En aquests temps que semblen haver-se esvaït les ideologies, Maruja Torres escrivia ahir, en el suplement El País Semanal, sobre un personatge atípic:Ralph Nader.
Deia l’escriptora en el seu article, titulat Hombres de antes:
«Algunos de ustedes, si forman parte de mi quinta y fueron lectores de Triunfo y de Cuadernos para el Diálogo, recordán a Ralph Nader, activista de los derechos del consumidor, de la protección del medio ambiente, azote de las grandes corporaciones…»
I afegia la periodista: “Els seus èxits es troben a la Wikipedia.»
En efecte, la Wikipedia, a l’entrada referida a Nader, ofereix un retrat que suggereixo consultar.
Com altres vegades, Nader torna a presentar-se com a candidat a la presidència dels Estats Units. És el tercer en discòrdia davant el demòcrata Barack Obama i el republicà John McCain, dues formes d’entendre el capitalisme des de postures diferents… però pròximes.
Per això, ahir mateix, un jove pròxim a Iniciativa per Catalunya, em deia:
«Nader em sembla millor que demòcrates i republicans, però tampoc em sembla prou bé, perquè intenta canviar el capitalisme des de dins del capitalisme, però no ho intenta combatre. El capitalisme és inherentment injust. Reformar-ho no el fa just. La solució és el control democràtic dels mitjans de producció.»
És una bona idea. I segueixo el fil de Maruja Torres: encara sort que hi ha homes que “segueixen creient en l’ètica, en la veritat, en la denúncia, en la força d’uns pocs per canviar les coses”.
Només la força d’uns pocs? Millor la força de tots.
Deja una respuesta