Com ho dic en el títol, hi ha SOUS, amb majúscules, i sous.
Hem acceptat sempre que aquesta diferència es deu a un global que integra des dels estudis fins a l’experiència, passant per la responsabilitat del càrrec que ostentes i l’èxit del treball realitzat.
El dubte, per al comú dels mortals, ens assalta quan ens enfrontem a una situació de crisi, amb milions d’aturats, i el subjecte a criticar és un polític.
Amb això em refereixo a alguns alts càrrecs de l’Administració (l’espanyola, en general, i la catalana, en particular), que després de retirar-se de la primera línia de la política, es «prejubilen» amb un sou que ja voldríem tots. El recent cas d’Ernest Benach és paradigmàtic, però també n’hi ha molt exministre corrent pel món.
Són els mateixos parlamentaris els que s’atorguen i augmenten o redueixen (com en aquesta última legislatura) el jornal, però el seu no té res a veure amb el meu ni el dels aturats ni amb els que necessiten 400 euros d’ajuda quan han arribat al final de l’atur.
¿No hauríem de posar fi a aquestes situacions?
Sous i sous
Deja una respuesta
Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.
Totalment d’acord. La feina realitzada per l’Ernest, com d’altres polítics progressistes, és força lloable, però a mi no em sembla que amb això hagin de mantenir una pensió que, en pessetes, és mil·lionària.
Crec que l’exemple a seguir és n’Anguita, que es va retirar renunciant a la seva pensió com a parlamentari, bastant més quantiosa que la pensió de mestre que li ha quedat.
I s’autoanomenen d'»Esquerres»!!
Si això ho fan els partits de dretes, molta gent ho veu normal, però no per això es deixen de tibar dels cabells, per allò de que sempre miren per ells mateixos, que són antisocials, etc.
Ja sé que sembla molt demagògic, però ja m’agradarà veure els exdiputats de partits d’esquerra, tipus ICV.
Una cosa és ser compromès amb unes idees i una altra ser un babau.
Al final serà com la pel.lícula de «Coge el dinero y corre». Una cosa és ser un polític professional i cobrar mentre s’és i una altra de molt diferent és cobrar certes quantitats quan s’ha deixat de ser-ho.
Tant per tant, voto partits de dretes.
Com diu l’Aritz, un bon exemple va ser l’Anguita, que es va retirar renunciant a la seva pensió com a parlamentari. Qüestió d’ètica 🙂
Efectivament Frederic, no podràs trobar ni un sol exemple a IU-ICV-EUiA que tenint una pensió alternativa a la de polític (que són la majoría), no hagin renunciat a la d’ex-càrrec públic.