M’ha sorprès la virulència de la campanya orquestrada per grups d’internautes contra la nova ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, a la qual no conec personalment, sinó per la seva desigual feina en el món del cinema.
En tota aquesta història, hi ha una petició a la qual tots estem d’acord: l’accés a la cultura és un dret fonamental. Però, gratis total?
Els atacs a la nova ministra provenen, en general, de les seves declaracions contràries a la pirateria i a les xarxes P2P. Una associació d’usuaris d’internet ha demanat ja la seva dimissió per la seva «adversió i bel.ligerància contra el progrés tecnològic». El reconegut blocaire Mangas Verdes califica la seva postura de «talibà» contra el P2P, citant una entrevista del diari ABC amb la cineasta:
«Cal organitzar completament la difusió i la còpia de les obres. No pot ser que els venedors d’equips i els fabricants comptin amb tot el beneplàcit i el suport de la societat i en canvi els qui generen continguts es quedin sense rebre diners per la seva feina. Si poguéssim entrar en els supermercats i portar les coses sense pagar seria una catàstrofe. La pirateria no la compensa el cànon. ¡Només són uns cèntims! Mentrestant, el gran beneficiat és el que fabrica tots aquests sistemes i el que ven la línia de ADSL.»
¿Talibà? A mi, com a tot el món, m’agrada accedir gratuïtament a la cultura però, insisteixo, ¿ha o pot ser gratis total?
Si no paguem d’alguna manera –la SGAE no és l’única ni la millor fórmula– a qui creen productes culturals, aviat deixaran de fer-ho. I parlo dels creadors, no de la indústria ni dels distribuïdors i intermediaris …
Dies enrere, Catalina Serra feia una interessant reflexió a El País (edició de Catalunya). La periodista partia d’un fet irrefutable: la impressionant afluència de visitants als museus municipals de Barcelona, que han començat a obrir de forma gratuïta a la tarda dels diumenges (com ja indiqué en aquest bloc dies enrere).
«S’ha instal lat una mena de sensació que la cultura ha de ser gratuïta. No dic que no sigui una bona idea fer gratuïts tots els museus públics. M’hi apunto. Però això hauria d’anar acompanyat d’una major inversió en aquests centres (…) La cultura, ben feta, és cara. Això ho hem d’assumir tots. O passem per taquilla o hem d’acceptar que s’hi dediqui més diner públic.»
Si algú vol pujar la seva obra a internet i compartir-la (cosa que jo mateix faig), endavant. Però qui vulgui cobrar per això, està en el seu dret a fer-ho.
El que ha de saber l’Administració és que no pot anar en contra del que és una realitat: que la gent seguirà baixant-se música i pel·lícules d’internet. La qüestió és com fer que això sigui rendible pels creadors: passar per taquilla, pagar més impostos o publicitat, si n’hi ha.
Ja que és inevitable el P2P, fem possible que els creadors puguin cobrar dels llocs que allotgen les seves obres, i no tancar-los: que aquests webs i servidors paguin als autors una part dels beneficis que obtenen amb els milers de visites que reben, per exemple.
Estic amb tu, gratis no, però cara tampoc … es qüestió d’equilibri i sembla que s’ha trencat.
L’altre dia, un amic, va anar amb la família a veure aquella peli de Monstruos i Alieligenas … va anar amb els dos fills i val deixar la friolera de 36 euros (crec recordar que em va dir, apart viatge i menjar). No se que pensareu vosaltres, però es un abús. Saben que aquesta pelis per nens hi han d’anar adults i es una «petita trampa», s’aprofiten i multipliquen per no se quant.
No se …. ara per ara no ho tinc clar i ja se que no es el mateix veure una peli al cinema que a casa (tot i que cada cop hi ha menys diferencia) … però el darrer cop que hi vaig estar quasi no podia escoltar la peli, xivarri, menjar, olors rars, etc …. que no, que la llogo per poc mes de 1,5 i la veig còmodament sentat al sofà. La paro quan vull, em foto un cubata (si s’escau) amb un preu decent i no tinc la sensació que m’han atracat. No es un tema de crisis, es comoditat.
Per cert, que no diguin que la culpa es de la pirateria (que possiblement també). hi ha un diari que per 1 euros te la ven els diumenges. Així que es deixin d’històries que no tot es el top manta.
Això pel que fa al cinema, en la musica otro tanto …. pagar 20 euros per una cançó? .. que potser es pensen que som rucs?
Tot plegat ha de canviar, s’han de reconvertir .. entre d’altres raons el preu que cobren alguns actors. Ara ja no son, com abans, un reclam per anar al cinema, si per veure la peli, molt diferent.
P.D.: Recordo que de petit quan agafàvem un taxi era un 1500 i quan vam tenir un cotxe era un 600 … la diferencia era brutal, justificava que t’hi portaven i la comoditat, un luxe. En el cas del cinema ha passat algo semblant, a la inversa, alguns cines foten pena.