El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Pep Guardiola

Periodismo en equipo

Como muchos de vosotros sabéis, no hay nada mejor a la hora de escribir que leer.
Puede parecer una perogrullada, pero es así. Es muy difícil juntar palabras sin referentes. Probablemente hay algunos genios que lo hacen, pero yo no estoy en ese club.
Diría, como Guardiola, que me gusta formar equipo. No amo la firmitis, ese sarampión juvenil que consiste en firmar la más pequeña información cuando detrás de ella suele encontrarse la agencia de noticias o el gabinete de comunicación, y no el propio trabajo.Com molts de vosaltres sabeu, no hi ha res millor a l’hora d’escriure que llegir.
Pot semblar una bajanada, però és així. És molt difícil ajuntar paraules sense referents. Probablement hi ha alguns genis que ho fan, però jo no estic en aquest club.
Diria, com Guardiola, que m’agrada formar equip. No estimo la firmitis, aquest xarampió juvenil que consisteix a signar la més petita informació quan al darrere tans sols n’hi ha normalment l’agència de notícies o el gabinet de comunicació, i no la pròpia feina. Seguir leyendo

La tele, el futbol i el Barça

Que vagi per davant algunes veritats: no sóc futboler, però m’agrada el bon futbol; el meu equip és l’Athletic de Bilbao, però els dos últims anys he gaudit, i molt, amb el joc del Barça de Pep Guardiola; i en cas de dubte, prefereixo una bona pel·lícula (en el cinema, si és possible) a un bon partit de futbol.
M’ha semblat excessiu del temps que TV-3, la televisió pública catalana, li ha dedicat al tema de les eleccions del Barça, amb els seus prolegòmens, campanyes, debats i votacions, ahir. Hores i hores en antena. Com bé diu el col·lega Ferran Monegal, avui, a El Periódico.

No recordo cap desplegament semblant en matèria d’eleccions polítiques, ni en les del president de la Generalitat, que afecta la totalitat dels catalans. O sigui, que aquesta bonica excitació de la Televisió de Catalunya demostra la molta necessitat que hi ha de seguir comptant amb el Barça com a salvador de les audiències i, també, com a principalíssim ingredient monetari.

Tot al Barça és una mica excessiu. En efecte, és un club que és més que un club, però també només un club, privat, amb els seus socis i dirigents, i el millor futbol de l’Estat espanyol en aquests moments.
El futbol, en efecte, atrau milions d’espectadors de tot el món… però també hi ha molts altres milions de persones que veuen altres coses mentre es disputen aquests partits líders en audiència.
Però una cosa és la pilota que roda en el camp i una altra, els despatxos. Per això, ahir, els espectadors van fer zàping i es van anar a altres cadenes.

La tele, el fútbol y el Barça

Vayan por delante algunas verdades: no soy futbolero, pero me gusta el buen fútbol; mi equipo es el Athletic de Bilbao, pero los dos últimos años he disfrutado con el juego del Barça de Pep Guardiola; y en caso de duda, prefiero una buena película (en el cine, si es posible) a un buen partido de fútbol.
Me ha parecido excesivo la tiempo que TV-3, la televisión pública catalana, le ha dedicado al tema de las elecciones del Barça, con sus prolegómenos, campañas, debates y votaciones, ayer. Horas y horas en antena. Como bien dice el colega Ferran Monegal, hoy, en El Periódico.

No recuerdo ningún despliegue semejante en materia de elecciones políticas, ni en la del president de la Generalitat, que afecta a la totalidad de los catalanes. O sea, que esta hermosa excitación de la Televisió de Catalunya demuestra la mucha necesidad que hay de seguir contando con el Barça como salvador de las audiencias y, también, como principalísimo ingrediente monetario.

Todo en el Barça es un poco excesivo. En efecto, es un club que es más que un club, pero también sólo un club, privado, con sus socios y dirigentes, y el mejor fútbol de la Península en estos momentos.
El fútbol, en efecto, atrae a millones de espectadores de todo el mundo… pero también hay otros muchos millones de personas que ven otras cosas mientras se disputan esos partidos líderes en audiencia.
Pero una cosa es la pelota que rueda en el campo y otra, los despachos. Por eso, ayer, los espectadores hicieron zapping y se fueron a otras cadenas.

