El blog del periodista Txerra Cirbian
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=gjC_0HkLgi8[/youtube]
Me entero, vía Barrapunto, que ayer cumplía años Word, el procesador de textos de Microsoft.
Lo explica Chonago, de la revista Muy Computer, quien además cita un excelente reportaje (en inglés) de la revista PC World.
Neus Bonet, veterana periodista que debuta demà a El matí de Catalunya Ràdio, amb qui parlava fa un parell de dies (l’entrevista que li vaig fer pot llegir-se avui a El Periódico), em va citar Xahrazad, un nou canal musical a través d’internet en el que se sent una selecció de les millors veus femenines del món.
És una delícia.
Internet és una mina amb milers de túnels inexplorats. I la ràdio a la xarxa, encara més.
Neus Bonet, veterana periodista que debuta mañana en El matí de Catalunya Ràdio, con quien hablaba hace un par de días (la entrevista que le hice puede leerse hoy en El Periódico), me citó Xahrazad, un nuevo canal musical a través de internet en el que se oye una selecció de las mejores voces femeninas del mundo.
Es una delicia.
Internet es una mina con miles de túneles inexplorados. Y la radio en la red, aún más.
M’avisen alguns amics que vigili, que el navegador Google Chrome té fallos (bugs).
Sí, en efecte. Ho recorden alguns mitjans, com ara El Mundo, que cita problemes de seguretat, o com El Público, que recorda que enacra està en fase de proves.
Malgrat això, i fent-lo servir amb precaució, resulta agradable, senzill i ràpid. Enfront del meu favorit, el Firefox, semblen Lorenzo enfront de Pedrosa. Clar que Lorenzo cau més…
Me avisan algunos amigos que vigile, que el navegador Google Chrome tiene fallos (bugs).
Sí, en efecto. Lo recuerdan algunos medios, como El Mundo, que cita problemas de seguridad, o como El Público, que recuerda que está aún en pruebas.
Pese a ello, y usándolo con precaución, resulta agradable, sencillo y rápido. Frente a mi favorito, el Firefox, parecen Lorenzo frente a Pedrosa. Claro que Lorenzo se cae más…
Estoy probando el nuevo navegador de Google, el Chrome, y francamente va muy bien.
No dejaré de usar el Firefox, de momento, pero he de reconocer que este Chrome es una gran opción.
En cambio, adiós al Explorer de Microsoft. Antes lo usaba poco, pero ahora no me interesa para nada.
Estic provant el nou navegador de Google, el Chrome, i francament va molt bé.
No deixaré d’usar el Firefox, de moment, però he de reconèixer que aquest Chrome és una gran opció.
En canvi, adéu a l’Explorer de Microsoft. Abans el feia servir poc, però ara no m’interessa gens.
Llegeixo en alguna part –crec que ha estat en el diari Avui, però no trobo l’enllaç– que l’escriptor Paulo Coelho penja al seu web capítols dels seus llibres, articles i discursos, i fins a alguna novel·la sencera.
És un escriptor que ha entès que internet no només serveix per fer-se publicitat, i això que Coelho és tot un mestre del màrqueting, sinó per a contactar amb els lectors i que els lectors es posin en contacte amb ell.
És al que aspira, crec, qualsevol escriptor. Que li llegeixin, que li coneguin…
Leo en alguna parte –creo que ha sido en el diario Avui, pero no encuentro el enlace– que el escritor Paulo Coelho cuelga en su sitio web capítulos de sus libros, artículos y discursos, y hasta alguna novela entera.
Es un escritor que ha entendido que internet no sólo sirve para hacerse publicidad, y eso que Coelho es todo un maestro del márketing, sino para contactar con los lectores y que los lectores se pongan en contacto con él.
Es a lo que aspira, creo, cualquier escritor. A que le lean, a que le conozcan…
BubbleShare: Share photos – Powered by BubbleShare
És l’1 d’agost i mentre bona part de la gent marxa de vacances, jo torno a la feina.
Als següents posts hi trobareu un llarg relat d’un viatge que acabem de fer a Costa Rica.
Les fotos que veieu en aquest visualitzador de Bubbleshare també les podeu gaudir amb millor qualitat a aquesta adreça del Flickr.
Lo Vilot, un bon amic, excel·lent fotògraf no professional i gran aficionat a internet i a això que en diem web 2.0 usa el Flickr, com fem molts milions de persones.
Flickr és l’espai gratuït més conegut per emmagatzemar i compartir fotografies digitals.
Hi ha molts més llocs per fer-ho, com ara Favshare, Pikeo, Zooomr o Panoramio, sense comptar amb molts fotodiaris que corren per la xarxa.
Un bon dia, una tal Letícia Féres li va deixar una nota en una de les entrades del seu diari. Li demanava si es podia posar en contacte amb l’editorial brasilera UFMG (Universidade Federal de Minas Gerais, en Belo Horizonte, Brasil). Estaven interessats a utilitzar una foto seva penjada en Flickr per usar-la com a portada d’un llibre.
