Per als aficionats a la meteorologia, que són molts i, a Catalunya, apassionats, la presència a TV-3 de Mònica López va ser una brisa d’aire fresc. Ara ho és a TVE.
No dic que els seus companys d’armes, en Tomàs Molina, el Francesc Mauri i companyia, no ho facin bé, no. Dic que ella –com l’Alfred Rodríguez Picó, per exemple– té un do: naturalitat i espontaneïtat en pantalla que, units als seus coneixements, s’agraeix molt.
Quan va anunciar la seva marxa de la cadena pública catalana a l’estatal, molts ho vam lamentar.
Um… amb els mapes d’Espanya no ho farà bé, pensàvem.
Feia temps que els diferents canals de TVE estaven necessitats d’un canvi: tecnològic, informatiu, d’estil i formes.
Mònica López pot imprimir aquest canvi que la tele estatal necessitava. No ho té fàcil, perquè l’ombra dels seus predecessors és allargada. Hi ha altres i altres col·legues, tan joves com ella o més, que han de treure’s de sobre l’herència de José Antonio Maldonado (le seves declaracions contra la seva empresa i la seva succesora a El País són genials, encara que posteriorment mantigués les formes), Paco Montesdeoca i companyia.
El seu llegat potser és gran, però ja tenia olor de naftalina.

(per cert, Ferran Monegal, parla avui d’ella a la seva columna d’El Periódico)