Sempre m’han agradat els punts suspensius al final d’un text.
Signe de puntuació format per tres punts consecutius (…) – i només tres -, anomenat així perquè entre els seus usos principals hi ha el de deixar en suspens el discurs.
Signe de puntuació (…) que indica que el sentit d’una frase resta suspès, que una enumeració és incompleta.
Tenen el mateix significat gramatical que el punt, tot i que indiquen al lector que la frase precedent podria continuar.
Joaquín Sabina els utilitza en «Lo peor del amor«:
El pitjor de l’amor és quan passa / quan al punt final dels finals / no li queden dos punts suspensius…
En aquest cas, ho podeu aplicar al final d’aquest any… que segueix el 2010, d’aquí a unes hores.
Siempre me han gustado los puntos suspensivos al final de un texto.
