El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: Cinema (Página 5 de 6)

Mercè Lleixà

Foto tomada por Julio Carbó en 1992

Foto de Julio Carbó

El passat divendres, 1 de maig, va morir la Mercè Lleixà, la molt popular fornera de El cor de la ciutat. Tenia 49 anys. El seu comiat es va celebrar ahir.
Segur que aquests dies s’han anat i aniran publicant informacions sobre la desapareguda actriu catalana, com aquest d’El Periódico, aquest altre del canal 3cat24 de TVC i aquest altre de Fotogramas.
Jo la vaig conèixer fa 17 anys, quan la vaig entrevistar arran del premi de la Generalitat a la millor actriu d’aquell any, 1992, pel seu paper en la comèdia Que t’hi jugues, Mari Pili, de Ventura Pons.

Seguir leyendo

Un llibre per afrontar l’atur

Laia Fàbregas és una economista i diplomada en empresarials una mica atípica. Té un postgrau en inserció laboral i va crear una oficina d’ocupació. Però, a més, és la directora de l’Acadèmia del Cinema Català i ha dirigit els documentals 501 (2009), Oficis tradicionals (2005) i Masies catalanes dels segles XVI, XVII i XVIII (2004). També ha escrit I ara, què faig?, un llibre amb el qual pretén ajudar a qui estan en atur. Com diu el pròleg, escrit per l’economista Joaquim Rabaseda:

«L’interès d’aquest llibre va més enllà dels moments actuals, per ajudar a trobar sortida per a totes aquelles persones que, pel motiu que sigui, es veuen afectades per un estat d’inquietud per la incertesa que comporten situacions d’aquest tipus. Més de donar solucions, constitueix una guia per encarar millor els problemes.»

Aquesta tarda, Fàbregas acudeix al Can Fabra de Barcelona, per a presentar el llibre i projectar el documental 501, que li servirà com a fil conductor. El proper dilluns repetirà presentació, però a la llibreria Catalonia.
Aquest film documenta la situació de les gairebé 300 persones, la majoria dones de mitjana edat, que es van quedar a l’atur i van d’haver de reorientar la seva vida després del tancament de la planta tèxtil que una coneguda multinacional tenia a Bonmatí (Girona).
Com és possible que vostè, amable lector, no pugui anar-hi, almenys li deixo l’enllaç de la pel·lícula, que va emetre fa una setmana el canal 33 de Televisió de Catalunya.

Cares per als avatars

Moltes vegades, al Facebook i altres webs de caràcter social, això que anomenen la web 2.0, hem vist la cara dels nostres amics en versió de dibuixet.
Si us ve de gust jugar amb aquestes eines i que el vostre rostre tingui pinta de sèrie d’animació, com les de Els Simpson, Southpark o d’alguna cosa diferent a la vostra típica foto, podeu acudir a aquestes direccions per aconseguir-ho: Face your manga, la web de la pel·li dels Simpson i la dels South Park Studios.

Cinèfils de raça

Hi ha una raça de cinèfils que no només veu cinema, sinó que estudia, analitza i escriu sobre el tema. I bona part d’ells provenen del món universitari, de la Facultat d’Història.
Aquest matí, a la SGAE, un d’ells presenta el diccionari Directors de cinema a Catalunya, de l’A a la Z. És Magí Crusells i si es revisa la seva bibliografia en aquest web de la Universitat Internacional de Catalunya y en aquesta altra de la Universidad de la Rioja es pot comprovar com és d’extensa la seva intervenció en articles, obres col·lectives i llibres propis.

Cinema solidari

Aquest dimarts, dia 24, els proposo que surtin de casa i vagin al cinema a veure Slumdog Millionaire, no només pel plaer de veure una bona pel·lícula, que segur que els agradarà, sinó perquè a més a més faran una bona obra, perquè la recaptació que facin un grapat de cinemes (vegeu la llista) i la distribuïdora Filmax anirà a parar a dues ONG que treballen amb els nens del carrer a l’Índia: SSonrisas de Bombay i Paremos la pobreza infantil (Plan), encara que segur que n’hi ha més amb les que podeu col·laborar, encara que no sigui aquell dia ni anant al cinema, és clar.

