El blog del periodista Txerra Cirbian
Per aquestes dates, les ONG ens recorden que si hem de consumir i comprar regals, podem donar un cop de mà i recórrer al comerç just. Aquest any, a més, li han afegit una G i han deixat un divertit lema: «consum just, amb molt de gust».
Seguir leyendo
Si punxeu en aquest enllaç, podreu llegir més coses sobre la campanya de suport a Aminetu Haidar, l’activista sahrauí en vaga de fam a Lanzarote.
Tots els dies són bons per estimar les persones estimades… però avui, a més, és bo recordar a les nostres amigues i amics que la malaltia no ha de ser una barrera, però sí que han de prendre algunes precaucions.
Si voleu saber alguna cosa més sobre la sida, la Viquipèdia, el Ministeri de Sanitat espanyol i el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya n’informen.
Amb afecte cap als que ens van deixar: Pau, Norberto i tants d’altres …
Ahir apareixia aquest vídeo als telenotícies i als webs d’alguns diaris: és la reunió de més de 10.000 voluntaris que van anar a una platja de Ostende, a Bèlgica, per rodar aquest vídeo contra el canvi climàtic.
Seguir leyendo
Aquest vídeo (subtitulat en francès, fins que el trobi en català) l’han gravat diversos artistes que donen suport a una inusual iniciativa, consistent en pressionar de totes les formes possibles als nostres polítics perquè prenguin les mesures adequades en la lluita contra el canvi climàtic, durant la la cimera de Copenhaguen del pròxim dia 7 de desembre.
Ho expliquen així:
TckTckTck utilitza un nou model d’organització, una campanya oberta que permet que qualsevol organització o persona utilitzi la nostra marca i les nostres eines per promoure campanyes que formin i animin els seus simpatitzants a exigir una acció audaç per aconseguir un tractat sobre el clima.
Anima’t i participa. Pots trobar més informació a Time for climate justice (en anglès) i a Tcktcktck (en espanyol).
Falta poc. Tic-tac, tic-tac, tic-tac. I el temps corre en contra.
Fa uns dies vaig rebre una nota instándome a donar suport a una vaga d’usuaris de telèfons mòbils, consistent en això, en no trucar per el cel lular tant avui, diumenge, 1 de novembre, com demà, dia 2.
Seguir leyendo
Fa uns dies em van passar aquest vídeo (gràcies, Esteve) de màrqueting de carrer destinat a conscienciar els ciutadans sobre la malaltia d’Alzhéimer.
No m’entusiasma la representació dels actors, que sembla la típica gravació de càmera oculta per a un programa d’humor, però sí la conclusió de l’actuació: el lliurament d’una tarjetita que diu:
«Així se sent una persona amb Alzheimer. Ajuda’ns a vèncer-lo.»
I sota apareix la web de Regala memòria, una iniciativa de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzhéimer que, entre altres coses, consisteix a adquirir una polsera que inclou una memòria USB per una quantitat que es destinada a la lluita contra aquesta neuropatologia.
Demà és el Dia Internacional de l’Alzheimer. Que no se’ns oblidi.
Abans d’acomiadar aquest bloc uns dies per vacances, us comento que l’Anna Ferrer, la viuda d’en Vicenç Ferrer, estarà demà a Barcelona.
Entre d’altres activitats presidirà el funeral per el seu marit a la basílica de Santa Maria del Mar, demà, dimecres, 1 de juliol, a les 19.30 hores.
Segons explica la família a la seva web:
«Les circumstàncies actuals no li permeten romandre massa temps en el nostre país, perquè ha de seguir atenent assumptes urgents a Anantapur. Per això, serà a partir del mes d’octubre quan la fundació organitzi actes d’homenatge a Vicenç Ferrer a tota Espanya».
Ajudem-los a que la seva tasca segueixi viva.
Avui és el dia mundial contra el treball infantil, una iniciativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Els nostres fills, en aquest primer món, són uns privilegiats si els comparem amb les nenes d’aquestes fotografies.
