El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: Televisión (Página 10 de 13)

Programas y temas relativos a la televisión

Cantar per Darfur

Demà, divendres, típic dia d’estrenes, és possible que ocult entre la resta de pel lícules, arriba a les pantalles de Barcelona i d’altres poblacions un film humil, però gran en intencions: es titula Sing for Darfur i ens intenta conscienciar sobre aquesta zona d’Àfrica a l’oest del Sudan, fronterera amb  la República Centreafricana, el Txad i Líbia, on s’està produint un gravíssim conflicte, amb neteja ètnica de milers de persones i l’exili de milions.
Val la pena donar un cop d’ull al lloc web del film, en el qual han col·laborat nombrosos membres de l’audiovisual català, i fer qualsevol de les 10 coses que ens proposen per ajudar en aquesta causa.

Seguir leyendo

Cantar por Darfur

Mañana, viernes, típico día de estrenos, es posible que oculto entre el resto de películas, llega a las pantallas de Barcelona y de otras poblaciones un filme humilde, pero grande en intenciones: se titula Sing for Darfur e intenta concienciarnos sobre esta zona de África al oeste de Sudán, fronteriza con la República CentroafricanaChad y Libia, donde se está produciendo un gravísimo conflicto, con limpieza étnica de miles de personas y el exilio de millones de ellas.
Merece la pena echar una ojeada al sitio web del filme, en el que han colaborado numerosos miembros del audiovisual catalán, y hacer cualquiera de las 10 cosas que nos proponen para ayudar en esta causa.

Seguir leyendo

Periodismo carroñero

Quienes ejercemos el periodismo con seriedad repudiamos ciertas formas de trabajar de presuntos colegas que actúan en nombre de no se sabe qué interés público.
El penúltimo ejemplo, porque seguramente habrá más, es el del tratamiento informativo del asesinato de la joven Marta del Castillo. Pero unos días atrás lo fue un joven que mató a sus padres… ¡hace 15 años!
Mi compañero Ferran Monegal escribía ayer (publicaba hoy, en El Periódico) sobre la increíble, intolerable, entrevista que Nacho Abad había llevado a cabo a una adolescente, novia del presunto homicida, en el programa Rojo y negro de Telecinco. El diario El Caso, a su lado, era una hoja parroquial.

Seguir leyendo

Periodisme carronyer

Qui exercim el periodisme amb serietat repudiem certes formes de treballar de presumptes col·legues que actuen en nom de no se sap quin interès públic.
El penúltim exemple, perquè segurament n’hi haurà més, és el del tractament informatiu de l’assassinat de la jove Marta del Castillo. Però uns dies enrera ho va ser un jove que va matar els seus pares … ¡Fa 15 anys!
El meu company Ferran Monegal escrivia ahir (ho publicava avui, a El Periódico) sobre la increïble, intolerable, entrevista que Nacho Abad havia portat a terme a una adolescent, núvia del presumpte homicida, en el programa Rojo y negro de Telecinco. El famós diari El Caso, al seu costat, era un full parroquial.

Seguir leyendo

Una ‘miqueta’ de tele

Explica el GDLC a l’entrada relativa a mica (pizca, en castellà), que es tracta de la «porció mínima o molt petita d’alguna cosa».
Els responsables del lloc sobre televisió Pizquita.com ( «miqueta», en català) gaudeixen d’una saludable humilitat, perquè sense fer cap ostentació, van aportant amb regularitat notícies sobre sèries, episodis pilot, audiències, DVD, bandes sonores i actors de totes aquestes produccions. Un esforç notable si, com sembla, són només uns aficionats (per a professional, ja està Vertele, per exemple).
És cert que de vegades se’ls nota que la traducció de la notícia original és una miqueta googlecera, com en aquesta del dijous, 12, sobre Robin Williams i 24, però no per això deixa de ser una web televisiva realment interessant.

