El blog del periodista Txerra Cirbian

Autor: TC (Página 94 de 169)

Periodismo, papel e internet

Cómo se ven entre sí los periodistas de papel y los de internet

Cómo se ven entre sí los periodistas de papel y los de internet

Hace unos días inicié una discusión en un foro profesional de linkedin sobre el futuro del periodismo para quienes estamos acostumbrados al papel, que aún sigue abierta y de la que ya hablaré más adelante.

Y este fin de semana pude constatar, en el Congreso del SPC, que los periodistas más jóvenes tienen muy claro que los medios tradicionales no les sirven, que hay otro universo llamado internet que puede canalizar diferentes formas de expresión.

Por eso, nada mejor que esta viñeta, un toque de humor que descubrí hace unos días vía el Menéame (gracias Benjamí), que según indica el bloguero canario Manz en su blog Emezeta, ha dibujado JMV (Jesús Martínez de Vas).

La prensa, de un vistazo

Aunque yo prefiero ir a las fuentes directas, hay lectores de prensa que optan por dar un vistazo a las portadas de todas las cabeceras.
Un buen escaparate de las mismas lo ofrece El Kiosko, una web creada por alguien que firma como Héctor y que también muestra su afición mediante las microentradas del twitter.

La premsa, a un cop d’ull

Encara que jo m’estimo mes anar a les fonts directes, hi ha lectors de premsa que volen donar un cop d’ull a les portades de totes les capçeleres.
Un bon recull d’aquestes l’ofereix El Kiosko, una web creada per algú que signa com Hèctor i que també mostra la seva afició mitjançant les microentradas del twitter.

Rosa Aguilar

José Luis Rodríguez pregunta a la ja exalcaldesa de Còrdova, a El Periódico de Catalunya:

–Al final s’ha complert aquest rum- rum que Rosa Aguilar se n’aniria al PSOE. ¿Què hi pot dir?
–Que jo no me n’he anat al PSOE. Jo m’he quedat, com una persona d’esquerres que sóc, amb els meus mateixos valors, principis i compromisos socials, amb la gent i amb els que més ho necessiten. Formo part del Govern andalús com a independent. No me n’he anat a un altre partit. Ningú m’ha demanat que ho faci. Griñán únicament em va demanar que formés part del seu Govern, ni tan sols em va dir que deixés d’estar a IU.

Si és així, esperem que l’entrada d’Aguilar serveixi perquè el PSOE doni un gir a l’esquerra, encara que sigui lleu.

Rosa Aguilar

José Luis Rodríguez pregunta a la ya exalcaldesa de Córdoba, en El Periódico de Catalunya:

–Al final se ha cumplido ese runrún de que Rosa Aguilar se iría al PSOE. ¿Qué puede decir?
–Que yo no me he ido al PSOE. Yo me he quedado, como una persona de izquierdas que soy, con mis mismos valores, principios y compromisos sociales, con la gente y con los que más lo necesitan. Estoy en el Gobierno andaluz como independiente. No me he ido a otro partido. Nadie me ha pedido que lo haga. Griñán solo me pidió que formara parte de su Gobierno, ni siquiera me dijo que dejara de estar en IU.

Si es así, esperemos que la entrada de Aguilar sirva para que el PSOE de un giro a la izquierda, aunque sea leve.

SPC

Els periodistes catalans han celebrat avui el seu sisè congrés.

«El VI Congrés del Sindicat de Periodistes de Catalunya celebrat avui ha mostrat la seva preocupació per la creixent precarietat que hi ha en el sector i ha denunciat que moltes empreses de comunicació utilitzen l’excusa de la crisi per impulsar retallades de plantilla que no estan justificades per la seva situació econòmica ja que en els darrers anys han registrat notables beneficis. Els congressistes han fet especial esment a com aquesta situació està castigant els col·laboradors i insta els poders públics a regular la tasca d’aquests periodistes a la peça.»

