Cuando estás en un hospital, pasas muchas horas esperando.
Estos días un familiar directo nos dio un susto y lo he vivido de cerca.
Si eres el enfermo, existe una rutina diaria: la enfermera te despierta, te toma la tensión, te traen el desayuno, te hacen alguna prueba, te visita el médico, comes, duermes la siesta, te vuelve a despertar la enfermera, te vuelven a controlar la tensión, tienes alguna visita, charlas con el compañero de habitación, cenas, ves la tele, te duermes.
Si eres el acompañante, la rutina es agotadora, porque no haces otra cosa que atender al enfermo. Y si además este es mayor y has de ayudar a su marido o esposa, todo gira en torno a una habitación y una cama de hospital.
Las fotos que acompañan a esta entrada son fruto de las horas que he estado paseando por los pasillos, deambulando entre el personal sanitario, mientras ese familiar descansaba.
Quan estàs en un hospital, passes moltes hores esperant.
Aquests dies un familiar directe ens va donar un ensurt i l’he viscut de prop.
Si ets el malalt, hi ha una rutina diària: la infermera et desperta, et pren la tensió, et porten l’esmorzar, et fan alguna prova, et visita el metge, menges, dorms la migdiada, et torna a despertar la infermera, et tornen a controlar la tensió, tens alguna visita, xerrades amb el company d’habitació, sopars, veus la tele, et dorms.
Si ets l’acompanyant, la rutina és esgotadora, perquè no fas res més que atendre el malalt. I si a més aquest és major i has d’ajudar al seu marit o dona, tot gira al voltant d’una habitació i un llit d’hospital.
Les fotos que acompanyen aquesta entrada són fruit de les hores que he estat passejant pels passadissos, deambulant entre el personal sanitari, mentre aquest familiar descansava.
M’explica l’Alfons Nonell-Canals (gràcies!) que Medicus Mundi Catalunya ha produït una pel·lícula, 
