Com ho dic en el títol, hi ha SOUS, amb majúscules, i sous.
Hem acceptat sempre que aquesta diferència es deu a un global que integra des dels estudis fins a l’experiència, passant per la responsabilitat del càrrec que ostentes i l’èxit del treball realitzat.
El dubte, per al comú dels mortals, ens assalta quan ens enfrontem a una situació de crisi, amb milions d’aturats, i el subjecte a criticar és un polític.
Amb això em refereixo a alguns alts càrrecs de l’Administració (l’espanyola, en general, i la catalana, en particular), que després de retirar-se de la primera línia de la política, es «prejubilen» amb un sou que ja voldríem tots. El recent cas d’Ernest Benach és paradigmàtic, però també n’hi ha molt exministre corrent pel món.
Són els mateixos parlamentaris els que s’atorguen i augmenten o redueixen (com en aquesta última legislatura) el jornal, però el seu no té res a veure amb el meu ni el dels aturats ni amb els que necessiten 400 euros d’ajuda quan han arribat al final de l’atur.
¿No hauríem de posar fi a aquestes situacions?
This website uses cookies to improve your experience. We\'ll assume you\'re ok with this, but you can opt-out if you wish. Leer más