Qui exercim el periodisme amb serietat repudiem certes formes de treballar de presumptes col·legues que actuen en nom de no se sap quin interès públic.
El penúltim exemple, perquè segurament n’hi haurà més, és el del tractament informatiu de l’assassinat de la jove Marta del Castillo. Però uns dies enrera ho va ser un jove que va matar els seus pares … ¡Fa 15 anys!
El meu company Ferran Monegal escrivia ahir (ho publicava avui, a El Periódico) sobre la increïble, intolerable, entrevista que Nacho Abad havia portat a terme a una adolescent, núvia del presumpte homicida, en el programa Rojo y negro de Telecinco. El famós diari El Caso, al seu costat, era un full parroquial.

Menys mal que la fiscal en cap de Sevilla ha anunciat haver obert diligències sobre els programes de televisió que estan mostrant a menors d’edat relacionats amb la mort de la jove andalusa.
I menys mal, que la Federació de Sindicats de Periodistes hagi repudiat aquest tractament informatiu i la utilització de menors per exaltar el morbo.
En una nota feta pública ahir diu:

La FeSP torna a lamentar i denunciar que alguns mitjans, sobretot televisius, tornin a mostrar el pitjor del seu quefer mediàtic i a oferir aquests espectacles morbosos sota el fals pretext d’informar.
En aquest cas, s’arriba a vulnerar la privacitat de menors i com reconeix la pròpia Fiscalia, el fet que aquests acudeixin a aquests programes o siguin entrevistats amb autorització dels seus pares no disculpa al mitjà de la seva actitud indigna ni del dany que puguin causar .
La FeSP torna a denunciar que aquests excessos contra les persones no es durien a terme sense la inducció necessària dels directius d’aquests mitjans i programes, que són qui imposen als seus treballadors aquestes transgressions a les normes deontològiques de la nostra professió.
Així mateix, la FeSP ha de tornar a denunciar els poders responsables que continuen sense regular el dret a la informació de la ciutadania, i sense posar en marxa un Consell de l’Audiovisual d’àmbit estatal que hauria de posar fre a aquests excessos en la comunicació.

Ara només cal que l’audiència doni l’esquena també a aquest tipus de programes. Ja ho va fer el divendres amb l’especial d’en Jordi González, a La noria, dedicat als parricidas.
Si volem, podem canviar de canal. Només cal prémer un dit.