El blog del periodista Txerra Cirbian

Autor: TC (Página 87 de 169)

La Rochelle

Per començar aquests articles estiuencs, us vaig a proposar un joc a partir d’un recorregut que acabo de fer per França. I com segurament hi haurà alguns lectors que aniran de vacances a aquest país o passaran per ell per anar cap al nord o el centre d’Europa, hi haurà algun d’aquests llocs que potser us vingui de gust visitar.
Seguir leyendo

La Rochelle

Para empezar estos artículos veraniegos, os voy a proponer un juego a partir de un recorrido que acabo de realizar por Francia. Y como seguramente habrá algunos lectores que se irán de vacaciones a este país o pasarán por él para ir hacia el norte o el centro de Europa, habrá alguno de estos lugares que quizá os apetezca visitar.
Seguir leyendo

De vuelta…

¿Qué puede hacer uno cuando le envían este dibujo?
Pues eso, que me pongo de nuevo a escribir para ustedes, para vosotros, para mí mismo.
Y como no quiero usar mis vacaciones como elemento sólo lúdico, en estos días os iré explicando algunas sugerencias para los que aún no habéis marchado de viaje, a partir de mi propia experiencia.

El dibujo. Es de Mauro Entrialgo, cuyo sitio web es todo un descubrimiento.

Un libro. También os dejo una propuesta de lectura: mi amiga Marta Pérez Sierra acaba de ganar su enésimo premio de cuentos, en este caso por La caravana.
Empieza así:

«Nunca hubiera imaginado que yo sería capaz de entrar en un habitáculo por la ventana, y menos si el habitáculo era una caravana…»

El original está en catalán, pero podéis obtener una traducción razonable con el traductor de Google o el del Instituto Cervantes.

De tornada…

Què es pot fer quan t’envien aquest dibuix?
Doncs això, que em poso de nou a escriure per vostès, per a vosaltres, per a mi mateix.
I com no vull utilitzar les meves vacances com a element només lúdic, en aquests dies us aniré explicant alguns suggeriments per als que encara no heu marxat de viatge, a partir de la meva pròpia experiència.

El dibuix. És de Mauro Entrialgo; el seu web es tot un descobriment.

Un llibre. També us deixo una proposta de lectura: la meva amiga Marta Pérez Sierra acaba de guanyar el seu enèsim premi de contes, en aquest cas per La caravana.
Comença així :

«Mai hauria imaginat que jo fos capaç d’entrar a un habitacle per la finestra, i menys si l’habitacle era una caravana plena de pols…»

Anna Ferrer

Antes de despedir este blog unos días por vacaciones, os comento que Anna Ferrer, la viuda de Vicente Ferrer, estará mañana en Barcelona.
Entre otras actividades presidirá el funeral por el fallecido en la basílica de Santa María del Mar, mañana, miércoles, 1 de julio, a las 19.30 horas.
Según explica su familia en su web:

«Las circunstancias actuales no le permiten permanecer demasiado tiempo en nuestro país porque debe seguir atendiendo asuntos urgentes en Anantapur. Por ello, será a partir del mes de octubre cuando la Fundación organice actos de homenaje a Vicente Ferrer en toda España».

Ayudémosles a que su labor siga viva.

Anna Ferrer

Abans d’acomiadar aquest bloc uns dies per vacances, us comento que l’Anna Ferrer, la viuda d’en Vicenç Ferrer, estarà demà a Barcelona.
Entre d’altres activitats presidirà el funeral per el seu marit a la basílica de Santa Maria del Mar, demà, dimecres, 1 de juliol, a les 19.30 hores.
Segons explica la família a la seva web:

«Les circumstàncies actuals no li permeten romandre massa temps en el nostre país, perquè ha de seguir atenent assumptes urgents a Anantapur. Per això, serà a partir del mes d’octubre quan la fundació organitzi actes d’homenatge a Vicenç Ferrer a tota Espanya».

Ajudem-los a que la seva tasca segueixi viva.

