El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: Televisión (Página 6 de 13)

Programas y temas relativos a la televisión

Una triatleta Bàrbara

Estava fent jo una mica d’esport al gimnàs, per allò de rebaixar els quilets de més que a un se li posen al voltant del cinturó, quan em vaig fixar en una de les pantalles de televisió que ens han col.locat a la sala.
Era una retransmissió del triatló femení del passat dia 11 a Sydney, que oferia el canal Teledeporte de TVE.
Em va impressionar veure a aquelles joves nedant, en bici i corrent … però em va meravellar la progressió d’una dona chiquita que en l’últim tram aconseguia avançar unes competidores un cap més altes que ella.
Quan va travessar la i la van enfocar, vaig veure que es deia Bárbara Riveros Díaz i que era xilena.
Vaig buscar a internet fins arribar a la pàgina de la organització dels Campionats del Món de Triatló , i a l’article sobre el triomf de la corredora i al seu perfil, tot en anglès.
I després vaig descobrir que l’atleta té la seva pròpia pàgina web, i en ella, un relat de la prova que fa la mateixa noia fa i que titula d’aquesta manera: «Oh, merda, quina batalla! Disculpin-me per l’expressió. Això sí que va ser un rock and roll en una festa de por «.
Seguir leyendo

Leer está de moda

Esta iniciativa de título atrayente, Leer está de moda, me ha llegado por diversas vías.
Y, la verdad, me he reído un buen rato con el vídeo y he pensado en qué razón tiene el individuo: el Book no se cuelga ni necesita baterías o cables.
De todas formas, como casi siempre, lo importante es el contenido y no lo es tanto el continente, aunque pocas cosas hay tan perfectas como un libro.
Que disfrutéis de Sant Jordi (el Día Internacional del Libro en el resto de España) y regaléis muchos libros y rosas.
Seguir leyendo

Però Europa… no és un país?

Ja fa uns dies, el meu amic Jordi, un dels damnificats per les nevades de Girona, em va passar aquest vídeo (gràcies).
La joveneta és Kellie Pickler, una maca cantant nord-americana de country de 24 anyets, guanyadora del operació triomf del seu país.
El presentador li pregunta:

«De quin país europeu és la capital Budapest?»

I la noia respon:

«Em pensava que Europa era un país»

Ah … en anglès famolenc (hungry) i Hongria (Hungary) es pronuncien gairebé igual.

Pero Europa ¿no es un país?

Hace ya unos días, mi amigo Jordi, uno de los damnificados por las nevadas de Girona, me pasó este vídeo (gracias).
La jovencita es Kellie Pickler, una guapa cantante estadounidense de country de 24 añitos, ganadora del operación triunfo de su país.
El presentador le pregunta:

«¿De qué país europeo es la capital Budapest?»

Y la chica responde:

«Pensaba que Europa era un país»

Ah… en inglés hambriento (hungry) y Hungría (Hungary) se pronuncian casi igual.

Un tipus indesitjable a TVE

No sóc dels que s’entusiasmen amb el Festival d’Eurovisión, però entenc que TVE hi participi.
No m’agrada aquest «Algo pequeñito, ououo, algo chiquitito,ououo«, de Daniel Diges, però allà ells. Ja s’ho menjaran amb patates fregides a Oslo. Però no em refereixo a ell amb el títol d’aquest article.
El que no entenc és com una televisió pública permet la presència d’un concursant com aquest tipus anomenat John Cobra, ni els seus gestos obscens ni els seus insults.
Si TVE no vol còmics disfressats –cas Chikilicuatre– ni aspirants a protagonitzar espais de teleporqueria, ha de variar els criteris d’accés a aquest concurs.
Els vots a través d’internet no garanteixen una major pluralitat ni democràcia: fins i tot és possible que molts fans i possibles votants d’aquest tipus de música no tinguin ni internet a casa.

Seguir leyendo

L»APM?’ i el Facebook

Alguna pregunta més? és un espai de TV-3, sorgit el 2004 a partir del seu exitós model de Catalunya Ràdio.
Amb el periodista Carles Capdevila al capdavant de l’invent, el programa, elaborat a partir de fragments de vídeos reals, destil·la un gran i irònic sentit de l’humor i està aconseguint excel·lents resultats en antena, amb audiències que superen el mig milió de persones de mitjana i el 20% de quota de pantalla.
Llançats també al terreny de les xarxes socials, els actors no tenen perquè coincidir amb els espectadors televisius, l’altre dia els de l’APM? van fer una crida a través del Twitter i el Facebook per aconseguir superar la màgica xifra de 100.000 admiradors.
Són la pera: a aquestes hores ja són prop de 102.000 fans.

Promos con gancho

Las promos son esas peliculitas que las teles ponen para enganchar al telespectador con información sobre sí mismas. Puro márketing, publicidad interna, que se decía antiguamente.
Pero, de vez en cuando, a los responsables de estas promociones se les enciende una lucecita y, junto con algún montador o un editor, dan a luz algo con cara y ojos.
No es que abunden, pero hay buenas pruebas…
Seguir leyendo

Vergonyós

Alguna cosa estem fent malament, molt malament, aquesta societat i alguns periodistes quan, sense més proves que una sospita, jutgem i qualifiquem d’assassí a algú.
Estem tan sensibilitzats amb els maltractaments a les dones i a la infància que no som capaços d’esperar ni les hores que marca la llei abans de disparar en primera pàgina o en un informatiu de  televisió contra el primer detingut… que després resulta ser innocent.
Parlo, com comprendran, d’aquest noi que ha sortit en els papers i en els telenotícies com assassí de la filla de la seva companya.
Un exemple, entre altres, el de La Voz de Lanzarote:

«Mor la nena de tres anys que va ser violada per el nuvi de la seva mare a Tenerife.» (la negreta és meva)

La petita, malauradament, havia patit un accident fatal i el jutge ha deixat en llibertat sense càrrecs el noi..
Però, i nosaltres? On hem deixat l’adjectiu de «presumpte»? I fins i tot hi ha hagut algun càmera indesitjable que animava a la gentada a cridar contra el jove detingut.
Vergonyós.

Humor, crítica y juicios

¿Tienen derecho los chicos de Sé lo que hicisteis… (La Sexta) a burlarse de una cadena de la competencia (Telecinco)?
¿Tiene derecho esta última a denunciar a la primera por reírse de ella?
Desde mi punto de vista, la crítica siempre es sana, sobre todo para los criticados, pero yo también ejerzo, por lo que no soy imparcial.
Además, ya se sabe que cuando se utiliza mediante el recurso del humor del bufón, que diría Leo Bassi, siempre es más sangrante.
Vosotros tenéis la palabra… y el mando de la tele, claro.

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2025 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