Mai abans, com ara, m’havien emprenyat tant els dimarts… i això que vaig néixer un dimarts.
Des de fa unes quantes setmanes m’encàrrec d’un suplement periodístic que es tanca en aquest dia de la setmana.
La jornada comença aviat i, quan arriba la nit, desenes de pàgines han passat per les meves mans, per davant de les meves ulleres. Devant meu ballen milers de caràcters negres sobre fons blanc i sempre apareix el temor a possibles errates que burlin el cansament dels meus ulls.
I de tornada a casa m’assalta una altra vegada el dubte: m’hauré equivocat?