El blog del periodista Txerra Cirbian
Un ciclista fotografiant flors al parc Cervantes.
Sembla mentida la quantitat de gent a qui li agraden les roses.
Ahir, el parc de Cervantes, al final de la Diagonal, surtint de Barcelona en direcció cap a Lleida, estava ahir ple d’amants de les flors.
Eren els exemplars exposats del novè Concurs Internacional de Roses Noves.
El diari El Periódico publicava ahir un reportatge sobre el Twitter: La xarxa Twitter s’erigeix en el nou vici dels famosos.
Jo he arribat a la conclusió, a partir de la meva pròpia experiència, que la gent més famosa utilitza aquest sistema de mini-articles per mantenir informats els seus seguidors d’allò que estan fent en cada moment, però sense mantenir –en general– cap tipus d’interactuació amb ells. Tot un error.
El diario El Periódico publicaba ayer un reportaje sobre el Twitter: La red Twitter se erige en el nuevo vicio de los famosos.
La conclusión a la que yo he llegado, a partir de mi propia experiencia, es que la gente más famosa utiliza este sistema de miniartículos para mantener informados a sus seguidores de aquello que están haciendo en cada momento, pero sin mantener –en general– ningún tipo de interactuación con ellos.
Captura de pantalla de TinyURL, a la Vikipèdia
Des de fa temps, quan trasteo a internet, Facebook o twitter, em trobo enllaços que comencen amb un «http://tinyurl.com/elquesigui» o un «http://bit.ly/elquelaltre«.
Intrigat, he googlejat una estoneta i he descobert que un noi de Blaine (Minnesota, EUA), anomenat Kevin Gilbertson, desenvolupador de web i amant de les bicicletes, va crear TinyURL per escurçar els links que citava en els fòrums en què hi participava. Tota una utilitat compartida.
Seguir leyendo
Captura de una pantalla de TinyURL, en Wikipedia
Res millor per acomiadar la setmana laboral que l’humor de Flapa, un grup de vuit elements que desprenen conya a dojo i que responen als sobrenoms de Hermanisisimo, Pako Henson, Caracol, Astracán, Ashmel, Jondal, Josemon i Caín.
Aquest vídeo que acaben de penjar al Youtube és el millor reflex d’això que anomenen Twitter.
Nada mejor para despedir la semana laboral que el humor de Flapa, un grupo de ocho elementos que desprenden cachondeo a raudales y que responden a los apodos de Hermanisisimo, Pako Henson, Caracol, Astracán, Ashmel, Jondalar, Josemon y Caín.
El vídeo que acaban de colgar en Youtube es el mejor reflejo de eso que llaman Twitter.
Me ha sorprendido la virulencia de la campaña orquestada por grupos de internautas contra la nueva ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, a la que no conozco personalmente, sino por su desigual trabajo en el mundo del cine.
En toda esta historia, hay una petición en la que todos estamos de acuerdo: el acceso a la cultura es un derecho fundamental. Pero, ¿gratis total?
Seguir leyendo
M’ha sorprès la virulència de la campanya orquestrada per grups d’internautes contra la nova ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, a la qual no conec personalment, sinó per la seva desigual feina en el món del cinema.
En tota aquesta història, hi ha una petició a la qual tots estem d’acord: l’accés a la cultura és un dret fonamental. Però, gratis total?
Seguir leyendo
Esta entrada sólo lo escribo para dejar constancia de que este diario personal ya lleva cuatro años en marcha, con más de 840 artículos: esto hace más de 210 entradas anuales y una media de una y media cada dos días.
Mi deseo es seguir escribiendo y que ustedes, vosotros, amables lectores, me siguen, me siga leyendo.
Aquesta entrada només l’escric per a deixar constància de que aquest diari personal ja porta quatre anys en marxa, amb més de 840 articles: això fa més de 210 entrades anuals i una mitjana d’una i mitja cada dos dies.
El meu desig és seguir escrivint i que vostès, vosaltres, amables lectors, em segueixen, em seguiu llegint.
Moltes vegades, al Facebook i altres webs de caràcter social, això que anomenen la web 2.0, hem vist la cara dels nostres amics en versió de dibuixet.
Si us ve de gust jugar amb aquestes eines i que el vostre rostre tingui pinta de sèrie d’animació, com les de Els Simpson, Southpark o d’alguna cosa diferent a la vostra típica foto, podeu acudir a aquestes direccions per aconseguir-ho: Face your manga, la web de la pel·li dels Simpson i la dels South Park Studios.
Muchas veces, en el Facebook y otras webs de carácter social, eso que llaman la web 2.0, hemos visto la cara de nuestros amigos en versión de dibujito.