Una ‘pizquita’ de tele

Explica la RAE en la entrada relativa a pizca, que se trata de la «porción mínima o muy pequeña de algo».
Los responsables del sitio sobre televisión Pizquita.com gozan de una saludable humildad, porque sin hacer ningún alarde, van aportando con regularidad noticias sobre series, episodios piloto, audiencias, DVD, bandas sonoras y actores de todas estas producciones. Un esfuerzo notable si, como parece, son sólo unos aficionados (para profesional, ya está Vertele, por ejemplo).
Es cierto que a veces se les nota que la traducción de la noticia original es algo googlecera, como en esta del jueves, 12, sobre Robin Williams y 24, pero no por ello deja de ser una web televisiva realmente interesante.

Acebes vuelve a ‘Polònia’

Este jueves tuvimos el placer de recuperar a Bruno Oro en Polònia.
Tras el fiasco de Vinagre, Toni Soler ha repescado al actor y le ha colocado en la alineación y posición donde mejor juega: por la banda derecha, exagerando al desaparecido (en un videoclub de Ávila) Ángel Acebes; al ¡guapo! Artur Mas; a la estirada María Teresa Fernández de la Vega y tantos otros personajes.
Soler y su excelente equipo de guionistas han colocado al personaje –en ese curioso terreno del la ficción dentro de la ficción metatelevisiva– en la tesitura de tener que volver a ganarse el puesto, porque ahora hay otras estrellas, como el Tomàs Molina (David Olivares) y, ¡ah! el inefable clon del crítico Ferran Monegal (Jordi Ríos).

Acebes torna a ‘Polònia’

Aquest dijous vam tenir el plaer de recuperar Bruno Oro al Polònia.
Després del fracàs de Vinagre, Toni Soler ha repescat l’actor i li ha col locat a l’alineació i posició on millor juga: per la banda dreta, exagerant al desaparegut (en un videoclub d’Àvila) Ángel Acebes; al ¡guapo! Artur Mas; a l’estirada María Teresa Fernández de la Vega i tants altres personatges.
Soler i la seva excel lent equip de guionistes han col locat al personatge – en aquest curiós terreny de la ficció dins la ficció metatelevisiva – en la tessitura d’haver de tornar a guanyar el lloc, perquè ara hi ha altres estrelles, com el Tomàs Molina ( David Olivares) i, ah!, l’inefable clon del crític Ferran Monegal (Jordi Ríos).

Jordi Eroles

Cada dia que passa em dóna la sensació que en Jordi Eroles tenim un nou i fi entertaiment, en la millor línia de Matías Prats, fill.
La forma en què va explicar dies enrere la història dels aspirants a l’ocupació de cuidador d’una illa australiana -una magnífica forma de publicitat viral, que li ha sortit molt bé al Govern del país– pot entrar en qualsevol anal de periodisme i humor.
Li poden veure habitualment en les connexions amb el  canal 3/24 de TVC que fa en Josep Cuní a Els matins.

Jordi Eroles


Cada día que pasa me da la sensación que en Jordi Eroles tenemos un nuevo y fino entertaiment, en la mejor línea de Matías Prats, hijo.
La forma en que explicó días atrás la historia de los aspirantes al empleo de cuidador de una isla australiana –una magnífica forma de publicidad viral, que le ha salido estupendamente al Gobierno del país– puede entrar en cualquier anal de periodismo y humor.
Le pueden ver habitualmente en las conexiones con el canal 3/24 de TVC que hace Josep Cuní en Els matins.

Fa uns dies vaig veure una ombra vestida de negre i alçacoll i vaig caure en que es tractava del pare Apeles, el famós, famosíssim mossèn que va copar certs programes televisius durant tota una època, cap els anys 90 del segle passat.
La curiositat em va portar cap a internet i googlejant vaig arribar al seu bloc.

Seguir leyendo

El padre Apeles

Hace unos días me crucé con una sombra vestida de negro y alzacuellos y caí en la cuenta que se trataba del padre Apeles, el famoso, famosísimo sacerdote que copó ciertos programas televisivos durante toda una época, en los años 90 del siglo pasado.
La curiosidad me pudo y, cómo no, googleando llegué a su blog.

Seguir leyendo

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2025 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