El blog del periodista Txerra Cirbian
Aquesta imatge se’m va quedar al mòbil (les altres eren de la Canon reflex) i no l’havia compartit amb vosaltres.
És el Pont dels Sospirs, a Venècia, tot i que s’està restaurant i té aquest aspecte.
Horrible, oi?
Fa anys, en aquestes dates, el més habitual era trobar-se a grups de nens o joves cantant nadales en qualsevol cantonada.
Ara, a falta de voluntaris -que també n’hi ha- l’ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una iniciativa, Nadal a Barcelona, que nodreix d’actuacions musicals diferents punts de la ciutat, i amb diferents horaris.
Jo vaig trobar ahir a la tarda aquest quartet vocal a capella, anomenat Xarada.
Ummm … Quina diferència entre un torró industrial i un altre artesà!
Aquí, a Barcelona, tenen fama la Casa Colomina, la Planelles Donat i la Sirvent, encara que n’hi ha d’altres i també hi ha molts pastissers que n’hi fan.
Uf … Quina mirada!
Era la d’un nen africà en un cartell, sostingut per un noi, que parlava dels problemes de la infància a l’Àfrica. Estava a l’inici del Portal de l’Àngel, al costat de la plaça de Catalunya, a Barcelona, mentre centenars de persones ens movíem al voltant a la recerca de regals de Nadal.
Hi ha dies que una simple imatge em permet expressar un estat d’ànim.
Per exemple, aquesta …
I per acabar amb aquesta sèrie dedicada a Venècia, us mostraré algunes fotos més, curioses o quotidianes, i us citaré tres restaurants on podeu menjar bé i, relativament, barat.
Després del recés juganer d’ahir, en què també apareixia la ciutat dels canals i Florència, avui us continuo explicant coses de Venècia. Per exemple, del (mal) temps…
Com us deia en el post anterior, un viatge en vaporetto permet fer fotos com aquestes. El més adequat és el número 1, que recorre el gran canal i que és la línia més utilitzada.
Atès que és una ciutat sense cotxes – encara que en l’última entrega d’aquesta sèrie us ensenyaré un -, per arribar a Venècia jo us aconsello viatjar en avió.
Els preus dels vols de baix cost, com Vueling, en el meu cas, permeten anar i tornar per menys de 120 euros.
Un cop a l’Aeroport de Venècia-Marco Polo, pots acostar-te a l’oficina de turisme que hi ha al vestíbul i demanar un plànol i preguntar per allò que us interessi.
Seguir leyendo
Aquests dies, com podeu veure per les fotos, he estat a Venècia. No és la primera i, espero, que no sigui l’última vegada que vagi a aquesta ciutat italiana, que hi he visitat ja una desena d’ocasions.
L’heu llegit bé: unes deu vegades…
Seguir leyendo
Lleó també existeix (encara que Teruel sigui qui ha patentat la frase): aquests nois al costat de la catedral m’han permès fer un petit experiment fotogràfic amb aires de còmic.
Ermengol Tolsà és un dibuixant i humorista gràfic argentí afincat fa anys a Lleida, des d’on col·labora amb els diaris Segre i Diari d’Andorra, amb acudits com aquests de dalt…
Només cal que l’angle sigui l’adequat: són dos grans torres, però aquesta petita estructura, entre elles, es camufla i eleva, com una més.
Quan camines per la ciutat, de vegades, mires cap amunt i descobreixes un edifici que no havies vist abans o t’hi fixes més…
Seguir leyendo
Clandestino de actores, un bloc del que ja he escrit en alguna ocasió, parlen al seu últim butlletí d’un fotògraf expert en realitzar imatges típiques de pel·lis de por, entre el terror i el gore.
La que il·lustra aquesta entrada és potser la més suau de les que podeu veure a Clandestino o pròpia web de l’autor, Joshua Hoffine, un home que expressa la seva afició pels vells dibuixos animats de Walt Disney.
Curiós. O potser no…
I de sobte, entre els núvols, allà estava …
Sembla mentida: la tenia a prop, hi he passat per davant moltes vegades, però fins aquest matí no l’he descobert.
Us puc assegurar que no és un muntatge … El vaig trobar així, tal qual.
© 2026 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
