Després de la nostra visita a La Roche-Bernard, en el nostre camí cap al nord, vam decidir prescindir de Nantes, bressol d’en Jules Verne i capital massa gran com per estar-hi només unes hores. En canvi, vam optar per fer dues curtes parades: a Vannes, la capital de Morbihan, amb un golf on hi ha un munt de precioses illes, i Carnac, la coneguda pedrera de l’entranyable Obèlix.

Era dia de mercat i vam poder aparcar en una zona de parquímetres al costat dels antics safareigs, situats en els fossars de les muralles de la ciutat.
Va ser aquí on vam re-descobrir que els francesos ens porten dues hores d’avantatge als espanyols: a les 12 del migdia tot el món se’n va a dinar a casa seva, els pàrquings a l’aire lliure queden desocupats i es pot aparcar en aquestes zones de forma gratuïta… fins a les 2 de la tarda, és clar. Va ser llavors quan nosaltres vam optar per marxar i buscar algun lloc on menjar… l’entrepà, perquè a aquelles hores ja no hi havia cap restaurant francès que es dignés a servir ni una tapa.

El centre històric de Vannes és petit, amb carrerons on cada edifici és un comerç, cases típiques amb aquest tradicional entrellaçat de fusta, com el d’aquestes fotografies. La catedral sobresurt per sobre de les teulades, mig encaixonada. I a les placetes hi actuen mims i malabaristes aficionats per a delit dels més petits.

Com ens agraden els mercats, vam gaudir del que hi havia, amb parades que s’escampaven per tot arreu.
L’atenció a l’Oficina de Turisme va ser molt correcta. I encara que el nostre francès era bo, un jove ens va atendre en castellà i ens va facilitar les coses. També ens va indicar el camí cap a Carnac.
Si us ve de gust conèixer més coses de Vannes, la web de l’ajuntament permet recórrer virtualment la ciutat i està en castellà. En la seva versió original francesa també inclouen diversos vídeos de caràcter turístic.