No vull exercir de marujo, però vull ser testimoni de l’èxit de Ventdelplà: tinc amigues (i amics!!!) capaços de no quedar amb ningú ni dilluns ni dimarts a la nit perquè han de veure la nova sèrie de TV-3… I això que aquesta setmana hem vist com els guionistes es treien de la butxaca, per tota la patilla, un germà bessó d’en Gustau. Tot plegat per a recuperar a en Joan Crosas.
Tot això és per dir que discrepo d’en Magí Camps, que va escriure un article a La Vanguardia dimarts passat, dia 19. El text era linguïsticament excel·lent i, de fet, es va treure de la màniga un «eolónimos» per a pujar el tó intelectual… Bé… l’articulista venia a dir que no li agradava el nom.
Ho sento, però jo n’estic entusiasmat…
Potser perquè m’agraden tant els noms dels vents en català: gregal, llevant, xaloc, migjorn, garbí o llebeig, ponent, mestral, tramuntana…