M’havia resistit aquest mes a parlar de certs personatges de la televisió. No tinc res a objectar a la feina d’uns professionals del xou, encara que a mi no m’agraden. Procuro no perdre-hi ni un minut.
Però a vegades un cau en la temptació de, mentre fa zapping, punxar el canal dels xafarders…

Sí, sí, ja sé que hi ha dos programes, però com si fos el mateix: tots els comentaristes em semblen igual.
I aquesta setmana passada vaig veure un parell de moments en que Belén Esteban, una col·laboradora del programa Sálvame (Telecinco), tornava una vegada més a un tema monòton a la seva vida: la família de la dona actual del pare de la seva única filla. No vull entrar en més detalls sobre aquest guirigall.

Tot això, sumat a la inclusió d’unes imatges porno al programa de la competència, ¿Dónde estás corazón?, i a unes declaracions de Vázquez a Interviú en que admetia que el que fa no és «periodisme», sinó «espectacle», em va portar a pensar que als lectors d’ El Periódico els podia interessar una reflexió sobre el tema, que vaig publicar ahir al diari i que podeu llegir sencera en aquesta pàgina.