Fa uns dies vaig veure una ombra vestida de negre i alçacoll i vaig caure en que es tractava del pare Apeles, el famós, famosíssim mossèn que va copar certs programes televisius durant tota una època, cap els anys 90 del segle passat.
La curiositat em va portar cap a internet i googlejant vaig arribar al seu bloc.

Què bonic! Quines fotografies més xules! Sobretot les de Nadal…
En el seu perfil hi ha aquesta auto-descripció:

«José-Apeles Santolaria de Puey y Cruells. Barcelona, Cataluña, Spain. Abogado, periodista, presentador de televisión, detective, traductor jurado, P.R., escritor y conferenciante.»

Impressionant. Però… qué pot ser P.R.?
Després segueix amb algunes frases sobre els seus gustos:

«Me encanta el champagne, los pasteles, los vinos y los quesos franceses, el whisky escocés, las naranjas sicilianas, la horchata y la paella valencianas, la pasta italiana (fettucine ai funghi porcini), la ternera argentina (bife de lomo), el jamón extremeño, la torta del Casar, el salmón noruego, el caviar ruso, las fritelas venecianas, el chocolate suizo, los waffen, las fresas recubiertas con salsa de chocolate, las cerezas picotas, la nata muy repujada, el «bloody Mary», el Cacaolat frío con ron, la ironía y el buen humor.»

I hi afegeix:

«Soy católico, apostólico, romano y monárquico» (como Salvador Dalí). También, florentino, renacentista, aristotélico-tomista y pesimista. Además, epicúreo y del Barça. Ecologista no fanático, vegetariano no practicante, flâneur infatigable, anarquista de derechas y «frívolo, pero no superficial».

Quasi res! Allò de P.R. potser es refereixi a public relations? Sens dubte