Seguir leyendo

Almodóvar

Falten només sis dies per a l’estrena de Los abrazos rotos i Pedro Almodóvar ha posat en marxa -ja fa dies- la seva impressionant maquinària de difusió publicitària, des d’entrevistes mil·limètricament concedides a la possibilitat de veure fragments de la seva pel·lícula.
I fins ara, el que he vist, té molt bon aspecte

Cine, cine, cine…

Recorden la lletra d’aquella cançó de Luis Eduardo Aute que es diu Cine, cine?

«Cine, cine, cine, más cine por favor, que todo en la vida es cine y los sueños, cine son.»

Doncs els nois del Notodofilmfest tornen a l’atac i ens ofereixen un grapat de curtmetratges, com el d’aquí dalt, d’Alejandro Pérez Blanco, que qualsevol internauta pot veure on-line o descarregar al seu ordinador per gaudir de píndoles de bon cinema.
Somnis de qualitat d’un grapat de nous cineastes. No se’ls perdin. Valen la pena.

Cantar per Darfur

Demà, divendres, típic dia d’estrenes, és possible que ocult entre la resta de pel lícules, arriba a les pantalles de Barcelona i d’altres poblacions un film humil, però gran en intencions: es titula Sing for Darfur i ens intenta conscienciar sobre aquesta zona d’Àfrica a l’oest del Sudan, fronterera amb  la República Centreafricana, el Txad i Líbia, on s’està produint un gravíssim conflicte, amb neteja ètnica de milers de persones i l’exili de milions.
Val la pena donar un cop d’ull al lloc web del film, en el qual han col·laborat nombrosos membres de l’audiovisual català, i fer qualsevol de les 10 coses que ens proposen per ajudar en aquesta causa.

Seguir leyendo

Pe

Ja la coneixem tan sols per dues lletres, Pe, i Penélope Cruz ha aconseguit la grossa amb, potser, la pel·lícula més dolenta d’en Woody Allen.
Aquí la teniu, amb un Oscar a les seves mans, rodejada de les millors actrius del món.

Les apostes dels Oscar

Aquesta nit és la gala dels Oscar, la festa de tot cinèfil que es preï, malgrat lo avorrides que solen ser la majoria de les cerimònies i els acudits insofribles dels seus presentadors.
Per a nosaltres, la possibilitat que guanyi Penélope Cruz un Oscar a la millor actriu secundària li dóna un punt més d’interès.
Seguir leyendo

Documentals

Fa algunes setmanes, parlava del gènere documental amb Joan Salvat, l’exdirector del veterà espai 30 minuts, de TV-3 (recent Premi Ciutat de Barcelona). 
El periodista s’acabava de fer càrrec de l’actual àrea de documentals de la televisió catalana, que compta amb un espai destacat la nit dels divendres, titulat Sense ficció.
Dins d’aquest programa s’estan oferint excel·lents pel·lícules d’aquest gènere, que no s’ha de confondre amb els reportatges televisius a l’ús, on la rapidesa i immediatesa són habituals. 
Un d’aquests bons documentals és el que tornen a emetre avui, passada la mitjanit:  Bucarest, la memòria perduda, que acaba de guanyar els premis Gaudí i Goya al millor documental del 2008. 
Salvat entrevista, a més a més, a l’Albert Solé, l’autor del film i fill d’en Jordi Solé Tura, malalt d’Alzéimer i protagonista del documental.

Cinema d’animació

La maison en petit cubes

El meu amic Jordi Artigas és un home que ha lluitat per la dignitat del cinema d’animació català i que va estar alguns anys al capdavant de Asifa Catalunya, l’Associació Internacional del Film d’Animació, que agrupa professionals i entusiastes del cinema d’animació.
Seguir leyendo

Banda sonora

Fa més o menys un any, quan Barcelona TV va presentar les novetats de la seva nova programació, em va sorprendre la sèrie Banda sonora. És un format documental que explora la vida de diversos personatges relacionats amb la capital catalana a través de les cançons que els havien marcat.
Seguir leyendo

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