Es casi migdia quan rebo un correu electrònic de la nostra amiga Marta, mestra, escriptora i poeta.
Ens diu que «avui, La Vanguardia publica un poema meu, breu, en el concurs de e-poemas. Si vols el pots llegir a l’aquest enllaç o a la meva página web«.
El poema de Marta es diu He aturat el vent i, per a qui vulgui llegir-lo ara, diu així:

Sóc la teva absència.
La pell s’ha organitzat en dunes:
relligo dies d’arena
on pinto el teu nom per fer-te mot.
Sóc el teu traç.
Tatuatge líquid sota les parpelles.