Nunca antes, como ahora, me habían cabreado tanto los martes… y eso que nací en un martes.
Desde hace unas semanas me encargo de un suplemento periodístico que se cierra en este día de la semana.
La jornada empieza temprano y, cuando llega la noche, decenas de páginas han pasado por mis manos, por delante de mis gafas. Frente a mi bailan miles de caracteres negros sobre fondo blanco y siempre aparece el temor a posibles erratas que burlen el cansancio de mis ojos.
Y de vuelta a casa me asalta otra vez la duda: ¿me habré equivocado?
Etiqueta: estrés
Mai abans, com ara, m’havien emprenyat tant els dimarts… i això que vaig néixer un dimarts.
Des de fa unes quantes setmanes m’encàrrec d’un suplement periodístic que es tanca en aquest dia de la setmana.
La jornada comença aviat i, quan arriba la nit, desenes de pàgines han passat per les meves mans, per davant de les meves ulleres. Devant meu ballen milers de caràcters negres sobre fons blanc i sempre apareix el temor a possibles errates que burlin el cansament dels meus ulls.
I de tornada a casa m’assalta una altra vegada el dubte: m’hauré equivocat?