Si alguna cosa té la xarxa és aquesta possibilitat infinita de tafanejar la blogosfera i trobar-hi sorpreses, moltes vegades agradables.
Com és lògic, entre els autors de bitàcoles n’hi ha molts periodistes.
I de la mateixa forma que en conec alguns des de fa anys, com en Juan Varela, antic company de feina a El Periódico de Catalunya, n’hi ha d’altres col·legues de professió dels que fins ara, per pura ignorància, no n’havia sentit parlar.
Varela s’ha llaurat un futur en aquest terreny, sempre amb un peu posat en els mitjans impresos, que són els que solen pagar les col·laboracions i assessories. I això que Varela, ja fa set anys, quan va començar a escriure la seva bitàcora Periodistas 21, deia:

«Els diaris electrònics devoren als seus progenitors de paper. Els nous mitjans no creen més interès per la informació. Gairebé la meitat dels internautes estan disposats a substituir el paper per la pantalla. Els joves i els lectors de més poder socioeconòmic són els menys fidels al paper. «

I n’hi ha d’altres periodistes, com jo, que parlem aquí de temes que ens interessen personalment, encara que puguin no ser útils en l’empresa o el mitjà de comunicació on treballem.
En aquest sentit, per exemple, avui he conegut de rebot (via Bitácoras.com) al periodista gadità Santiago Pérez Malvido, autor de l’interessant bloc Diario de hoy, que es presenta així:

«Sóc un periodista nascut el 1968 a Cadis i que actualment està ocupat en el gabinet de premsa de la Junta d’Andalusia a la província.
Des de 1992, any en què vaig llicenciar en Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid, he treballat com a corresponsal a Cadis per l’Agència EFE i per RTVE.
Des de febrer de 2008 escric aquest diari per anotar qüestions professionals que considero rellevants per a mi i que no tinc inconvenient en compartir públicament.»

Doncs gràcies al Santi m’he assabentat d’algunes notícies de casa seva, que aquí, a Catalunya, no sabíem, com el fet de que la televisió autonòmica andalusa, Canal Sur, compleix 20 anys, per exemple. La catalana TV-3 va arribar al quart de segle l’any passat.
També he observat en la seva barra lateral un parell d’elements reivindicatius que m’han fet reflexionar i unir a les peticions del Manifiesto Periodismo y Derechos Humanos, del qual no tenia notícia, però que m’ha semblat adequat signar i afegir un banner on my blog, així com el de la justísima petició de Firma por un ADSL más barato en España, que també he incorporat a la barra de la meva dreta.
Probablement, sense haver conegut a Santi, no m’hagués assabentat (o ho hagués fet més tard) d’aquests temes i d’altres col legues de professió dels que parlaré en properes entregues.