Atenció als joves, que demanen pas, i a les noves formes d’expressió, properes al periodisme. És millor que ajuntem forces i no que les menyspreem.

SPC

Los periodistas catalanes han celebrado hoy su sexto congreso.

El VI Congreso del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) celebrado hoy ha mostrado su preocupación por la creciente precariedad que hay en el sector y ha denunciado que muchas empresas de comunicación utilizan la excusa de la crisis para impulsar recortes de plantilla que no están justificados por su situación económica dado que en los últimos años han registrado notables beneficios. Los congresistas han hecho especial mención de como esta situación está castigando a los colaboradores e insta a los poderes públicos a regular la tarea de estos periodistas a la pieza»

Atención a los jóvenes, que piden paso, y a las nuevas formas de expresión, cercanas al periodismo. Es mejor que unamos fuerzas y no que las menospreciemos.

Sant Jordi

La Rambla, plena de gent, aquest matí de Sant Jordi

La Rambla, plena de gent, aquest matí de Sant Jordi

Per a la resta del planeta, el 23 d’abril és el Dia del Llibre, però des de fa molt més temps, a Catalunya és la diada de Sant Jordi i uneix en una vella tradició llibres i roses, amor i literatura.
A aquestes hores (11 del matí), jo ja he regalat una rosa i un llibre a la meva xicota: El consol, d’Anna Gavalda.
I ella m’ha regalat Mentides a Venècia, d’Andrew Wilson, un títol a descobrir, apetitós per un fanàtic d’aquesta ciutat italiana com sóc jo.

Sant Jordi

Las Ramblas de Barcelona, esta mañana de Sant Jordi

Las Ramblas de Barcelona, esta mañana de Sant Jordi

Para el resto del planeta, el 23 de abril es el Día del Libro, pero desde hace mucho más tiempo, en Catalunya es Sant Jordi y aúna en una vieja tradición libros y rosas, amor y literatura.
A estas horas  (11 de la mañana), yo ya he regalado una rosa y un libro a mi chica: El consuelo, de Anna Gavalda.
Y ella me ha regalado Mentiras en Venecia, de Andrew Wilson, un título a descubrir, apetitoso para un fanático de esa ciudad italiana como soy yo.

Inquiet

Com que demà és Sant Jordi, he pensat suggerir un llibre. Ja sé que n’hi ha molts, i bons, però jo els proposo Quieto / Quiet.
L’amic Màrius Serra, un escriptor de llarga trajectòria en català, a més de compulsiu autor de mots encreuats i altres passatemps culturals (enigmàrius), va publicar fa alguns mesos la seva novel·la autobiogràfica Quiet, en la qual el protagonista és el seu segon fill.

«Quiet cobreix set anys a la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir.

Seguir leyendo

Inquieto

Como mañana es Sant Jordi, he pensado sugerirles un libro. Ya sé que hay muchos, y buenos, pero yo les propongo Quieto / Quiet.

El amigo Màrius Serra, un escritor de larga trayectoria en catalán, además de compulsivo autor de crucigramas y otros pasatiempos culturales (enigmàrius), publicó hace algunos meses su novela autobiográfica Quieto (traducida al castellano por Anagrama), en la que el protagonista es su segundo hijo.

«Quieto cubre siete años en la vida de nuestro hijo Lluís Serra Pablo, alias Llullu, que nació con una grave encefalopatía que la ciencia neurológica aún no ha sido capaz de definir.

Seguir leyendo

Els premis Pulitzer

La foto de Damon Winter, guanyadora del Pulitzer aquest any.

Aquesta és la foto guanyadora del premi Pulitzer d’aquest any. El seu autor és Damon Winter, de The New York Times. En aquest enllaç del famós diari podeu veure aquesta i altres esplèndides fotografies seves.
Els Pulitzer, segons la Vikipedia, son

«21 guardons [creats per Joseph Pulitzer] que abasten periodisme, literatura i composició musical, considerats com la més alta distinció per a les obres publicades als Estats Units, normalment reservat només per a la llengua anglesa».

