Empar Moliner

Vaig llegir amb un somriure als llavis l’article de l’Empar Moliner, la diada de Sant Jordi, a la seva columna d’El País.
Segueix sent una divertida destroyer que fustiga tothom amb l’ironia del que és aparentment absurd.
Em sembla, i això és una apreciació personal, que escriu els seus relats –curts i corrosius– com si d’una petita obra de teatre es tractés, que ella mateix interpreta amb la modulació de veu apropiada. Aquí li sorgeix aquella veta d’actriu que ella té i que va posar en pràctica fa deu anys, quan va començar tot.