El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Categoría: Esports

Travesías por el Pirineo

Ahora que ha desaparecido la revista Altaïr, nos quedan pocas revistas de viajes puras. Lástima.
A mi me sigue gustando El mundo de los Pirineos, una publicación de Sua Edizioak, editorial que dirige Javier Pascual Otalora, con Argiñe Areitio como directora de la revista.
Suelo leerles, porque me gusta la temática montañera, el senderismo, caminar por los montes, sin llegar a la escalada, que a mí me resulta demasiado compleja y, bueno, que ya no estoy para ciertos trotes.
En el número 93º (5,60 euros), de mayo y junio, publicaron un excelente monográfico sobre los valles del Baztán y Xareta, completados con reportajes sobre Elizondo, Sara y Zugarramundi, sus brujas y sus cuevas.
Y en el especial de verano, el número 12º (9 euros), que acaba de salir en junio, ofrecen un montón de travesías pirenaicas que harán las delicias de los amantes de la naturaleza: Cavalls del vent, la de Irati a Belagua, la ruta de los contrabandistas, el Camí de l’Ossa, los Carros de Foc…
Buenas guías y fotos espléndidas. 

Ara que ha desaparegut la revista Altaïr, ens queden poques revistes de viatges pures. Llàstima.
A mi em segueix agradant El mundo de los Pirineos, una publicació de Sua Edizioak, editorial que dirigeix ​​Javier Pascual Otalora, amb Argiñe Areitio com a directora de la revista.
Acostumo a llegir-los, perquè m’agrada la temàtica muntanyenca, el senderisme, caminar per les muntanyes, sense arribar a l’escalada, que a mi em resulta massa complexa i, bé, que ja no estic per a certes aventures.
Al número 93º (5,60 euros), de maig i juny, van publicar un excel · lent monogràfic sobre les valls del Baztán i Xareta, completats amb reportatges sobre Elizondo, Sara i Zugarramundi, les seves bruixes i les seves coves.
I en l’especial d’estiu, el nombre 12 º (9 euros), que acaba de sortir al juny, ofereixen un munt de travesses pirinenques que faran les delícies dels amants de la natura: Cavalls del vent, la d’Irati a Belagua, la ruta dels contrabandistes, al Camí de l’Ossa, els Carros de Foc …
Bones guies i fotos esplèndides.

Barça 2 – Madrid 0

Messi, Messi, Messi!!!
Després que el Madrid l’apallissés durant la primera part i que resistís al Barça fins casi al darrer minut, per fi han arribat els gols.
Quina raó tenia en Pep Guardiola quan demanava prudència!
Els blancs han fet bé la seva feina: puntada va i puntada ve. Menys mal que l’Eto’o ha pogut ficar el peu (però que ens ensenyen a xutar penals, home!). I què gol tan bonic el d’en Messi.
Per ell sí que ha estat la venjança.

Maradona

Lady Maradona: Carlos Tevez’s mum visits him in Manchester

¡Che! Maradona ha debutat amb èxit com entrenador! Bé, amb els jugadores que té la selecció d’Argentina potser lo difícil era perdre.
Però els anglesos mai l’han perdonat el famoso gol que els va fer amb la ma, fa 22 anys. Seguir leyendo

Rafa Nadal

Pensava ahir al migdia que la gent d’ETA ha d’estar molt tocada: segueixen emprenyant, però ningú els fa cas.
Sí, és cert que encara poden fer molt mal, que van aconseguir que les platges de la Costa del Sol es buidessin durant unes hores, perquè ells volen que la gent no prengui el sol a aquestes hores, no fos cas que agafin un càncer de pell en lloc de patir una de les seves bombes…
Però ahir al migdia, aquest país no estava pendent d’ells. Mirava la tele.
Seguir leyendo

TV-3, el Barça, Laporta i tot la resta

Aquest diumenge vaig creure ser l’únic (o gairebé) que pensava en la desmesura que una televisió pública obrís el seu informatiu amb les votacions sobre una moció de censura en un club de futbol.
És clar que el club en qüestió era el Barça, i el vot, contra el seu actual president, Joan Laporta.
Però la desmesura va seguir amb un programa especial que es va allargar hores, menyspreant –com és habitual– a tots aquells espectadors que ni els agrada el futbol ni són seguidors d’aquest club.
Vaig pensar que era l’únic, però ahir vaig llegir (això sí, cap al final, gairebé com de passada) la colleja que Ferran Monegal els pegava als responsables del canal.
Deia així el mestre Monegal, a El Periódico: «Hores i hores al Camp Nou intentant omplir el més absolut no-res, ja que el resultat de la moció no es va saber fins a altes hores de la nit. I després, a omplir una altra vegada una llarga espera fins que Laporta es va dignar a corporeïtzar-se. El president del Barça, o de qualsevol altra empresa privada, té tot el dret a presentar-se davant els mitjans quan li plagui. El que és més discutible és si la gran TV pública d’un país s’ha de paralitzar, suspendre programes, i fer que els seus nois s’inventin el que puguin, per omplir hores de buit total.»

Aquagym

Deia ahir que de vegades em sento una mica gran. En realitat no és així: em sento tan jove com abans, però el cos em diu que ja no tinc 20 anys.
En aquesta tessitura, i com alguns dels mals moderns estan relacionats amb el treball amb ordinadors, m’he apuntat a fer aquagym: fer exercici dins de l’aigua a ritme de la música que punxi el monitor.
«Però això no és per a vells? «, em pregunta el meu amic Joan. Doncs sí. Ho practica molta gent gran, perquè al realitzar exercicis dins de l’aigua, hi ha menys lesions.
Però també puc assegurar que hi ha moltes persones de mitjana edat i algun jove que ho practica. I de tot tipus de professions.
A l’hora que ho practico, al meu costat hi ha una psicòloga, un compositor de música, un enginyer, una restauradora, uns quants jubilats i bastants mestresses de casa.
Si tens dolors d’esquena, contractures i altres xorradetes, no cal dubtar-ho: a fer aquagym. És sa i molt divertit.

© 2022 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner