M’explicava ahir un col·lega de Madrid, parlant del ja famós cafè del president Zapatero durant la seva entrevista col·lectiva a TVE: «Què extranys ens hem tornat els periodistes que som capaços d’elevar a notícia de portada el que és una mera anècdota».
El cert és que si un cafè valia 100 pessetes en un bar abans de l’arribada de l’euro, just després de l’entrada en vigor de la nova moneda va haver una pujada gairebé generalitzada a un euro, en aquest engany al qual ens van sotmetre d’igualar les dues monedes.
Després de la xerrada, per pura curiositat, vaig buscar imatges de cafès, pensant precisament en aquesta entrada del diari.
I com sempre que googlejes (quina paraulota!) trobes petites meravelles, com Café Blog, un diari signat per un tal Miguel, ple de poemes.
Miguel ha agrupat les seves entrades sota epígrafs cafeters, com ara cafè carregat, cafè amb gel, cafè sol, cafè i canyella, cafè i xocolata o cafè per a dos.
En aquest últim apartat, i en l’última entrada, del 4 de març, sota la foto annexa i amb el títol de Nada de nada, escriu: «Y frente a frente, viéndonos las caras sin mirarnos, como si no fuéramos nada, hablándonos sin escucharnos, como si no hubiera nada, sólo nuestra presencia, como fantasmas del pasado, nada de nada».
Poesia i cafè, una bella i aromàtica unió.