Tebeosfera

Per als amants dels còmics o historietes, res millor que doneu un cop d’ull a la Tebeosfera, una magnífica iniciativa de Manuel Barrero, un zamorà afincat a Sevilla que ha fet de la seva afició una declaració d’amor als tebeos (paraula usada en record del famós TBO).
Amb l’ajuda d’un grapat de voluntariosos col·laboradors edita en internet una revista dedicada al gènere, continuació del no menys interessant Tebeosblog que venia publicant des de fa ara justament cinc anys, el 2004, i que es pot consultar amb delit com si un arxiu de tractés .
En el seu tercer lliurament, la revista inclou una molt interessant entrevista amb el dibuixant José María Beá.

Tebeosfera

Para los amantes de los cómics o historietas, nada mejor que os deis una vuelta por la Tebeosfera, una magnífica iniciativa de Manuel Barrero, un zamorano afincado en Sevilla que ha hecho de su afición una declaración de amor a los tebeos (palabra usada en recuerdo del famoso TBO).
Con ayuda de un puñado de voluntariosos colaboradores edita en internet una revista dedicada al género, continuación del no menos interesante Tebeosblog que venía publicando desde hace ahora justamente cinco años, en el 2004, y que se puede consultar con deleite como si un archivo de tratara.
En su tercera entrega, la revista incluye una muy interesante entrevista con el dibujante José María Beá.

Calor

Aquesta tarda feia molta calor a Barcelona.
Bona prova d’això és la jove de la foto que Francesc Casals publica a El Periódico; un jovenet vestit només amb un retall i una cresta punk, que hem vist a la Gran Via a l’alçada de Rocafort; i aquest senyor, que he captat amb el telèfon mòbil, al carrer de Sepúlveda, mentre anàvem a prendre’ns un granissat a la Gelateria Sirvent, una de les millors de la ciutat.

Calor

Esta tarde hacía mucho calor en Barcelona.
Buena prueba de ello es la joven de la foto que Francesc Casals publica en El Periódico; un jovencito vestido sólo con un taparrabos y una cresta punk, que hemos visto en la Gran Via a la altura de Rocafort; y este señor, al que he captado con un teléfono móvil, en la calle de Sepúlveda, mientras íbamos a tomarnos un granizado a la Heladería Sirvent, una de las mejores de la ciudad.

Ricky Rubio

En aquesta bogeria anomenada NBA, un virus que els passa pel cap i la butxaca als grans jugadors espanyols de bàsquet de tant en tant, acaben de donar carbasses a mitges a en Ricky Rubio, el jove jugador de la Penya.
Per això, m’ha agradat llegir les quatre veritats que Luis Mendiola, un dels millors periodistes espanyols de bàsquet, li retreu a l’encara jugador del DKV Joventut de Badalona en un article d’El Periódico de Catalunya, apropiadament titulat Minnesota … i per què no la Penya?

«És un bon moment perquè ell i aquells que l’envolten puguin restablir els ponts de diàleg amb la Penya. No tindria sentit que Ricky i la seva família s’acabessin llançant els plats pel cap amb la directiva del club que estimen. I, esportivament, és possible que aquesta sortida li sigui més convenient que cap altra.»

Ja veurem el que vol fer. A la seva pàgina web, de moment, sembla que no ho té gens clar.

Ricky Rubio

En esa locura llamada NBA, un virus que les pasa por la cabeza y el bolsillo a los grandes jugadores españoles de baloncesto de vez en cuando, acaban de dar calabazas a medias a Ricky Rubio, el joven jugador de la Penya.

Por eso, me ha gustado leer las cuatro verdades que Luis Mendiola, uno de los mejores periodistas españoles especializados en baloncesto, le canta al aún jugador del DKV Joventut de Badalona en un artículo de El Periódico de Catalunya, apropiadamente titulado «Minnesota… ¿y por qué no la Penya?»

«Es un buen momento para que él y los suyos puedan restablecer los puentes de diálogo con la Penya. No tendría sentido que Ricky y su familia acabaran tirándose los trastos a la cabeza con la directiva del club que aman. Y, deportivamente, posiblemente esa salida le convenga más que ninguna.»

Veremos a ver qué hace. En su página web, de momento, parece que no lo tiene nada claro.

