pena (veure aquests dies a la tele), que també es pot llegir en l’enllaç d’aquest bloc.
Em va agradar molt el documental En la mirada d’un home comú, que va emetre El 33 (el segon canal de la televisió catalana TV-3), que aquesta passada nit vaig estar buscant alguna dada més de l’autor del film.
He esbrinat que José Domingo Rivera i un company, Diogo Costa, han rodat altre documental, En enero quizás, que ja s’ha pogut veure en alguns festivals, com aquest de Santiago de Chile, país de Rivera.
Ha estat un plaer descobrir que a la tele es poden veure aquestes coses. Altres coses…
A vegades un anunci supera la pròpia marca, la pròpia agència, que logra crear un producte artístic per si mateix.
Refugi en moltes ocasions d’excel·lents cineastes que no aconsegueixen finançament suficient per a les seves pròpies obres artístiques, la publicitat es converteix sovint en art, com aquest emotiu espot, titulat Crisàlida, que m’arriba via Lo Vilot (gràcies!).
És de la marca Pantene i ha estat realitzat (explica Hannah-leah Rebekah Samson, autora del bloc Fashion-o-lic) per la divisió tailandesa de l’agència Grey Worldwide, guardonada aquest any en un Festival de Nova York, en la categoria de curts.
Hay veces que un anuncio supera a la propia marca, a la propia agencia, que logra crear un producto artístico en sí mismo.
Refugio en muchas ocasiones de excelentes cineastas que no logran financiación suficiente para sus propios trabajos artísticos, la publicidad se convierte a veces en arte, como este emotivo espot, titulado Crisálida, que me llega vía Lo Vilot (¡gracias!). Es de la firma Pantene y ha sido realizado (explica Hannah-leah Rebekah Samson, autora del blog Fashion-o-lic) por la división tailandesa de la agencia Grey Worldwide, premiada este mismo año en el Festival de Nueva York del ramo, en categoría de cortos.
L’embed és un codi d’html que permet incrustrar vídeos, com aquest, en un blog o un web.
Fa uns dies, l’apreciat Pere Cabaret em recordava el cas de la Susan Boyle i feia una referència a un vídeo d’aquesta dona subtitulat en espanyol. Quan he intentant veure’l, m’he trobat amb la frase:
«Inserció desactivada per sol·licitud»
El embed es un código de html que permite incrustrar vídeos, como éste, en un blog o una web.
Hace unos días, el amigo Pere Cabaret me recordaba el caso de Susan Boyle y hacía una referencia a un vídeo de esta mujer subtitulado en español. Cuando he intentando verlo, me he encontrado con la frase:
«Inserción desactivada por solicitud»
No vaig poder anar ahir a la nit al Palau Sant Jordi, però vaig veure bona part de Rubianes som tots, l’homenatge dels seus amics i col·legues a TV-3.
Però què carallo no s’ha dit ja del Pepe Rubianes!
He mirat a internet i llegeixo les cròniques d’El Periódico de Catalunya, de La Vanguardia, de Vilaweb…
I m’he aturat per un moment en aquest darrer diari, que precisament per ser un digital m’ofereix el que més m’interessa avui: què puc trobar a la xarxa sobre el còmic i que, amb una mica d’interès, podem cercar tots.
Així arribem a la biografia de Rubianes a la Viquipèdia, a documents sonors com el seu monòleg sobre «El trabajo dignifica«, hostatjat a Goear, i fins i tot aquesta pàgina web de la Biblioteca Cervantes sobre l’humorista, con una excel·lent galeria d’enllaços.
Pepiño ja no està entre nosaltres, però li podem gaudir a internet.
Aquest cognom, tan difícil de pronunciar, té entre els seus portadors a dos octogenaris que tots vostès, amables lectors, coneixen o recorden, segurament.
Este apellido, tan difícil de pronunciar, tiene entre sus portadores a dos octogenarios que todos ustedes, amables lectores, conocerán o recordarán, seguramente.
Des de fa uns dies, potser una mica abans que la seva aparició abans, durant i després del programa d’humor Crackòvia d’aquest dilluns passat, va aparèixer a la tele un d’aquests anuncis que enganxen.
Desde hace unos días, quizá algo antes de que su aparición antes, durante y después del programa de humor Crackòvia de este pasado lunes, apareció en la tele uno de esos anuncios que enganchan.
© 2025 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