Gràcies, Pep

Els meus amics saben que no sóc gens futbolero, encara que m’identifico amb l’equip del meu poble, l’Athletic de Bilbao.
Però després de més de 30 anys a Barcelona, reconec haver gaudit aquesta temporada amb el Barça de Pep Guardiola, un equip on abunden els xavals del planter, jugadors que vénen de totes les parts d’Espanya i també d’altres països, i es converteixen a barcelonistes.
Seguir leyendo

Gracias, Pep

Mis amigos saben que no soy nada futbolero, aunque me identifico con el equipo de mi pueblo, el Athletic de Bilbao.
Pero después de más de 30 años en Barcelona, reconozco haber disfrutado esta temporada con el Barça de Pep Guardiola, un equipo donde abundan los chavales de la cantera, jugadores que vienen de todas las partes de España y también de otros países, y se convierten en barcelonistas.
Seguir leyendo

Don de lenguas

Soy un vasco de padres castellanos que habla en catalán.
Es una buena mezcla y no renuncio a ninguno de sus ingredientes.
Y precisamente por ello es por lo que defiendo la actitud de Pep Guardiola de hablar en catalán en Ucrania o en la Conchinchina, y aplaudo su facilidad de hablar en castellano, italiano, francés o inglés.
Me encantaría saber gallego, vasco, árabe o chino, y me gustaría poder hablarlos con las personas que se expresan en estos idiomas en sus propias comunidades, regiones, naciones o países.
¿Por qué se empeñan ciertas gentes en tocar las narices con estas cosas?

Do de llengües

Sóc un basc de pares castellans que parla en català.
És una bona barreja i no renuncio a cap dels seus ingredients.
I precisament per això és pel que defenso l’actitud de Pep Guardiola de parlar en català a Ucraïna o a la Conxinxina, i aplaudeixo la seva facilitat de parlar en català, italià, francès o anglès.
M’encantaria saber gallec, basc, àrab o xinès, i m’agradaria poder parlar-los amb les persones que s’expressen en aquests idiomes en les seves pròpies comunitats, regions, nacions o països.
Per què s’entesten certes gent a tocar els nassos amb aquestes coses?

Pep & sir Alex

Hasta ayer, el mejor equipo del mundo era el Manchester United. Hoy lo es el FC Barcelona. El entrenador de los reds, sir Alex Ferguson, es una institución. El del Barça, Pep Guardiola, es desde hoy el héroe de Roma.

Sir Alex tiene 67 años, empezó a jugar al fútbol cuando yo nací, en 1957, y a entrenar al Manchester, cuando nació mi hijo, en 1986. Es toda una leyenda.

Pep tiene 38 años, llegó al Barça en 1984 desde el Gimnàstic de Manresa y jugó en juveniles hasta 1990, cuando pasó al primer equipo, al que empezó a entrenar hace menos de un año. Desde ayer entró en la leyenda del fútbol español y en el corazón de todos los aficionados.

Pep & sir Alex

Fins ahir, el millor equip del món era el Manchester United. Avui ho és el FC Barcelona. L’entrenador dels redssir Alex Ferguson, és una institució. El del Barça, Pep Guardiola, és des d’avui l’heroi de Roma.
Sir Alex té 67 anys, va començar a jugar a futbol quan jo vaig néixer, el 1957, i a entrenar el Manchester, quan va néixer el meu fill, el 1986. És tota una llegenda.
Pep té 38 anys, va arribar al Barça el 1984 des del Gimnàstic de Manresa i va jugar a juvenils fins a 1990, quan va passar al primer equip, al qual va començar a entrenar fa menys d’un any. Des d’ahir va entrar en la llegenda del futbol espanyol i en el cor de tots els aficionats.

Barça 2 – Madrid 0

¡¡¡Messi, Messi, Messi!!!
Después de que el Madrid le machacara durante la primera parte y resistiera al Barça hasta el último minuto, por fin llegaron los goles.
¡Cuánta razón tenía Pep Guardiola cuando pedía prudencia! Los merengues han hecho bien su trabajo: patada va y patada viene. Menos mal que Eto’o ha podido meter el pie (¡pero que le enseñen a chutar penaltis, hombre!) y qué gol tan bonito el Messi. Para él sí que fue la venganza.

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