Jacko

Ha desaparegut en Michael Jackson i em passa com amb la Diana Spencer, lady Di: no sento cap emoció especial.
En canvi, sí vaig lamentar, fa uns dies, la mort d’en Vicenç Ferrer. La seva pèrdua afecta milions de persones, però no produeix beneficis comercials a cap indústria, al contrari del que passarà amb Jacko: segur que els seus discos desapareixeran en menys que canta un gall de les prestatgeries de les botigues de música i farà guanyar diners a seva discogràfica després de mort.
Hi ha qui diu que Jackson era un geni, un gran lletrista i compositor. No ho dubto, encara que no era sant de la meva devoció. La seva extravagant personalitat tampoc m’ajudava.
De totes maneres, m’he ficat a Youtube per veure el que feia. Al canal oficial del cantant he trobat d’entrada seva Thriller i m’ha tornat a agradar (un vídeo vist per més de 40 milions de persones), com m’agraden alguns dels seus altres grans videoclips, en especial el simbòlic Black or white.
Però crec que és bo recordar també que darrere d’ells havia grans noms del cinema, com ara John Landis (ara de capa caiguda) i Martin Scorsese, autors d’aquestes magnífiques peliculetes musicals.

Jacko

Ha fallecido Michael Jackson y me pasa como con Diana Spencer, lady Di: no siento ninguna emoción especial.
En cambio, sí lamenté, hace unos días, la muerte de Vicente Ferrer. Su pérdida afecta a millones de personas, pero no produce beneficios comerciales a ninguna industria, al contrario de lo que pasará con Jacko: seguro que sus discos desaparecerán en menos que canta un gallo de las estanterías de las tiendas de música y hará ganar dinero a su discográfica después de muerto.
Hay quien dice que Jackson era un genio, un gran letrista y compositor. No lo dudo, aunque no era santo de mi devoción. Su extravagante personalidad tampoco ayudaba.
De todas formas, me he metido en Youtube para ver lo que hacía. En el canal oficial del cantante, he encontrado de entrada su Thriller y me ha vuelto a gustar (un vídeo visto por más de 40 millones de personas), como me gustan algunos de sus otros grandes videoclips, en especial el simbólico Black or white.
Pero creo que es bueno recordar tambien que detrás de ellos había grandes nombres del cine, como John Landis (ahora de capa caída) y Martin Scorsese, autores de esas magníficas peliculitas musicales.

Usar las redes P2P… ¿es ilegal?

Me llega (vía agencia) el primer estudio de una revista, Muy Computer, sobre el tema de las redes P2P.
Los redactores de este tema avisan:

«En nuestra intención no ha estado entrar en polémicas (…) sólo hemos querido saber cómo es la relación de nuestros lectores con el P2P, que ya os adelantamos es muy fluida.»

Y la conclusión a la que llegan tras realizar una encuesta a 3.830 internautas que contestaron a 16 preguntas sobre el tema, no deja lugar a dudas.

«…el 87% de nuestros lectores tienen claro que al descargarse contenido de una red P2P no están cometiendo algún acto ilegal, al mismo tiempo que el 86% no se siente influido por las campañas oficiales contra la piratería de música y películas.»

El uso de estas redes es absolutamente legal. Otra cosa es lo que te descargues a través de ellas… Y aquí parece que nuestras conciencias son muy laxas.

Fer servir les xarxesP2P… és il·legal?

M’ha arribat (via agencia) el primer estudi d’una revista, Muy Computer, sobre el tema de les xarxes P2P.
Els autors d’aquest tema avisen:

«En la nostra intenció no ha estat entrar en polèmiques (…) només hem volgut saber com és la relació dels nostres lectors amb el P2P, que ja us avancem és molt fluïda.»

I la conclusió a la que arriben després de fer una enquesta a 3.830 internautes que van respondre a 16 preguntes sobre el tema, no deixa cap dubte:

«…el 87% dels nostres lectors tenen clar que al descarregar contingut d’una xarxa P2P no estan cometent cap acte il·legal, al mateix temps que el 86% no se sent influït per les campanyes oficials contra la pirateria de música i pel·lícules.»

L’ús d’aquestes xarxes és absolutament legal; una altra cosa és el que et descarreguis a través d’elles… I aquí sembla que les nostres consciències són molt laxes.

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