Si os apetece jugar con esas herramientas y que vuestro rostro tenga pinta de serie de animación, como las de Los Simpson, Southpark o de algo diferente a vuestra típica foto, podéis acudir a estas direcciones para conseguirlo: Face your manga, la web de la peli de los Simpson y la de los South Park Studios.
Llegeixo via Diario de hoy (gràcies, Santi) aquest relat de José Monforte, a La Voz Digital, titulat Descompuesto.
Una història simpàtica, no molt breu, sobre la difícil relació de les persones de certa edat amb això que anomenen noves tecnologies, en aquest cas, les gigas …
Comença així:
«Ayer tuve que ir a una tienda de esas de ordenadores a comprarme unos jigas. El hombre de hoy tiene que tener muchos jigas, no te puedes quedar corto…»
Leo vía Diario de hoy (gracias, Santi) este relato de José Monforte, en La Voz Digital, titulado Descompuesto.
Una historia simpática, no muy breve, de la difícil relación de las personas de cierta edad eso que llaman nuevas tecnologías, en este caso, las gigas…
Empieza así:
«Ayer tuve que ir a una tienda de esas de ordenadores a comprarme unos jigas. El hombre de hoy tiene que tener muchos jigas, no te puedes quedar corto…»
Sovint m’arriba una newsletter (un butlletí) de gent a la qual no conec,
Darrerament, per exemple, d’un escriptor que es diu José Luis Muñoz, autor d’El corazón de Yacaré (Imagine Ediciones, 2009), que ha rebut el Premi Seseña de Novel·la Romàntica.
El títol d’aquest guardó, la veritat, no em resultava molt atractiu… fins i tot em semblava una mica faba, però em va fer endinsar-me en el diari d’aquest escriptor, titulat La soledad del corredor de fondo, títol de encuny cinèfil.
I vist el que he vist, com a mínim em resulta curiós i digne de donar-li un cop d’ull.
De tanto en tanto me llega una newsletter (un boletín, vamos) de gente a la que no conozco.
Últimamente, por ejemplo, de un escritor llamado José Luis Muñoz, autor de El corazón de Yacaré (Imagine Ediciones, 2009), que ha recibido el Premio Seseña de Novela Romántica.
El título de este galardón, la verdad, no me resultaba muy atractivo… incluso me parecía un poco ñoño, pero me hizo adentrarme en el diario de este escritor, titulado La soledad del corredor de fondo, título de cuño cinéfilo.
Y visto lo visto, como mínimo me resulta curioso y digno de echarle una ojeada.
Seguir leyendo
Molts lectors potser no sàpiguen què és la Wikipedia.
Es tracta d’una enciclopèdia lliure i gratuïta, accessible des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet, i que qualsevol pot editar.
El seu cofundador, Jimmy Wales, l’ha descrit així:
«És un esforç per crear i distribuir una enciclopèdia multilingüe lliure de la més alta qualitat possible per a cada persona del planeta, sigui quin sigui el seu idioma.»
Però, a més, des d’ahir, la Wikipedia en llengua catalana, la Viquipèdia, compleix vuit anys: va ser creada el 16 de març i històricament és la tercera del món, després de la versió anglesa i poc desprès de l’alemanya. Actualment la Viquipèdia en català té més de 163.000 articles.
D’altra banda, la Wikipedia en castellà (que va néixer al maig del 2001) és, des del passat dia 13 de març, la segona en assolir el milió d’usuaris. Actualment, té més de 450.000 articles.
Una eina meravellosa en la que tots podem col· laborar.
Muchos lectores quizá no sepan qué es la Wikipedia.
Se trata de una enciclopedia libre y gratuita, accesible desde cualquier ordenador con conexión a internet, y que cualquiera puede editar.
Su cofundador, Jimmy Wales, la ha descrito así:
«Es un esfuerzo para crear y distribuir una enciclopedia multilingüe libre de la más alta calidad posible para cada persona del planeta, sea cual sea su idioma.»
Pero, además, y desde el pasado día 13 de marzo, la Wikipedia en castellano es la segunda que ha alcanzado el millón de usuarios. Actualmente tiene más de 450.000 artículos.
También se ha de indicar que la Wikipedia en lengua catalana, la Viquipèdia, fue creada el 16 de marzo del 2001 e, históricamente, fue la tercera del mundo después de la versión inglesa y poco después de la alemana.
Una herramienta maravillosa en la que todos podemos colaborar.
El que vostès, lectors, estan llegint, és un blog creat mitjançant un sistema de gestió de continguts anomenat WordPress.
Les persones que tenen un domini amb el seu espai web propi i que volen crear una bitàcola, WordPress és ideal. De la mateixa manera que qui no el té pot fer-ho en WordPress.com o en el també molt accessible Blogger de Google.
Jo m’estimo més fer servir el primer…
© 2025 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
