Resumen del debat electoral a TV-3

Davant d’un debat electoral, en qualsevol casa es produeix un debat familiar i generacional, una lluita entre veure el col·loqui polític, la sèrie de moda o la pel·lícula més atractiva de la nit, tot i que la part més jove opti sempre per veure el que li dóna la gana a través de l’ordinador.
Entre les altres opcions, la cívicament necessària però intrínsecament avorrida, és veure els líders polítics intentant explicar les seves idees als ciutadans, constrets pel temps, sempre limitat, d’una televisió.
De fet, dissabte, vaig assistir a l’acte central d’Iniciativa per Catalunya, al cinema Urgel de Barcelona, almenys per intentar entendre de manera més extensa el que els polítics no poden fer arribar al ciutadà a través d’uns mitjans de comunicació públics constrets per l’obligatorietat dels blocs electorals.
Em va semblar l’estudiant avantatjat Joan Herrera, de vegades una mica repelent, em va encantar la fluïdesa verbal i intel.lectual de Dolors Camats (tenen valor algun dia de situar-la com a candidata a la presidència de la Generalitat?), La contundència de Joan Boada i la retòrica revolucionària de Joan Miralles. Però, sobretot, em va agradar el verb poètic de Francesc Pané, el candidat per Lleida … Sí, senyors, en política encara és possible la poesia.
Així que, mentre una part de la família votava per veure alguna cosa lleugera a la petita pantalla, em vaig dedicar a escoltar els candidats a les eleccions autonòmiques catalanes a través de Catalunya Ràdio. Sí, sí, la ràdio encara existeix.
I demà a la nit, més…