Aquest any, l’OIT dedica una especial atenció a aquest tema.
«En molts països del món es pot trobar que nenes, amb edats per sota de l’edat mínima legal d’admissió a l’ocupació, treballen a tota una varietat de sectors i serveis i, sovint, en les pitjors formes de treball infantil. Un gran nombre d’elles treballen en l’agricultura i la manufactura, sovint en condicions perilloses. Un dels primers sectors que dóna feina a nenes és el treball domèstic en llars de tercers. Aquest treball sol ser ocult, i comporta més riscos i perills. L’explotació extrema de les nenes en les pitjors formes de treball infantil inclou l’esclavitud, el treball en règim de servitud, la prostitució i la pornografia.»
Unicef ens recorda els drets de la infància i moltes organitzacions, com ara Save the Children, Aldees infantils o Educació sense fronteres, ajuden a que es compleixin, sobretot amb l’educació per bandera.
M’explica l’Alfons Nonell-Canals (gràcies!) que Medicus Mundi Catalunya ha produït una pel·lícula, Silêncio da mulher, dirigida per Gabriel Mondlane, un realitzador moçambiquès, centrada en la història d’una jove que viu amb el seu marit i família en una zona rural del sud de Moçambic. Quan ella queda embarassada, descobreix que és seropositiva i haurà de lluitar contra les barreres i tabús que envolten aquest tema.
La projecció és gratuïta, es fa als cinemeses Verdi Park (carrer de Torrijos, 49), de Barcelona, a les 22.15 hores.
Hi haurà una presentació i debat a càrrec del propi Mondlane, i de Cristina Álvarez, metgessa i antropòloga, coordinadora de la investigació sociosanitària de la qual ha sorgit el documental.
Una iniciativa tan interessant com necessària de solidaritat.
Des de ja fa algun temps, Leo Messi acostuma a aixecar la samarreta, bé per celebrar els seus gols, com espero que faci aquesta nit, contra el Chelsea, o quan surt del camp, i en deixa veure una altra, interior, blanca, en la qual es mostra una frase: Síndrome X Fràgil.
Es tracta d’un trastorn genètic que ocasiona retard mental, de lleu a sever, i que malgrat ser la primera causa de deficiència mental hereditària, és poc conegut i la seva detecció sol ser tardana.
Uns amics meus tenen un fill adolescent amb aquesta síndrome i m’han demanat que escrigui alguna cosa sobre el tema.
En un dia com avui, Primer de Maig, el SPC explica la situació actual del sector i la seva gravetat, amb aquesta frase:
Un periodista en una situació laboral precària no pot defensar una informació de qualitat davant les pressions econòmiques i polítiques que rep.
Com que demà és Sant Jordi, he pensat suggerir un llibre. Ja sé que n’hi ha molts, i bons, però jo els proposo Quieto / Quiet.
L’amic Màrius Serra, un escriptor de llarga trajectòria en català, a més de compulsiu autor de mots encreuats i altres passatemps culturals (enigmàrius), va publicar fa alguns mesos la seva novel·la autobiogràfica Quiet, en la qual el protagonista és el seu segon fill.
«Quiet cobreix set anys a la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir.
M’arriba via meu amic Esteve una iniciativa solidària, la de Víctor Sanmarini, un músic de Girona que vol batre el rècord Guinness de tocar la bateria durant més de 120 hores.
La seva iniciativa està destinada a recaptar fons per lluitar contra la Síndrome de West, una malaltia que afecta a nens petits i que es va dur a la germana del músic quan tenia 7 anys.
La Fundació Síndrome de West explica:
«S’anomena així també als espasmes infantils i pertany al grup del que es diuen ‘encefalopaties epilèptiques catastròfiques’. Aquests espasmes són un tipus especial d’atac epilèptic que afecten fonamentalment a nens menors d’1 any.»
En aquest enllaç se li poden enviar missatges de suport.
Vicente Ferrer
Què es pot dir de Vicente Ferrer que no s’hagi dit ja?
