A Barcelona fa calor, molta calor … Així que us deixo una sèrie de fotografies del Parc Natural del Gorbea, entre Biscaia i Àlaba, on s’està una mica més fresquet.
Categoría: Fotoblog (Página 3 de 15)
En alguna altra ocasió us he parlat de la llibreria La Tralla, de Vic, una de les millors de Catalunya.
En aquests dies en què els iPad i altres lectors de llibres electrònics comencen a apoderar-se del nostre afany consumista, veure una llibreria clàssica com aquesta fa que et entrin ganes d’entrar, fullejar i comprar.
Seguir leyendo
Quan fas senderisme, de tant en tant passes prop de masies abandonades que recorden un passat que, probablement, per als seus habitants, va ser millor.
El presente, desolat, es presta al misteri.
Cuando haces senderismo, de vez en cuando pasas cerca de casas abandonadas que recuerdan un pasado que, probablemente, para sus habitantes, fue mejor.
El presente, desolado, se presta al misterio.
Sant Miquel de Falgars o de Castelló és una ermita situada en un camí que uneix Hostalets d’en Bas, a la Garrotxa (Girona), amb Falgars, a la zona de les Guilleries i el Collsacabra.
Si aparquem a la zona de les cases rurals de Falgars, és un bonic passeig d’un parell de horetes, en total.
Seguir leyendo
Sant Miquel de Falgars o de Castelló es una ermita situada en un sendero que une Hostalets d’en Bas, en la Garrotxa (Girona) con Falgars, en la zona de las Guilleries y el Collsacabra.
Si aparcamos en la zona de las casas rurales de Falgars, es un bonito paseo de un par de horitas, en total.
En el recorregut que he efectuat pels carrers del barri del Poblenou de Barcelona m’he trobat amb aquest peculiar edifici amb aspecte de… plàstic de bombolles?
En el recorrido que he efectuado por las calles del barrio del Poblenou de Barcelona me he encontrado con este peculiar edificio con aspecto de ¿plástico de burbujas?
Hi ha edificis que són una temptació per a un fotògraf
Hay edificios que son una tentación para un fotógrafo
Aparcament de carretons de supermercat, ben situat i baratet, al Poblenou.
Aparcamiento de carritos de supermercado, bien situado y barato, en el Poblenou.
Ya se sabe que pinchos como los del País Vasco no hay ninguno… pero hay algunos que están a la altura, como estos del Vaso de Oro, todo un clásico, donde las cervezas son espectaculares y platos como las patatas bravas, la ensaladilla, las croquetas, los calamares y, sobre todo, el solomillo con foie, son platos magníficos.
Seguir leyendo
Ja se sap que pinxos com els del País Basc no hi ha res… però n’hi ha alguns que estan a l’alçada, com aquests del Vaso de Oro, tot un clàssic, on les cerveses són espectaculars i plats com les patates braves, l’ensaladilla, les croquetes, els calamars i, sobretot, el filet amb foie, són plats magnífics.
Seguir leyendo
Ahir us parlava de la muntanya monte Gorbea i del parc natural ubicat entre Biscaia i Àlaba.
La Viquipèdia explica el següent:
El parc natural del Gorbea gira al voltant de la muntanya Gorbea i dels cims que l’envolten. Aquesta cimera de 1.474 m d’altitud i aparença llisa és una de les referències fonamentals dels habitants d’Àlaba i Biscaia. Per als biscaïns, el Gorbea ha estat una de les muntanyes «bocineres» des de les quals es convocaven les Juntes Generals. El cim de la muntanya està coronat per una creu de més de 17 metres d’alçada, instal·lada a principis del segle XX i que s’ha convertit en un símbol per a tots els bascoparlants arribant a formar part de la cultura popular.
I aquí estic jo pensant si hi pujo o no, si està tan lluny com sembla.
Mirant alguns itineraris, com aquest, de Mendikat i aquest altre, de Zuia, decidirem a veure què fem. Pujar-hi o no pujar-hi, aquesta és la qüestió…
Ayer os hablaba del monte Gorbea y del parque natural ubicado entre Vizcaya y Álava.
