Captura de pantalla de TinyURL, a la Vikipèdia

Des de fa temps, quan trasteo a internet, Facebook o twitter, em trobo enllaços que comencen amb un «http://tinyurl.com/elquesigui» o un «http://bit.ly/elquelaltre«.
Intrigat, he googlejat una estoneta i he descobert que un noi de Blaine (Minnesota, EUA), anomenat Kevin Gilbertson, desenvolupador de web i amant de les bicicletes, va crear TinyURL per escurçar els links que citava en els fòrums en què hi participava. Tota una utilitat compartida.
Més endavant han aparegut altres webs similars, com ara Bit.ly i el xilè Murl que fan més o menys el mateix: escurçar aquestes adreces o url, sigles que signifiquen «localitzador uniforme de recurs», en anglès, o sigui, una seqüència o cadena de caràcters amb la qual s’assigna una adreça única a cadascun dels recursos d’informació (textos, dibuixos, imatges) disponibles a internet.
Així que, quan acabes de buscar una pàgina o vols enviar la direcció d’un mapa amb l’adreça de casa teva als amics, en lloc d’enviar tot aquest enllaç (http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=es&geocode=&q=sagrada+familia,+barcelona&sll=40.396764,-3.713379&sspn=8.179895,14.0625&ie=UTF8&ll=41.405768,2.176838&spn=0.00787,0.013733&t=h&z=16), els fas arribar aquest altre: http://tinyurl.com/dne78c.
Fàcil, oi?