El blog del periodista Txerra Cirbian
Ja se sap que pinxos com els del País Basc no hi ha res… però n’hi ha alguns que estan a l’alçada, com aquests del Vaso de Oro, tot un clàssic, on les cerveses són espectaculars i plats com les patates braves, l’ensaladilla, les croquetes, els calamars i, sobretot, el filet amb foie, són plats magnífics.
Seguir leyendo
Ahir us parlava de la muntanya monte Gorbea i del parc natural ubicat entre Biscaia i Àlaba.
La Viquipèdia explica el següent:
El parc natural del Gorbea gira al voltant de la muntanya Gorbea i dels cims que l’envolten. Aquesta cimera de 1.474 m d’altitud i aparença llisa és una de les referències fonamentals dels habitants d’Àlaba i Biscaia. Per als biscaïns, el Gorbea ha estat una de les muntanyes «bocineres» des de les quals es convocaven les Juntes Generals. El cim de la muntanya està coronat per una creu de més de 17 metres d’alçada, instal·lada a principis del segle XX i que s’ha convertit en un símbol per a tots els bascoparlants arribant a formar part de la cultura popular.
I aquí estic jo pensant si hi pujo o no, si està tan lluny com sembla.
Mirant alguns itineraris, com aquest, de Mendikat i aquest altre, de Zuia, decidirem a veure què fem. Pujar-hi o no pujar-hi, aquesta és la qüestió…
No recordo si us havia recomanat els Photoblog awards.com, uns premis per a fotoblocs.
La llista de finalistes del 2009 (els d’aquest any encara no han fallat) és aquesta:
I encara que el guanyador ha estat Mute, els últims treballs no em entusiasmen, vull destacar l’únic espanyol en aquesta llista de preseleccionats: l’asturià Juanjo Aza, autor de l’excel·lent foto que reprodueixo i la galeria d’imatges del qual val la pena visitar.
Aquesta és la seva autopresentació:
Em dic Juan José Aza i sóc l’autor d’aquest fotobloc i de totes les fotografies que hi apareixen. Encara que la fotografia va estar prop de la meva des que era petit, el meu pare es va dedicar a la fotografia social a finals dels anys 70, no va aconseguir captar la meva atenció fins a l’arribada de la tecnologia digital.
Com informàtic que sóc pels meus estudis, tot el referent a tecnologia i ordinadors m’atrau, pel que fa la fotografia es va convertir a digital, va ser només qüestió de temps que acabéssim trobant.
Faig fotografies a tot el que em crida l’atenció, em sorprèn o, simplement, em sembla bonic. L’important per mi és el resultat final, la imatge en si mateixa, independentment de les tècniques utilitzades per aconseguir-la.
Encara falta una mica perquè aquests nenúfars facin flor, però aquí estan, a Montjuïc, perquè amb un passejada per la muntanya, pugueu veure i gaudir de la muntanya, a un pas del centre de Barcelona.
En mig d’Ikea, un cartell decisiu: «Troba el teu camí».
Un jove músic amenitza als comensals d'aquest xiringuito a la platja de la Barceloneta ... i que van a la seva, que és dinar.
Paraigües i paradetes a la plaça del mercat de Vic
Us heu adonat que els arquitectes dels pisos moderns no pensen per res en la bugada …
Moltes cases, com les de la imatge, no tenen ni un trist lloc per estendre la roba.
L’opció generalitzada és un estenedor portàtil de peu, també anomenats de ales: gairebé tots aquests balcons en tenen…
Es suposa que has de tenir assecadora?
Aquest matí, passejant per la festa d’Intermón al parc de la Ciutadella, a Barcelona, ens hem trobat amb aquesta granota pianista.
També cal dir que el seu amic el titellaire li donava no una, sinó dues mans.
Una altra mà, la de la dreta, indicava als petits de la foto:
«Nens! Veniu aquí ara mateix i deixeu tranquil·la la granota!»
Feia setmanes que no passava per la cantonada dels carrers del Comte d’Urgell amb el de Floridablanca, a Barcelona, i aquest gran arbre pintat en blanc i negre sobre la façana de l’edifici m’ha cridat poderosament l’atenció.
