Ja se sap que per cada premi acostuma a haver-hi un anti-premi.
En el cas del cinema, a Espanya, l’assumpte es remunta als anys 50, quan la desapareguda revista La Codorniz va inventar els Pepes de Barro per a riure de tot allò que els semblava més ridícul, lleig o de mal gust.
Aquesta tradició satírica, amb crítica i humor, es va concretar al EUA, fa 27 anys, en els Razzies, els Golden Rapsberry Awards (Premis del Gerds Daurat), que es donen a conèixer just abans de la gal·la dels Oscar.
A Espanya, els veterans Premis YoGa han complert el dia 31 de gener la seva majoria d’edat: 18 anys de la mà del col·lectiu de crítics catalans Catacric. El nom del anti-premi no és molt original: va sorgir després de jugar amb les lletres dels premis Goya de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. De fet, les avorrides gal·les inicials de l’Acadèmia van ser un dels motius que va donar origen a l’aparició dels Yoga, només un parell d’anys més tard de la creació dels Goya.
Aquest any, els Catacric han premiat, com a dolentes, a les pel·lícules, directors i actors següents: World Trade Center, d’Oliver Stone, i La jove de l’aigua, de M. Night Shyamalan; i als actors Tom Hanks, pel Codi Da Vinci, i Sharon Stone, per Instinto básico 2, els quatre en l’apartat del cinema estranger. I en el cinema espanyol, a GAL, de Miguel Courtois, i l’intel·lectual Marc Recha, per Dies d’agost, premi que sembla haver aixecat butllofes; i als actors Javier Bardem i l’Ariadna Gil, que normalment estan molt bé en els seus papers, encara que semblen haver patinat aquest any, en opinió dels Catacric.
Però si volen passar una bona estona, llegeixin sobretot els calificatius que precedeixen als noms dels premiats… Si volen jugar a encaixar-los, vegin uns exemples: Pepito Piscinas, El flautista de Amelie, Yo soy la Shari, Plastoon, Maja adentro o Vaya par de gemelos.
