El nostre petit món té avui aspecte de pilota de futbol.
This website uses cookies to improve your experience. We\'ll assume you\'re ok with this, but you can opt-out if you wish. Read More
Autor: TC (Página 91 de 169)
Nuestro pequeño mundo tiene hoy aspecto de balón de fútbol.
Después del cara a cara de anoche sobre las elecciones al Parlamento europeo entre Jaime Mayor Oreja y Juan Antonio López Aguilar en TVE, he querido darme una vuelta por el bosque político de internet y entre la hojarasca he podido vislumbrar que existe vida política más allá del PP y del PSOE.
Seguir leyendo
Després del cara a cara d’ahir a la nit sobre les eleccions al Parlament europeu entre Jaime Mayor Oreja i Juan Antonio López Aguilar a TVE, he volgut donar un cop d’ull pel bosc polític d’internet i entre la seva fullaraca he pogut albirar que existeix vida política més enllà del PP i del PSOE.
Seguir leyendo
Hace unos días se celebraron las Jornadas Blogs y Medios de Granada, que organiza la Asociación de Profesionales de la Información Digital de Andalucía (APDA).
Suele ocurrir que pese a la existencia de la red de redes y del exceso de información, aquí, en Catalunya, a veces estamos más informados de lo que pasa en Estados Unidos que de lo que pasa en Andalucía… y viceversa.
Fa uns dies es van celebrar les Jornadas Blogs y Medios de Granada, que organitza l’Asociación de Profesionales de la Información Digital de Andalucía (APDA). Sol passar que malgrat l’existència de la xarxa de xarxes i de l’excés d’informació, aquí, a Catalunya, a vegades estem més informats del que passa als Estats Units que del que passa a Andalusia … i viceversa.
La Malla es el medio de información en internet del grupo de comunicación público impulsado por la Diputación de Barcelona y que también integran la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), COMRàdio y la revista XarxaCOM.
Sus galardones Netreporter premian los mejores blogs hechos por estudiantes de bachillerato, formación profesional o universitarios, con el objetivo de fomentar la creatividad y la iniciativa de los jóvenes en la Red.
La ganadora en el apartado de estudiantes universitarios ha sido Esther del Campo, una joven de Valls (Alt Camp), autora del blog Pedrafoguera.
Seguir leyendo
La Malla és el mitjà d’informació a internet del grup de comunicació públic impulsat per la Diputació de Barcelona i que també integren la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), COMRàdio i la revista XarxaCOM.
Els seus guardons Netreporter premien els millors blocs fets per estudiants de batxillerat, formació professional o universitaris, amb l’objectiu de fomentar la creativitat i la iniciativa dels joves en la Red
La guanyadora en l’apartat d’estudiants universitaris ha estat l’Esther del Campo, una jove de Valls (Alt Camp), autora del bloc Pedrafoguera.
Seguir leyendo
I arriba el dissabte, amics, i és moment de relaxar-se, de dinar amb els amics, de fer una migdiadeta…
Descans, pur descans.
Y llega el sábado, amigos, y es momento de relajarse, de comer con los amigos, de hacer una siestecita…
Descanso, puro descanso.
D’aquí a una setmaneta comença el Saló del Còmic de Barcelona, que aquest any, entre d’altres moltes coses, dedica una exposició als 20 anys d’autor professional d’en Cels Piñol, potser l’únic dibuixant que ha aconseguit seguir sent un fan (o potser un fancaçador) i viure’n.
I no tans sol això, sinò que ha estat capaç d’escriure una novel·leta semi-autobiogràfica i fer-me somriure amb les seves aventures d’aprenent de pare.
Dentro de una semanita empieza el Salón del Cómic de Barcelona, que este año, entre otras muchas cosas, dedica una exposición a los 20 años de autor profesional de Cels Piñol, quizá el único dibujante que ha conseguido seguir siendo un fan (o tal vez un fancazador) y vivir de ello.
Y no tan solo eso, sino que hasido capaz de escribir una novelita semiautobiográfica y hacerme sonreír con sus aventuras de aprendiz de padre.
M’explica l’Alfons Nonell-Canals (gràcies!) que Medicus Mundi Catalunya ha produït una pel·lícula, Silêncio da mulher, dirigida per Gabriel Mondlane, un realitzador moçambiquès, centrada en la història d’una jove que viu amb el seu marit i família en una zona rural del sud de Moçambic. Quan ella queda embarassada, descobreix que és seropositiva i haurà de lluitar contra les barreres i tabús que envolten aquest tema.
La projecció és gratuïta, es fa als cinemeses Verdi Park (carrer de Torrijos, 49), de Barcelona, a les 22.15 hores.
Hi haurà una presentació i debat a càrrec del propi Mondlane, i de Cristina Álvarez, metgessa i antropòloga, coordinadora de la investigació sociosanitària de la qual ha sorgit el documental.