La meva dona m’ha fet veure que era una casa okupada i he observat el cartell vertical de l’esquerra:
«Quan tot gest de revolta és assenyalat com a terrorista, hem d’impedir que la por ens controli, organitzant la solidaritat i la resistència».
Una frase que mereix més d’una reflexió en aquests moments …
Una enfarinadeta al Pla d’Aiats, en el Collsacabra, ahir al matí.
Ha estat un no res, però sota la boira es veien taques blanques a la muntanya.
A menys d’una hora del santuari de la Salut, a la Garrotxa, es troba aquest petit estany.
Una garsa i dos ànecs van sortir volants en apropar-nos. Els havíem trencat el silenci i el descans.
Un toc bucòlic: ovelles als prats d’Armadans, prop del santuari de La Salut, a la Garrotxa.
Matí de Dijous Sant a la plaça Major de Vic.
Aquest cap de setmana s’ha celebrat el Mercat del Ram de Vic, una fira agrícola i ramadera que ha omplert els carrers de la capital d’Osona de gent de tot Catalunya i de la resta d’Espanya.
Dissabte, per exemple, des del recinte firal del Sucre fins a la plaça Major estaven abarrotades. Gairebé no es podia fer un pas… excepte si et ficava pels carrerons adjacents, per on gairebé no hi havia una ànima.
En un racó, darrere de l’Ajuntament, vaig descobrir aquesta parada de barretines. La presència del nen de l’esquerra era una temptació per a qualsevol fotògraf.
Si voleu saber més coses d’aquest esdeveniment, podeu fer-ho als web de l’Ajuntament de la ciutat, les Fires de Vic i les Fires i festes populars de Catalunya.
Avui és diumenge i com el seu nom indica (en anglès queda més clar, sunday), és un dia per prendre el sol.
A Barcelona, després d’una setmana peculiar i amb el record del fred de dies passats, la gent ens hem llançat al carrer, i cap el migdia, la Gran Via era una rambla, i les Rambles, un riu de gent.
Us deixo aquestes fotos per il·lustrar-ho: vianants a la Gran Via, pintors a la plaça del Pi, turistes davant el Palau de la Generalitat i tapes en un bar de la Barceloneta, el millor colofó del matí.
I a la tarda, migdiadeta, amics.
Aquest matí, en sortir de casa, m’he trobat amb aquest cotxe.
Ràpidament m’he acostat al conductor i li he preguntat si podia fer-li una foto al seu automòbil i si es disposava a sumar-se al ral·li de cotxes d’època Barcelona-Sitges (que en realitat se celebra el proper cap de setmana).
Però el seu propietari, Gustavo, que així es diu l’home, m’ha explicat que no, que ell no va a aquestes concentracions, que ell lloga el seu cotxe, un Ford A Phaeton de 1929, per a casaments, publicitat i altres coses.
El trasto, la veritat, feia goig. «Fins li he canviat les rodes», va comentar el senyor, orgullós.
Després m’ha donat una targeta amb una adreça web: El coche de bodas.com.
I en efecte, hi té un mostrari que inclou un altre Ford A Window del 29, Un Chevrolet Indpendence del 31, un Jaguar Sovereign sèrie 3 i fins ¡un Gordini del 1965!
Avui hauria tocat parlar dels Oscar, però ha nevat a Barcelona i això és més notícia per a nosaltres que les pelis dels nord-americans.
Així que us deixo aquesta imatge, just davant de casa meva, amb la meva moto -que avui no he pogut fet servir-, aturada i coberta de neu.
I demà ja parlarem de la Kathryn Bigelow.
Els col legues de la Unió de Periodistes Valencians han decidit retirar l’exposició Fragments d’un any. Fotoperiodistes valencians 2009, que es va inaugurar ahir a la nit al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, «després que aquest matí s’hagin censurat deu de les fotografies exposades sense donar cap explicació», diuen.
Les imatges retirades a instàncies de la Diputació de València, governada pel Partit Popular, propietària del museu, formaven part de la secció dedicada a política, on hi havia diverses instantànies relacionades amb el cas Gürtel. També han estat censurades altres dues fotografies, una de societat i una altra cultura.
Doncs bé, aquí us deixo les 10 fotografies de la mostra.
Davant la censura, llibertat d’expressió.
Seguir leyendo
© 2024 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
