Recordo haver visitat Carnac ara fa 25 anys, quan es podia passejar pels caminets d’herba que hi havia entre els centenars de menhirs alineats al llarg de més d’un quilòmetre.
Com deia ahir, el lloc sempre m’havia fet pensar en la pedrera d’Obélix, l’amic grassonet d’Astérix el gal.
En aquesta ocasió tot havia canviat i estava molt més cuidat…

Seguir leyendo