Intrigat, en principi, i entusiasmat, després, el meu amic va acceptar la proposta amb tota generositat: només va demanar un parell d’exemplars a canvi.
La portada és la que acompanya a aquestes línies i el llibre ja està en màquines.
La foto original, presa a l’interior de l’Arc de Triomf a París, la podeu veure en aquest enllaç.
Lo Vilot, un buen amigo, excelente fotógrafo no profesional y gran aficionado a internet y a esto que llamamos la web 2.0 usa Flickr, como hacemos muchos millones de personas.
Flickr es el espacio gratuito más conocido para almacenar y compartir fotografías digitales…
Seguir leyendo
La descarga récord de Firefox –más de 8 millones el primer día y más de 15,5 millones de usuarios cuando escribo estas líneas– obligará a quien toque a hacer la correspondiente lectura, en clave económica, social o tecnológica.
Lo cierto es que la promoción previa y la publicidad de la fundación Mozilla han dado sus frutos.
Soy partidario del software libre y repito, como ya he dicho en alguna ocasión, que libre no significa gratuito, si bien su descarga suele ser gratuita…
Seguir leyendo
La descàrrega rècord de Firefox –més de 8 milions el primer dia; més de 15,5 milions d’usuaris quan escric aquestes línies– obligarà a qui toqui a fer la corresponent lectura, en clau econòmica, social o tecnològica.
El cert és que la promoció prèvia i la publicitat de la fundació Mozilla han donat els seus fruits.
Sóc partidari del programari lliure i, com ja he dit en alguna ocasió, lliure no significa gratuït, si bé la seva descàrrega sol ser gratuïta.
De la mateixa forma que celebro l’èxit del navegador Firefox, propugno que es faci més publicitat del programari lliure. Crec fermament que un màrqueting adequat donaria com a fruit un increment d’utilització d’aquest tipus de programes i sistemes operatius, i que la gent perdria la por a utilitzar-los.
I és aquí, en aquest punt, on el bitòleg Benjamí Villoslada discrepa lleugerament: «El programari lliure no necessita publicitat sinó educació» (suggereixo llegir sencera l’entrada del seu bloc, Necessita publicitat el programari lliure?, per gaudir amb la ironia, humor i mala llet que destil·la el text, sobretot quan fa certs paral·lelismes amb la religió).
No puc estar més d’acord amb la frase d’en Benjamí: en efecte, ensenyar-lo a les escoles i a la Universitat és una aposta bàsica per acceptar com a normal i quotidià l’ús del Linux i de programes com l’Open Office o el Gimp, de la mateixa forma que ja ningú es pregunta com usar un ordinador amb Windows preinstal·lat, com escriure una carta mitjançant l’editor Word o com retocar una foto amb el Photoshop (d’altra banda fabulós).
Si ensenyéssim als nostres fills a usar eines lliures i gratuïtes potser evitaríem de passada el pirateig de tants programes que, curiosament, només funcionen amb Windows.
Soy usuario del navegador Firefox desde hace años. Siempre que puedo, evito el Explorer de M$ que, por cierto, ha copiado descaradamente el cómodo sistema de pestañas del primero.
Hace unos días, un compañero de la lista del internauta nos hizo saber que ya está a punto la tercera versión de Firefox y que los chicos de la fundación Mozilla esperaban batir un récord Guinness: «Mozilla, la comunidad global dedicada a construir productos y tecnologías libres y de código abierto, ha anunciado su intento de batir un nuevo récord Guinness con el mayor número de descargas de software en 24 horas. El reto está programado para el día de la publicación de Firefox 3, también conocido como Download Day. Mozilla invita a su comunidad global a difundir la noticia y a unirse también a la iniciativa de apoyar la descarga de Firefox 3, realizando además fiestas locales».
El mapa de internautas apuntados al evento crece día a día. Un mapa que, sólo referido a España, indica ya cerca de 43.000 personas que quieren colaborar en la gran descarga.
La cita es el próximo martes, día 17.
Sóc usuari del navegador Firefox des de fa anys. Sempre que puc, evito l’Explorer de M$ que, per cert, ha copiat descaradament el còmode sistema de pestanyes del primer.
Fa uns dies, un company de la llista de l’internauta ens va fer saber que ja està a punt la tercera versió de Firefox i que els nois de la Fundació Mozilla esperaven batre un rècord Guinness: «Mozilla, la comunitat global dedicada a construir productes i tecnologies lliures i de codi obert, ha anunciat el seu intent de batre un nou rècord Guinness amb el major nombre de descàrregues de software en 24 hores. El repte està programat per al dia de la publicació de Firefox 3, també conegut com a Download Day. Mozilla invita a la seva comunitat global a difondre la notícia i a unir-se també a la iniciativa de recolzar la descàrrega de Firefox 3, realitzant a més festes locals».
El mapa d’internautes apuntats a l’esdeveniment creix dia a dia. Un mapa que, només referit a Espanya, indica ja prop de 43.000 persones que volen col·laborar en la descaregada.
