Si ahir us parlava d’una amiga poeta, avui us vull parlar d’una altra amiga, filòloga, professora de Literatura i magnífica fotògrafa, les imatges de la qual destil·len poesia.
De fet, a Carme Muñoz la vaig conèixer com a mestra del meu fill a l’institut i la vaig descobrir fa escassament quatre anys com una gran aficionada a la fotografia, que ha aconseguit crear un llenguatge propi, el qual ha traslladat ja a tres interessants mostres.
- L’altre laberint (2007), que aborda la inhabitabilitat dels espais del suburbà com una altra forma d’anonimat en les ciutats actuals.
- Entreactes (2008), que mostra com els escolars ocupen el temps entre classe i classe.
- El perruquer de sempre (2009), reportatge sobre la pervivència d’estris tradicionals en la pràctica de l’ofici d’un longeu barber de poble.
Carme és autora d’una prosa propera a la poesia o d’una poesia propera a la prosa, amb la qual ha acompanyat algunes de les seves fotos, almenys en el primer dels seus blocs fotogràfics, ubicat a Photoblog, tot i que també podeu veure el seu treball a Flickr, Carbonmade i a la seva pròpia web, Carme Muñoz.com.
Aquest cap de setmana inaugura a Sòria una exposició temàtica que té molt d’obra pictòrica, perquè són fotos que podrien confondre amb quadres, en què les imatges tenen un pòsit abstracte. Són retrats d’una cosa tan difícil de captar com els rostres de l’aigua, de la pell de l’aigua.
Carme ho ha aconseguit.