Una iniciativa tan interessant com necessària de solidaritat.
Me explica Alfons Nonell-Canals (¡gracias!) que Medicus Mundi Catalunya ha producido una película, Silêncio da mulher, dirigida por Gabriel Mondlane, un realizador mozambiqueño, centrada en la historia de una joven que vive con su marido y familia en una zona rural del sur de Mozambique. Cuando ella queda embarazada, descubre que es seropositiva y deberá luchar contra las barreras y tabúes que rodean este tema.
La proyección es gratuita, se efectúa en los cines Verdi Park (calle de Torrijos, 49), de Barcelona, a las 22.15 horas.
Habrá una presentación y debate a cargo del propio Mondlane, y de Cristina Álvarez, médica y antropóloga, coordinadora de la investigación sociosanitaria de la que ha surgido el documental.
Una iniciativa tan interesante como necesaria de solidaridad.
La informática va rápida, rapidísima…
Lo que ahora conocemos como normal era impensable hace 10, 15 años…
Mis amigos Lo Vilot y Jordi Pina me han dado a conocer el web de El Tamiz, muy interesante sobre temas de ciencia, y en concreto dentro de este, la bitácora comunitaria El Cedazo, donde he podido leer Historia de un Viejo Informático. Los tormentosos años 90 (primera parte): la guerra de los PC’s, un artículo muy ameno sobre la historia de los ordenadores, que os sugiero no os perdáis, sobre todo los más jóvenes…
Nosotros la conocemos de haberlo vivido… y sufrido.
La informàtica va ràpida, rapidíssima…
El que ara coneixem com normal era impensable fa 10, 15 anys…
Els meus amics Lo Vilot i en Jordi Pina m’han fet conèixer de El Tamiz, un web molt interessant sobre temes de ciència i en concret, dins d’aquest espai, la bitàcola comunitària El Cedazo, on he pogut llegir Historia de un Viejo Informático. Los tormentosos años 90 (primera parte): la guerra de los PC’s, un article molt amè sobre l’història dels ordinadors, que us suggereixo no us perdeu, sobretot els més joves…
Nosaltres ja la coneixem d’haver-la viscut… i patit.
Suposo que he de ser musicalment fàcil de conformar i, a més, molt poc nacionalista, perquè a mi no em desagrada la cançó Fairytale, del noruec Alexander Rybak.
Perquè, potser hauria de donar suport a Soraya, la representant de TVE a Eurovisió?
En realitat m’importa molt poc aquest festival de música prefabricada i menys les declaracions de la cantant, escombrant culpes cap a tothom, menys cap a ella, és clar. Però caldria recordar-li que l’inefable Rodolfo Chikilicuatre va aconseguir més punts i més audiència que ella.
Em preocupa saber què pinta TVE en tota aquesta història que, suposo, li ha costat una pasta a la nostra televisió pública estatal i, sobretot, si al final ho acabarem pagant els ciutadans.
Supongo que debo ser musicalmente fácil de conformar y, además, muy poco nacionalista, porque a mí no me disgusta la canción Fairytale, del noruego Alexander Rybak.
Porque, ¿quizá debería apoyar a Soraya, la representante de TVE en Eurovisión?
En realidad me importa muy poco este festival de música prefabricada y menos las declaraciones de nuestra cantante, barriendo culpas hacia todas partes, menos hacia sí misma, claro está. Pero me habría que recordarle que el inefable Rodolfo Chikilicuatre logró más puntos y mayor audiencia que ella.
Me preocupa saber qué pinta TVE en este sarao que, supongo, le debe costar una pasta gansa a nuestra televisión pública estatal y, sobre todo, si al final lo acabaremos pagando todo los ciudadanos.
Clara Mas és una jove a la que he vist créixer com a dissenyadora.
En aquests temps econòmicament moguts va tenir la valentia de deixar una petita empresa per establir-se pel seu compte. Tota una emprenedora. Ho tenia molt clar, Claríssim, com el seu propi nom, com la seva decisió, com el nom del seu web.
Això va ser fa només un parell d’anys i, de mica en mica, ara ens sorprèn amb un premi, el primer d’altres que segur que arribaran.
Ha estat amb aquest cartell, el de les festes del popular barri de Gràcia de Barcelona.
Clara Mas es una joven a la que he visto crecer como diseñadora.
En estos tiempos económicamente movidos tuvo la valentía de dejar una pequeña empresa para ponerse por su cuenta. Vamos, una emprendedora. Lo tenía muy claro, Claríssim, como su propio nombre, como su decisión, como el nombre de su web.
Eso fue hace sólo un par de años y, pasito a pasito, ahora nos sorprende con un premio, el primero de otros que seguro llegarán.
Ha sido con este cartel, el de las fiestas del popular barrio de Gràcia de Barcelona.