Recordo haver visitat Carnac ara fa 25 anys, quan es podia passejar pels caminets d’herba que hi havia entre els centenars de menhirs alineats al llarg de més d’un quilòmetre.
Com deia ahir, el lloc sempre m’havia fet pensar en la pedrera d’Obélix, l’amic grassonet d’Astérix el gal.
En aquesta ocasió tot havia canviat i estava molt més cuidat…

Tant, que d’entrada vaig passar de llarg de la zona de Le Ménec i vaig arribar fins al centre del poble de Carnac. La meva badada va ser tan gran que em vaig adreçar a l’ Oficina de Turisme per indagar on estaven els maleïts menhirs.
Sorpresa. Eren les 13.50 i fins a les 14.00 hores no obrien. Es van fer pregar, la veritat. Hi havia dues portes d’accés i diversos turistes esperant, però els funcionaris de torn no van aixecar el cartell de tancat fins passats un parell de minuts de les 2 de la tarda. Crec que és la primera vegada que m’ha passat una cosa així a França. I la noia que atenia el taulell tampoc va ser un model d’informació respecte a les meravelles de la zona. Llàstima.

Vam recular fins a la zona dels alineament megalítics i vaig comprovar, no sense certa nostàlgia, que havien tancat la zona, que ara es podia visitar fent una mena de circuit circular, però sense trepitjar els camins centrals, que eren els que antany permetien veure i tocar els pedrots.
Però, com cita l’entrada de la Viquipèdia, aquesta decisió també ha permès conservar millor els monuments i que l’herba torni a créixer allà on les petjades de milions de turistes l’havien convertit en pols.

«La gran afluència de turistes ha erosionat el sòl en el que s’assenten els menhirs de Carnac, amb el risc que les pedres basculin i caiguin. Això, unit a les agressions directes que han sofert alguns menhirs, va motivar que en 1991 s’aixequés un tancat al voltant les zones més deteriorades. Avui només els especialistes, estudiosos i cuidadores poden accedir a les pedres en la major part del recinte.»

De totes maneres, Carnac segueix tenint un toc de misteri i de llegenda que em segueix sorprenent ara com ho va fer ja fa un quart de segle, en la meva primera visita.
El Centre de Monuments Nacionals de França té una molt interessant web sobre Carnac que us permetrà descobrir més coses d’aquest impressionant lloc.