Un dels més interessants, el de periodisme de servei públic d’aquest any ha anat a parar a una jove reportera del diari Las Vegas Sun, Alexandra Berzon que, partint d’un cas concret, va analitzar l’alta taxa de mortalitat entre els operaris de la construcció a Las Vegas a causa de l’escassa aplicació de les normes de seguretat, donant lloc a canvis en la política i la millora de les condicions d’aquests treballadors.
Potser sense el seu article, cosa que forma part del nostre treball quotidià de periodistes, aquests canvis de legislació no s’haguessin produït en la seva ciutat.

Los premios Pulitzer

La foto de Damon Winter, ganadora del Pulitzer de este año.

Esta es la foto ganadora del premio Pulitzer de este año. Su autor es Damon Winter, de The New York Times. En este enlace del famoso periodico podéis ver ésta y otras espléndidas fotos suyas.
Los Pulitzer, según la Wikipedia, son

«21 galardones [creados por Joseph Pulitzer] que abarcan periodismo, literatura y composición musical, considerados como la más alta distinción para las obras publicadas en los Estados Unidos, usualmente reservado sólo para la lengua inglesa».

Uno de los más interesantes, el de periodismo de servicio público de este año ha ido a parar a una joven reportera del diario Las Vegas Sun, Alexandra Berzon que, partiendo de un caso concreto, analizó la alta tasa de mortalidad entre los operarios de la construcción en Las Vegas a causa de la escasa aplicación de las normas de seguridad, dando lugar a cambios en la política y la mejora de las condiciones de esos trabajadores.
Quizá sin su artículo, algo que forma parte de nuestro trabajo cotidiano de periodistas, esos cambios de legislación no se hubieran producido en su ciudad.

Twitteando sense resposta

El diari El Periódico publicava ahir un reportatge sobre el Twitter: La xarxa Twitter s’erigeix en el nou vici dels famosos.
Jo he arribat a la conclusió, a partir de la meva pròpia experiència, que la gent més famosa utilitza aquest sistema de mini-articles per mantenir informats els seus seguidors d’allò que estan fent en cada moment, però sense mantenir –en general– cap tipus d’interactuació amb ells. Tot un error.

Seguir leyendo

Twitteando sin respuesta

El diario El Periódico publicaba ayer un reportaje sobre el Twitter: La red Twitter se erige en el nuevo vicio de los famosos.
La conclusión a la que yo he llegado, a partir de mi propia experiencia, es que la gente más famosa utiliza este sistema de miniartículos para mantener informados a sus seguidores de aquello que están haciendo en cada momento, pero sin mantener –en general– ningún tipo de interactuación con ellos.

Seguir leyendo

Tinyurl, Bitly, Murl i tota la resta

Captura de pantalla de TinyURL, a la Vikipèdia

Des de fa temps, quan trasteo a internet, Facebook o twitter, em trobo enllaços que comencen amb un «http://tinyurl.com/elquesigui» o un «http://bit.ly/elquelaltre«.
Intrigat, he googlejat una estoneta i he descobert que un noi de Blaine (Minnesota, EUA), anomenat Kevin Gilbertson, desenvolupador de web i amant de les bicicletes, va crear TinyURL per escurçar els links que citava en els fòrums en què hi participava. Tota una utilitat compartida.
Seguir leyendo

Tinyurl, Bitly, Murl y todo lo demás

Captura de una pantalla de TinyURL, en Wikipedia


Desde hace tiempo, cuando trasteo en internet, facebook o twitter, me encuentro enlaces que empiezan con un «http://tinyurl.com/patatín» o un «http://bit.ly/patatán«.
Intrigado, he googleado un rato y he descubierto que un chico de Blaine (Minnesota, EEUU), llamado Kevin Gilbertson, desarrollador de web y amante de las bicicletas, creó TinyURL para acortar los links que citaba en los foros en los que intervenía. Una utilidad compartida, vamos.
Seguir leyendo

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