La cita és dimarts que ve, dia 17.
Estic segur que només alguns dels meus lectors sabran què és aquesta paraulota escrita aquí dalt, MySQL.
Es refereix a les bases de dades i resulta que alguna cosa relacionat amb això, en aquest bloc, feia que els qui intentaven llegir el que jo escrivia es trobessin amb la foto de les meves ulleres, i poc més.
El fet cert és que ahir a la nit estava acollonit, com diria el meu bon amic Ferran Monegal: a on havien fugit les meves sis-centes entrades i escaig?
Finalment, aquest matí, Juan ML, un jove tècnic de l’empresa on aquesta allotjada aquesta web, Sync.es, m’ha vingut a dir: «No és culpa nostra, cavaller, sinó del seu WordPress i un petit arxiu anomenat wp-db».
El llenguatge tècnic és molt més complex, i l’informàtic citava un missatge d’error: «WordPress database error MySQL server has gone away for query», és a dir «un error tipic del gestor de continguts de WordPress«.
I Juan m’afegia un enllaç salvador «amb algunes solucions», que jo també incloc per a desesperats com jo.
Però la curiositat sempre em pot. Així que Googleig i arribo fins a la Vikipèdia : «MySQL és un sistema de gestió de bases de dades relacional, multi-fil, multiusuari, que usa el llenguatge SQL (Structured Query Language), amb més de sis milions d’instal·lacions».
I a partir d’aquí, entrem en el tèrbol món de les paraulotes majors.
És a dir, que lo deixo i torno al meu terreny, que és escriure i que vostès, em llegeixin.
Estoy seguro que sólo algunos de mis lectores sabrán qué es ese palabro escrito ahí arriba, MySQL .
Se refiere a las bases de datos y resulta que algo relacionado con esto, en este blog, hacía que quienes intentaban leer lo que yo escribía se encontraran con la foto de mis gafas, y poco más.
Lo cierto es que anoche estaba acollonado, como diría mi buen amigo Ferran Monegal: ¿a dónde habían huido mis seiscientas y pico entradas?
Finalmente, esta mañana, Juan ML, un joven técnico de la empresa donde esta alojada esta web, Sync.es , me ha venido a decir: "No es culpa nuestra, caballero, sino de su WordPress y un archivito llamado wp-db".
El lenguaje técnico es mucho más complejo, y el informático citaba un mensaje de error: "WordPress database error MySQL server has gone away for query", o sea "un error tipico del gestor de contenidos de WordPress". Y Juan, me añadía un enlace salvador "con algunas soluciones", que yo también incluyo para desesperados como yo.
Pero la curiosidad siempre me puede. Así que Googleo y llego a la Wikipedia : "MySQL es un sistema de gestión de base de datos relacional, multihilo y multiusuario con más de seis millones de instalaciones". Chúpate esa.
Y a partir de ahí, entramos en el turbio mundo de los palabros mayores.
O sea, que lo dejo y vuelvo a lo mío, que es escribir y que ustedes, me lean.
Me llega una información de Gonzalo Nadal, nombre que -creo- corresponde al responsable del gestor de bibliotecas para windows GBwin32 y de la web Calidad Precio.net, perteneciente a la empresas Biblioteca Online SLU.
Anuncia un nuevo sitio, Artistas 21. Subtitulado como «Algún día serán famosos«, Nadal lo describe como «el primer portal en España de descubrimiento de jóvenes artistas de pintura. Las jóvenes promesas podrán exponer gratuitamente, ser valorados y vender sus obras a través de internet. Cada artista podrá exponer un máximo de seis de sus mejores obras y por cada una que venda podrá exponer otras tres más, de tal manera que serán los compradores quienes hagan el ránking de los más valorados».
Y añade: «El portal pretende dar una oportunidad a nuevos artistas, mostrar las nuevas tendencias y ofrecer arte al mejor precio apostando por un famoso artista».
Hasta aquí, perfecto. Por eso lo anuncio…
Pero, hombre, poner como ejemplos iniciales, falsos o de prueba, a Sorolla, Goya y a un tal Juan Antonio Abad con cara de Picasso…
Claro que, tal como está el mundo del arte y el precio de las subastas, ¿quién apuesta hoy por jóvenes valores?
Fa un parell de divendres, el 23 de maig, vaig estar a Mallorca, a passar quatre dies de vacances.
L’amic Benjamí Villoslada, company de la llista de l’Internauta, em va convidar a xerrar amb ell sobre periodisme i noves tecnologies, al seu programa de ràdio d’Ona Mallorca.
També hi era en Xisco Vicente (a la foto, d’esquena a la finestra), responsable del blog Hotel en red i de l’espai web Mac Hotels.
Tots tres vam mantenir una animada tertúlia, en la que vam parlar de aquests dos temes: la presència dels mitjans de comunicació i dels hotels a la xarxa.
Podeu escoltar-ho aquí.
© 2025 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