És un home bo, amb una salut trencadissa en aquests moments.
El Periódico de Catalunya li acaba de concedir el premi Català de l’Any, encara que es mereix ser el Català del Segle.
El vaig conèixer en unes circumstàncies també adverses per a la seva salut…
Era el mes d’octubre de 1995 i el meu diari em va enviar a entrevistar-lo. Llavors era un desconegut per a mi. S’estava recuperant d’una operació en un centre sanitari de Barcelona.
Vaig llegir alguns apunts biogràfics –no existia aleshores una cosa com Google ni la Vikipèdia— que em van facilitar en el servei de Documentació i vaig agafar un taxi fins a l’hospital.
Aquell home gran i prim, físicament feble però fibrós i amb un vigor moral a prova de bales, em va deixar sorprès: amb el seu parlar pausat assegurava que el que més desitjava era recuperar-se per tornar a treballar en una de les regions més depauperadas de l’Índia. Encara avui en dia el recordo així: amb una voluntat de ferro.
Podeu llegir més coses sobre Vicente Ferrer a la Viquipèdia, a la web de la seva Fundació i a la Fundación Príncipe de Asturias.
També us deixo el text íntegre d’aquella entrevista, que llavors vaig titular «Un missioner laic i combatiu».
Aquest dimarts, dia 24, els proposo que surtin de casa i vagin al cinema a veure Slumdog Millionaire, no només pel plaer de veure una bona pel·lícula, que segur que els agradarà, sinó perquè a més a més faran una bona obra, perquè la recaptació que facin un grapat de cinemes (vegeu la llista) i la distribuïdora Filmax anirà a parar a dues ONG que treballen amb els nens del carrer a l’Índia: SSonrisas de Bombay i Paremos la pobreza infantil (Plan), encara que segur que n’hi ha més amb les que podeu col·laborar, encara que no sigui aquell dia ni anant al cinema, és clar.
El proper dissabte, dia 28, just dins d’una setmaneta, a les 8.30 de la nit, milions de persones de tot el món apagaran els llums de les seves cases i empreses durant una hora per cridar l’atenció sobre els efectes de l’escalfament global i exigir els líders polítics que es comprometin de veritat en la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera.
És tan simple com fer clic i gaudir de la foscor de la nit.
El que vostès, lectors, estan llegint, és un blog creat mitjançant un sistema de gestió de continguts anomenat WordPress.
Les persones que tenen un domini amb el seu espai web propi i que volen crear una bitàcola, WordPress és ideal. De la mateixa manera que qui no el té pot fer-ho en WordPress.com o en el també molt accessible Blogger de Google.
Jo m’estimo més fer servir el primer…
Monument a les víctimes dels atemptats de l'11-M, ubicat davant de l'estació d'Atocha, a Madrid
No era la meva idea, avui, tornar a parlar d’aquest tema, que ja vaig tractar fa uns dies. Però els dos recents atemptats d’Irlanda del Nord i un apunt sobre això del meu col·lega Santi al seu Diario de hoy, em fan pensar que no hem d’oblidar mai aquestes coses, que fins i tot quan hi ha un procés de pau en marxa des de fa tant de temps (l’acord de Divendres Sant de fa 10 anys) sempre hi ha algun boig que s’encaparra en salvar la humanitat a base de trets i bombes.
L’11 de març del 2004, a primera hora del matí, es van produir deu explosions en quatre trens de rodalies a Madrid. Anaven plens de passatgers. Van morir 191 persones i 1.858 van resultar ferides.
És el major atemptat comès a Espanya fins a la data.
Familiars de les víctimes van iniciar fa algun temps la recollida d’imatges sobre el tema, fugint de les més doloroses, i les han convertit en una web, un llibre, una exposició i un vídeo, que es pot veure a Madrid in Memoriam, una iniciativa para el recuerdo.
El llibre es presenta aquesta tardae al Palau de la Música Catalana de Barcelona, a partir de les 19.30 hores. L’entrada és lliure.
© 2024 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