Explica la Wikipedia lo siguiente:
El parque natural del Gorbea se conforma alrededor del monte Gorbea y las cimas que lo rodean. Esta cumbre de 1.474 m de altitud y aparencia roma es una de las referencia fundamentales de los habitantes de Álava y Vizcaya. Para los vizcaínos, el Gorbea ha sido uno de los montes bocineros de los cuales se convocaba a Juntas Generales. La cumbre de la montaña esta coronada por una cruz de más de 17 metros de altura, instalada a principios del siglo XX y que se ha convertido en un símbolo para todos los vascoparlantes llegando a formar parte de la cultura popular.
Y aquí estoy yo pensando si lo subo o no, si está tan lejos como parece.
A vueltas con algunos itinerarios, como este, de Mendikat y este otro, de Zuia, decidiremos a ver qué hacemos. Subir o no subir, esa es la cuestión…
Esta mañana, desde mi ventana, mirando una de las peñas que tapan el Gorbea, el legendario monte y parque natural que separa Vizcaya y Álava.
No recuerdo si os había recomendado el web de los Photoblog awards.com, que premian fotodiarios.
La lista de finalistas del 2009 (los de este año aún no se han fallado) es esta:
- Madoc Photoblog
- C h r o m a s i a
- Yesterday was dramatic, today is ok
- FriskyPics
- Ilan Bresler Photography
- Juanjo Aza
- Kallopeter.com | fine art photography
- Mute
- Vanilla Days
- Daily dose of imagery
Y aunque el ganador ha sido Mute, cuyos últimos trabajos no me entusiasman, quiero destacar al único español en esa lista de preseleccionados: el asturiano Juanjo Aza, autor de la excelente foto que reproduzco y cuya galería de imágenes merece la pena visitar.
Esta es su autopresentación:
Me llamo Juan José Aza y soy el autor de este fotoblog y de todas las fotografías que aparecen en él. Aunque la fotografía estuvo cerca de mi desde que era pequeño, mi padre se dedicó a la fotografía social a finales de los años 70, no logró captar mi atención hasta la llegada de la tecnología digital.
Como informático que soy por mis estudios, todo lo referente a tecnología y ordenadores me atrae, en cuanto la fotografía se convirtió a digital, fue solo cuestión de tiempo que acabásemos encontrándonos.
Hago fotografías a todo lo que me llama la atención, me sorprende o, simplemente, me parece bonito. Lo importante para mi es el resultado final, la imagen en si misma, independientemente de las técnicas utilizadas para lograrla.
No recordo si us havia recomanat els Photoblog awards.com, uns premis per a fotoblocs.
La llista de finalistes del 2009 (els d’aquest any encara no han fallat) és aquesta:
- Madoc Photoblog
- C h r o m a s i a
- Yesterday was dramatic, today is ok
- FriskyPics
- Ilan Bresler Photography
- Juanjo Aza
- Kallopeter.com | fine art photography
- Mute
- Vanilla Days
- Daily dose of imagery
I encara que el guanyador ha estat Mute, els últims treballs no em entusiasmen, vull destacar l’únic espanyol en aquesta llista de preseleccionats: l’asturià Juanjo Aza, autor de l’excel·lent foto que reprodueixo i la galeria d’imatges del qual val la pena visitar.
Aquesta és la seva autopresentació:
Em dic Juan José Aza i sóc l’autor d’aquest fotobloc i de totes les fotografies que hi apareixen. Encara que la fotografia va estar prop de la meva des que era petit, el meu pare es va dedicar a la fotografia social a finals dels anys 70, no va aconseguir captar la meva atenció fins a l’arribada de la tecnologia digital.
Com informàtic que sóc pels meus estudis, tot el referent a tecnologia i ordinadors m’atrau, pel que fa la fotografia es va convertir a digital, va ser només qüestió de temps que acabéssim trobant.
Faig fotografies a tot el que em crida l’atenció, em sorprèn o, simplement, em sembla bonic. L’important per mi és el resultat final, la imatge en si mateixa, independentment de les tècniques utilitzades per aconseguir-la.
Encara falta una mica perquè aquests nenúfars facin flor, però aquí estan, a Montjuïc, perquè amb un passejada per la muntanya, pugueu veure i gaudir de la muntanya, a un pas del centre de Barcelona.
