Sóc un basc de pares castellans que parla en català.
És una bona barreja i no renuncio a cap dels seus ingredients.
I precisament per això és pel que defenso l’actitud de Pep Guardiola de parlar en català a Ucraïna o a la Conxinxina, i aplaudeixo la seva facilitat de parlar en català, italià, francès o anglès.
M’encantaria saber gallec, basc, àrab o xinès, i m’agradaria poder parlar-los amb les persones que s’expressen en aquests idiomes en les seves pròpies comunitats, regions, nacions o països.
Per què s’entesten certes gent a tocar els nassos amb aquestes coses?