El blog del periodista Txerra Cirbian

Autor: TC (Página 86 de 169)

Gayane

Entre les cançons que el meu amic El Druida comparteix amb tots vosaltres a través del meu bloc, hi ha alguns noms molt poc coneguts a Catalunya i a Espanya, com el de Gayan, la cantant celta que apareixia com a plat musical del dimecres, 29, amb la cançó Can’t you see.
Si no recordeu com sona, aquí us deixo de nou l’enllaç, que també podeu recuperar a l’arxiu de les músiques del Druida.
Gayan és una jove compositora i intèrpret descoberta fa només tres anys. Amb tan sols una guitarra, se l’ha vist en diversos festivals i ha donat bastants concerts a França.
La web Filets bleus destaca la seva bella veu, dolçor i sensibilitat, amb el folk i el rock de fons.
Només té un disc editat, en anglès i francès, titulat He brings you flowers, a la companyia independent de música celta Keltia Musique, amb peces com aquesta Can’t you see, de la qual parlava abans, i altres de les que es poden escoltar alguns fragments.
Lo estrany del cas, d’aquesta i d’altres artistes, és la seva escassa ressonància mediàtica.
Però on és ara? On actua?
Misteri.
Fins i tot la seva web personal s’atura en una entrada de fa un parell d’anys.

Gayane

Entre las canciones que mi amigo El Druida comparte con todos vosotros a través de mi blog, hay algunos nombres muy poco conocidos en España, como el de Gayane, la cantante celta que aparecía como plato musical del miércoles, 29, con la canción Can’t you see.
Si no recordáis como suena, aquí os dejo de nuevo el enlace, que también podéis recuperar en el archivo de las músicas del Druida.
Gayane es una joven compositora e intérprete descubierta hace sólo tres años. Con sólo su guitarra a cuestas, se la ha visto en varios festivales y ha dado bastantes conciertos en Francia.
La web Filets bleus destaca su bella voz, dulzura y sensibilidad, con el folk y el rock de fondo.
Sólo tiene un disco editado, en inglés, titulado He brings you flowers, en la compañía independiente de música celta Keltia Musique, con piezas como esa Can’t you see, de la que hablaba antes, y otras de las que se pueden escuchar algunos fragmentos.
Lo extraño del caso, de esta y de otros artistas, es su escasa resonancia mediática. ¿Dónde está ahora? ¿Dónde actúa?
Misterio. Incluso su web personal se para en una entrada de hace un par de años.

Carnac

Recordo haver visitat Carnac ara fa 25 anys, quan es podia passejar pels caminets d’herba que hi havia entre els centenars de menhirs alineats al llarg de més d’un quilòmetre.
Com deia ahir, el lloc sempre m’havia fet pensar en la pedrera d’Obélix, l’amic grassonet d’Astérix el gal.
En aquesta ocasió tot havia canviat i estava molt més cuidat…

Seguir leyendo

Carnac

Recuerdo haber visitado Carnac hace 25 años, cuando se podía pasear por los caminitos de hierba que había entre los cientos de menhires alineados en el campo a lo largo de más de un kilómetro.
Como decía ayer, el lugar siempre me había hecho pensar en la cantera de Obélix, el amigo gordito de Astérix el galo.
En esta ocasión el lugar había cambiado y todo estaba más cuidado…

Seguir leyendo

Enllaçant enllaços

Fa tres mesos, es va presentar un estudi de la web Bitácoras.com sobre l’estat de la blogosfera hispana, que ja vaig comentar en el seu dia.
El seu responsable, Raúl Ordóñez, va esmentar que la seva empresa té indexats… més de 300.000 ciberdiaris!
Som molts els que expressem les nostres idees, desitjos i opinions en aquest món virtual, tot i que no som tants els que intentem fer-ho cada dia, robant temps al temps.
I de vegades m’aturo, cerco i visito altres blocs.

Seguir leyendo

Enlazando enlaces

Hace tres meses, se presentó un estudio de la web Bitácoras.com sobre el estado de la blogosfera hispana, que ya comenté en su día.
Su responsable, Raúl Ordóñez, citó que su empresa tiene indexados… ¡más de 300.000 ciberdiarios!
Somos muchos los que expresamos nuestras ideas, deseos y opiniones en este mundo virtual, aunque no somos tantos los que intentamos hacerlo cada día, robando tiempo al tiempo.
De vez en cuando, me paro, busco y visito otros blogs.

Seguir leyendo

Un ocellet al jardí

És diumenge i aquest ocellet s’acosta a menjar unes molles que li acaba de deixar un amic sobre una gandula del jardí. També li ha posat aigua i l’animalet no té cap por per acostar-se a beure i menjar.

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