Em segueix sorprenent el Web 2.0, aquesta immensa comunitat d’usuaris d’internet, de qualsevol part del país o del món que col·labora, que intercanvia, i que, a més a més, entra amb generositat a la teva bitàcola, la llegeix i, a sobre, et deixa un comentari agradable.
Un d’ells és Pau Llop. A la seva pàgina web explica qui és:
«Em dic Pau Llop, tinc 26 anys i sóc periodista, que és gairebé dir que sóc una persona. No sempre he treballat en coses que m’agradessin, però sí la majoria de vegades. Mai he gaudit tant com en una redacció d’un diari dels de tota la vida, però ara la meva obsessió gira al voltant a la redacció global que s’està convertint el planeta sencer.No m’espanta en absolut, crec que s’acosten nous temps en l’ecosistema mediàtic i, per tant, han de ser molt bons també per als periodistes joves vocacionals amb noves idees i formes de crear, gestionar i difondre continguts digitals.En e-Contenidos escric sobre aquest tipus de coses i en Bottup.com les porto a terme.»
El que explica en la seva web és interessant i, el que ell i els seus companys porten a terme en Bottup.com avança algunes de les formes que pot tenir el periodisme en el futur.
Però el que també m’ha aportat en Pau és la possibilitat de conèixer altres temes i gent a través dels seus enllaços i articles.
Un d’ells és el que dedicava a Pablo Aretxabala, a l’entrada «Meme: influyes con tu blog (meme és un neologisme d’upa).
I de Pau a Pablo, on resulta que Hontza és la pàgina personal d’Aretxabala, Director General de VISESA (Empresa Promotora d’Habitatge Protegit del Govern Basc) i militant d’Ezker Batua Berdeak.
Els puc assegurar que val la pena llegir el que diu.
Ahir a la nit vam estar veient a la tele Stepmom, que es va estrenar a Espanya el 1999 com Quédate a mi lado, un melodrama lleuger i familiar de Chris Columbus, el director de Solo en casa, Nueve meses i alguns Harry Potter.
